¿Per què (quasi) sempre hi ha desfilades?

Aquest final de temporada ha sigut d’infart pel que fa a moda. El juny va acabar de primera amb tres grans esdeveniments, tots celebrats a París. Després de conèixer les col·leccions de prêt-à-porter masculí per a la temporada Primavera/Estiu 2025, el fermall el va posar la Setmana de l’Alta Costura de París, que va reunir els grans dissenyadors per a les presentacions de Chanel, Schiaparelli, Jean-Paul Gaultier o la cordovesa Juana Martín. I enmig, un entreacte, que en tan sols tres edicions ha adquirit una excel·lència sideral i ineludible: el Vogue World, que va reunir 188 atletes, 151 models, 70 ballarins i una orquestra de 40 músics per a un xou en què no van faltar dives i divos, com Gigi Hadid, Kendall Jenner, Sabrina Carpenter, Katy Perry (nova musa del Balenciaga de Demna Gvasalia) o Bad Bunny. Aquest superesdeveniment fashion va néixer a Nova York per celebrar el 130è aniversari de la revista coneguda per ser la bíblia de tendències i que pilota Anna Wintor, la mateixa guru que també organitza cada primer dilluns de maig la Gala Met, els Oscars de la moda.

És, sens dubte, l’últim acte en el calendari non stop de la moda, que a excepció de juliol i agost (per ara) encadena presentacions de diferents tipus de col·leccions. La culpa de tot això la tenen diversos modistes, que en el segles XIX i XX van crear el concepte de col·lecció de moda, i, a partir d’allà, la necessitat d’estrenar es va fer mundial. Al voltant de 1850 el britànic Charles Fréderik Worth va ser el primer sastre a convertir-se en creador (una cosa similar a la professió de dissenyador en l’actualitat): en lloc de cosir només per encàrrec, va començar a confeccionar la roba pel seu compte i oferir-la als seus clients. A més, per presentar aquestes peces, contractava dones amb una figura similar a la de les seves clientes, i inaugurava així la professió de model/maniquí. Però encara no existia una unitat visual entre les peces.

Això va canviar amb el francès Paul Poiret, a principis del segle XX, que va començar a crear utilitzant un tema, en el seu cas, la inspiració oriental. Una mica després, la italiana Elsa Schiaparelli, allà per 1930, va ser la primera a desenvolupar col·leccions amb temes específics, que es reflectien en peces amb similars estampats, brodats i patrons. Avui les temporades de la moda s’han tornat més confuses a causa del desorbitat consum i la producció frenètica del fast fashion, cosa que repercuteix en més pressió sobre dissenyadors per treure constantment noves col·leccions i tendències. ¡I cada vegada més ràpid! Per això gairebé tot l’any se celebren setmanes de la moda i presentacions.

Primavera-Estiu.

Són col·leccions també anomenades SS (spring-summer), en prêt-à-porter o ready-to-wear (llest per portar): peces produïdes en massa amb talles estàndard, per comprar tant en línia com en botigues físiques. Introdueixen nous estils ideals per al clima càlid, amb teles lleugeres i vaporoses (cotó i lli) i paleta de colors més vibrants i estampats més cridaners que els de la tardor.

Les desfilades tenen lloc al setembre, generalment durant la primera o segona setmana del mes, després del dia festiu nord-americà del Dia del Treball, i culminen la primera setmana d’octubre. Les col·leccions comencen a arribar a botiga el mes de febrer i estan disponibles per al maig.

Tardor-Hivern.

Conegudes també com FW (fall-winter) o AW (autumn-winter), les col·leccions prêt-à-porter o ready-to-wear de tardor-hivern presenten peces per al fred. Confeccionades amb teles gruixudes, i una paleta de colors fosca. Les desfilades són la primera o segona setmana de febrer, fins a la primera setmana de març. A la botiga arriba l’agost, el setembre o el novembre.

‘Pre-fall’.

Algunes marques de luxe inclouen una petita col·lecció anomenada Pre-fall, que no és altra cosa que una estratègia de màrqueting per oferir sempre una cosa nova, entre les col·leccions de primavera-estiu i tardor-hivern. Aquestes sèries solen llançar-se a finals d’estiu, amb conjunts adequats per a climes més frescos. Inclouen peces d’estiu però també jerseis i jaquetes. Arriben a botigues en els mesos de juliol i agost, coincidint amb el final de les rebaixes.

Alta costura.

Haute couture, traduït del francès com a alta costura, es refereix a peces confeccionades a mà i a mida (per ajustar-se a les mesures del client) amb els estàndards de qualitat més alts. Sovint se les considera veritables peces d’art i com a tals són exhibides. Avui dia, els seus membres són seleccionats per la Chambre Syndicale de la Couture Parisienne. Per ser oficialment una casa d’alta costura aquesta ha de dissenyar peces per encàrrec per a clients privats i comptar amb un equip d’almenys 15 treballadors i 20 especialistes tècnics a temps complet al seu taller. Alguns exemples de firmes són Dior, Alaïa, Jean-Paul Gaultier, Chanel, Givenchy, Fendi, Valentino, Schiaparelli i Maison Margiela.

Creuer o ‘resort’.

Barcelona va acollir el 23 de maig la primera desfilada Creuer que Louis Vuitton presentava a Espanya. Gràcies al xou al parc Güell vam conèixer els models en moda dona ideals per disfrutar del temps de vacances creats pel seu director, creatiu Nicolas Ghesquière.

Home.

Aquestes col·leccions ready-to-wear de moda masculina també es presenten dues vegades a l’any, a primavera-estiu i a tardor-hivern.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Càpsula.

Són minicol·leccions, amb unes 20 peces, creades amb una estratègia de venda, per oferir al mercat novetats constants. Una de les seves característiques és que les peces són fàcilment combinables entre si. Es llancen enmig de les principals col·leccions.