Taburete, diversió sense complexos

La disbauxa que Taburete causa en els seus concerts fa pensar en certs fenòmens de fans, si bé en el seu hi ha més sentit de la diversió pura i dura que culte a uns ídols. Així es va advertir en un concert (2.390 entrades esgotades) on gairebé totes les estrofes van ser corejades i les cadires van ser un attrezzo prescindible. L’esperit bé va poder resumir-lo Carnaval: "La solución / beberse tres tragos de ron / Y disfrutar / del carnaval toda la noche". Tornar a Barcelona era "un puto gust", va proclamar Willy Bárcenas, perquè aquesta és la ciutat "que va veure néixer Taburete", va recordar. "I aquest és el nostre públic de veritat".

El grup d’amics

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Darrere de Bárcenas i d’Antón Carreño (guitarra acústica i segona veu), cinc músics capaços de passar del conat rocker a la juganera cadència llatina (Por lo que pueda pasar), i d’allà a l’èpica sentida (2018). Vistós toc mariachi del trompetista Patxi Urtegui, en la misteriosa Madame Ayahuasca i en un dels seus temes més eficaços i revoltososMéxico DF. Cançons de tornades molt marcades, reeixides, i balades a un pas de la paròdia del cantant melòdic, com a Me voy ("a cantarte esta puta canción"). Una mica de psicoanàlisi a Me quedo conmigo, el tema compartit amb Marlon que van publicar al maig. I una altra peça recent, En mi cama, que no és el que sembla, sinó un manifest en el qual Taburete es defineix com "un grup d’amics que va fent voltes per allà".

Bárcenas va ser el col·lega, el tio proper i simpaticot, amic de la festa i potser una mica sàtir. Va baixar a barrejar-se amb l’audiència i a fer cantar una nena el "la la la" de Roto y elegante. Taburete es presenta com un grup normal, més enllà dels currículums paterns, i el cert és que no hi va haver entre el públic pancartes de suport moral ni banderes de Suïssa (com havia passat en els seus inicis), sí alguna d’Espanya, a joc amb els càntics futbolers ("campeones...") que van créixer després de l’eufòria de La discoteca. Furor van causar Sirenas, Belerofón, Amos del piano bar..., indicant que Taburete és, ja sí, un grup normal, tot i que el que aconsegueixi en els seus concerts no ho sigui tant.