Les vides de Faye Dunaway

La filmografia de Faye Dunaway destaca per títols decisius del Nou Hollywood (Bonnie i Clyde, Confessions d’una model, El cas de Thomas Crown, Chinatown), però la fama de difícil l’ha acompanyat sempre. En aquells anys de replantejaments a Hollywood, ningú com ella va representar un model de nova i ferma feminitat. No només era molt bona –l’escena de Chinatown en la qual li diu a Jack Nicholson que la seva germana és també la seva filla, és a dir, que va ser violada pel seu pare, és impossible de superar–, sinó que va ser sempre coherent. I complicada. Però ¿quina estrella no ho és?

El documental Faye posa llums a algunes ombres. Comença amb una foto emblemàtica, la d’una relaxada Dunaway a la piscina d’un hotel de Beverly Hills, feta pel fotògraf anglès Terry O’Neill hores després que l’actriu guanyés el seu únic Oscar per Network el 1977. Aquesta foto, i aquella pel·lícula, defineixen a la perfecció la Dunaway més madura i conscient de la seva posició. Tenia llavors 36 anys i s’havia llaurat una trajectòria impecable interpretant personatges forts i decidits.

En una entrevista d’aquesta època, el periodista li diu que el seu personatge a Network –una dona poderosa en una indústria televisiva dominada per homes poderosos– pot ser que hagi fet retrocedir el feminisme 50 anys. Dunaway, serena, li contesta: "No estic involucrada en el moviment feminista, però hi estic a favor. ¿No volem escapar-nos dels papers clàssics de dona? No han de ser bones sempre. Això és una hipocresia i no crec que les autèntiques feministes pensin això".

En una altra entrevista presa de la televisió veiem la veterana Bette Davis assegurant que l’única persona amb qui no voldria treballar és Dunaway. Es deia d’ella que era temperamental, inestable, difícil, agressiva..., però meticulosa, detallista i acurada. També apareix l’opinió d’una altra diva del Vell Hollywood, Joan Crawford, quan va dir que de totes les actrius joves només Dunaway tenia formes d’estrella. Faye va interpretar el 1981 Crawford a Queridísima mamá, film que és alhora comèdia involuntària, drama sobre els maltractaments, desastre i pel·lícula de culte.

El 1966 començava la preparació de Bonnie i Clyde. El seu actor i productor, Warren Beatty, volia Jane Fonda, Tuesday Weld, Natalie Wood o Leslie Caron per encarnar de Bonnie Parker. El director, Arthur Penn, va preferir Dunaway. "Bonnie era del sud, jo estava en la meva salsa", comenta l’actriu. El film inaugurava un nou cine a Hollywood, més franc a l’exposar la violència i la sexualitat. La carrera de Dunaway es va enlairar: "No tinc res contra la fama, però és difícil d’acceptar", diu avui. Però en una imatge d’arxiu s’ho planteja d’una altra manera: "L’èxit és llibertat, et permet elegir el que vols fer".

Una aventura amb Mastroianni

Llibertat. Personatges forts. Ídol de la moda. Va crear un look propi, molt cool: formar parella amb Beatty a Bonnie i Clyde o Steve McQueen en El cas de Thomas Crown, dos representants de la nova masculinitat hollywoodiana, també hi ajudava. Els fotògrafs de renom volien fer sessions amb ella. Jerry Schatzberg la va fotografiar per a la revista Esquire, es van convertir en grans amics i van fer una excel·lent pel·lícula sobre el costat fosc del món de la moda, Confessions d’una model (1970). Abans, Dunaway va tenir una aventura amb Marcello Mastroianni després de rodar junts Amantes (1968). Ell estava casat. La relació clandestina va durar dos anys.

Notícies relacionades

‘Mar i cel’ es reestrena d’aquí un mes amb 122.000 entrades venudes

Joel Joan: "Vull omplir teatres, ¿quin mal hi ha a guanyar diners?"

Dunaway recorda que la seva vida ha estat condicionada per cicles de dos anys. Aquest era el temps que la seva família passava en una base militar fins que el pare rebia un altre destí. Dos anys és poc temps per establir grans llaços: "Crec que des d’aleshores vaig aprendre a no estimar gaire ningú". Estava casada amb Peter Wolf (cantant de J. Geils Band) quan va conèixer Terry O’Neill en la realització de la foto post Oscars. Amb ell va adoptar el seu únic fill, Liam.

És Liam qui afirma que la seva mare també va ser alcohòlica; volia que al seu llit de mort li portessin un Dry Martini. Va estar superba a El borracho, adaptació del relat etílic de Charles Bukowski: interiorització de l’experiència, "treure’t el glamur", assegura Dunaway. Ara, amb 83 anys, ha tornat a Nova York perquè li transmet molta energia, una cosa que mai li ha faltat. Durant el rodatge d’una escena de Chinatown,un cabell rebel se li aixecava constantment. Roman Polanski l’hi va arrencar. Dunaway es va enfadar amb raó i es va tancar durant hores. Va tornar amb un barret al cap, van rodar la seqüència i és de les millors de la pel·lícula.