CRÍTICA
Taburete, diversió sense complexos
Quan van aparèixer van ser tractats com una espècie de broma, però vuit anys i cinc àlbums després, Taburete és una banda assentada que ha sobreviscut al morbo i al prejudici. Es diria que, per tot això, els seus fans ho són si pot ser una mica més que la mitjana de supporters d’un grup, i es fan notar, i s’aixequen a cantar a plens pulmons la primera cançó (5 sentidos, la seva entesa amb el grup Dvicio), i que es noti el suport, com va passar ahir als jardins de Pedralbes, al festival Les Nits de Barcelona.
Taburete, diversió sense complexos /
La disbauxa que Taburete causa en els seus concerts fa pensar en certs fenòmens de fans, si bé en el seu hi ha més sentit de la diversió pura i dura que culte a uns ídols. Així es va advertir en un concert (2.390 entrades esgotades) on gairebé totes les estrofes van ser corejades i les cadires van ser un attrezzo prescindible. L’esperit bé va poder resumir-lo Carnaval: "La solución / beberse tres tragos de ron / Y disfrutar / del carnaval toda la noche". Tornar a Barcelona era "un puto gust", va proclamar Willy Bárcenas, perquè aquesta és la ciutat "que va veure néixer Taburete", va recordar. "I aquest és el nostre públic de veritat".
El grup d’amics
Notícies relacionadesDarrere de Bárcenas i d’Antón Carreño (guitarra acústica i segona veu), cinc músics capaços de passar del conat rocker a la juganera cadència llatina (Por lo que pueda pasar), i d’allà a l’èpica sentida (2018). Vistós toc mariachi del trompetista Patxi Urtegui, en la misteriosa Madame Ayahuasca i en un dels seus temes més eficaços i revoltososMéxico DF. Cançons de tornades molt marcades, reeixides, i balades a un pas de la paròdia del cantant melòdic, com a Me voy ("a cantarte esta puta canción"). Una mica de psicoanàlisi a Me quedo conmigo, el tema compartit amb Marlon que van publicar al maig. I una altra peça recent, En mi cama, que no és el que sembla, sinó un manifest en el qual Taburete es defineix com "un grup d’amics que va fent voltes per allà".
Bárcenas va ser el col·lega, el tio proper i simpaticot, amic de la festa i potser una mica sàtir. Va baixar a barrejar-se amb l’audiència i a fer cantar una nena el "la la la" de Roto y elegante. Taburete es presenta com un grup normal, més enllà dels currículums paterns, i el cert és que no hi va haver entre el públic pancartes de suport moral ni banderes de Suïssa (com havia passat en els seus inicis), sí alguna d’Espanya, a joc amb els càntics futbolers ("campeones...") que van créixer després de l’eufòria de La discoteca. Furor van causar Sirenas, Belerofón, Amos del piano bar..., indicant que Taburete és, ja sí, un grup normal, tot i que el que aconsegueixi en els seus concerts no ho sigui tant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un gos confirma la troballa de l’arma homicida de Toledo
- Més de 30 municipis catalans tenen problemes amb l’aigua
- El Banc de Sang demana més donacions perquè "queden reserves per a quatre dies"
- Sanitat vacuna de la verola del mico només grups de risc
- "¿Com l’havien de denunciar si era un comissari?"