Un dispositiu brutal

Les pel·lícules de dispositiu, aquelles amb un concepte i un mecanisme que (per original, per insòlit) s’imposa a totes les altres coses, corren un risc. Bàsicament que, una vegada descobert el dispositiu (que sol ser aviat), el que pugui passar després és una mica indiferent. I aquest risc és encara més gran a De naturaleza violenta, el gènere de la qual (l’slasher) sol portar implícits un impacte, una sorpresa i una recerca de l’horror epidèrmic que semblen no encaixar bé amb les mecàniques superestudiades. A l’interessantíssim debut de Chris Nash en el llarg li passa això: en alguns moments, el dispositiu es fa tan patent que l’espectador es pot distreure, corre el risc de tenir-lo massa present i no entrar en l’horror febril que planteja.

El terror arthouse que proposa, amb el seu ritme pausat, les seves accions disteses i els seus insòlits plans generals, pot originar cert distanciament malgrat que, en moments puntuals, ens sacsegi de cop i ens empenyi a l’horror amb seqüències impactants. Però és un mal menor perquè prioritzen els aspectes bons: la manera en què experimenta amb la posada en escena, els temps i el punt de vista per demostrar que fins i tot els gèneres amb fórmules estables i simples mereixen ser revisats i reinterpretats des de les imatges i els sons.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘De naturaleza violenta’

Chris Nash (Estrena: 17/7/2024)