Joves domadors de tornados

El 1996, en la segona edat d’or del cine de catàstrofes, Twister va convertir els tornados en una amenaça molt més letal del que ja són. Twisters dobla els ciclons i inverteix més diners en efectes digitals, però la història és calcada a la d’aquella cinta, escrita per Michael Crichton: dos grups de científics rivalitzen entre ells en l’estudi dels tornados.

Helen Hunt i Bill Paxton, els intèrprets de Twister, tenien 33 i 41 anys quan van fer el film. Daisy Edgar-Jones (protagonista de la sèrie Normal people) i Glen Powell en tenien 25 i 34 quan van rodar Twisters. La primera regla del mercat es compleix, com en totes les recents franquícies: personatges més joves per atraure espectadors joves.

Aquí són més domadors de tornados que científics, i un dels grups s’ho pren amb un enorme sentit de l’espectacle: marxandatge, vídeos, xarxes... La història arrenca amb una experiència tràgica per instal·lar-se cinc anys després i oferir el gran tema americà, el de la segona oportunitat. Uns caçatornados es fan dir León, Espantapájaros i Hombre de Hojalata, en al·lusió a El màgic d’Oz i el seu tornado inicial, però la protagonista, per sort, no es diu Dorothy. El vendaval destrossa un cine. ¿Metàfora del nostre temps?

Notícies relacionades

La salut mental en les sèries, una ficció molt real

‘Joker 2’, Almodóvar i Cuarón se citen a Venècia

‘Twisters’

Lee Isaac Chung (Estrena: 17/7/2024)