Lady Di es converteix en malvada de Marvel

¿Com es prepara algú per a aquest nivell de fama?

"Crec que he mirat deliberadament de no pensar en això", confessa sobre l’assumpte qui es va donar a conèixer fa quatre anys a bord de la quarta temporada de The Crown exhibint tal versemblança en la pell d’una jove Diana de Gal·les que per moments la sèrie semblava més un documental que un treball de ficció.

La seva primera incursió en l’Univers Cinematogràfic de Marvel (MCU) marca una clara distància amb el gruix de papers que ha interpretat des d’aleshores.

"Feia cert temps que necessitava aquest tipus de revulsiu en la meva carrera, un personatge que em tragués de la meva zona de confort –explica–. Tot i que jo no coneixia realment el MCU, em va semblar molt inspirador formar part d’una cosa que significa tant per a tanta gent".

Com sens dubte ja sabran els aficionats als còmics d’X-Men, la malvada que Corrin encarna en la pel·lícula, Cassandra Nova, és una forma de vida parasitària originàriament nascuda sense cos en el pla astral, que està dotada de diversos poders psiònics i decidida a utilitzar-los a la recerca de la destrucció i el genocidi; en altres paraules, no és de confiança.

La inspiració d’un nazi

Per donar-li vida, Corrin es va inspirar en Hans Landa, el pervers coronel nazi a qui Christoph Waltz va interpretar per a Quentin Tarantino en Maleïts malparits (2009).

"És un home increïblement malvat, però, en part perquè vesteix l’uniforme de les SS, no necessita cridar l’atenció sobre la seva pròpia vilesa. De fet, es comporta de manera increïblement amable, i amb això en té prou per resultar aterridor. Jugar amb les expectatives del públic respecte al comportament del brivall, és just el que a mi em va interessar".

El de Deadpool y Lobezno va ser un rodatge mastodòntic, de mida incomparable amb els de tots els projectes en què Corrin havia participat prèviament. No obstant, confessa, treballar a tal escala no només no li va resultar desconcertant, sinó que va ser un estímul.

"Veure’m enmig de tots aquells decorats gegants em va fer tornar a veure la interpretació com un joc, i connectar amb el costat fantasiós que tots tenim en la infància i que perdem al fer-nos més grans". En aquest sentit, recorda els mons impossibles que creava mentalment en la infància i que escenificava junt amb els seus germans petits. "La meva mare em va dir no fa gaire que, en aquells anys, jo sovint imaginava que la casa s’estava inundant i construïa una barca per escapar. M’encantava protagonitzar aventures i, com que no les trobava en la vida real, em dedicava a crear-les a la meva mesura. I pot ser que sigui aquesta mateixa necessitat d’aventures el que m’ha mogut des que em dedico a això professionalment".

Tot i que també és possible, reconeix, que en el seu cas actuar respongui a un impuls molt més poderós i transcendental. Referent a això, recorda les paraules que li va dedicar el director teatral Michal Grandage, amb qui va treballar fa dos anys en una adaptació d’Orlando, de Virginia Woolf.

"Em va dir: ‘Em fa la sensació, Emma, que a tu actuar et resulta molt fàcil, i la vida real et resulta molt difícil’. I crec que tenia raó. Prenc la interpretació com una cosa semblant a una vàlvula d’escapament, perquè, si bé la ficció té molt sentit per a mi, la resta de la meva vida no en sol tenir tant. També suposo que explicar les històries d’altres persones proporciona una forma de protecció a algú que encara està intentant trobar-li el sentit a la seva pròpia història".

Corrin es va identificar per primera vegada en públic com a persona no binària el juliol del 2021.

Òbviament, aquella decisió no hauria tingut una resposta tan intensa en xarxes socials –de part tant dels que van veure en això un exemple a seguir com dels que ho van utilitzar com a excusa per a abocar el seu odi– si no hagués sigut per l’escrutini a què Corrin es va haver de sotmetre després d’encarnar Lady Di.

¿Alguna vegada ha lamentat l’impacte causat per la seva participació en The Crown?

"Sí i no", respon. "Per descomptat, vaig sentir una exposició excessiva, i em va fer por. Però sense la sèrie no hauria tingut al meu abast alguns dels papers que vaig obtenir després".

Enamorada del personatge

Com es podia esperar, moltes d’aquestes ofertes van resultar ser personatges d’època no gaire allunyats de la princesa Diana. Tant en Mi policía (2022) com en la més recent adaptació d’El amant de Lady Chatterley (2022), va tornar a interpretar una dona atrapada en un matrimoni asfixiant.

"Treballo en una indústria que acostuma a encasellar els actors", lamenta al respecte. El seu treball en la recent minisèrie Asesinato en el fin del mundo (2023), en la pell d’una hacker reconvertida en detectiu, li va permetre treure’s la cotilla.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després de Deadpool y Lobezno, Corrin ja ha rodat Nosferatu, nova versió de la pel·lícula homònima del 1922 basada en la novel·la Dràcula, de Bram Stoker. Va completar el seu treball en aquest film el maig del 2023 i, per decisió pròpia, des d’aleshores no ha treballat.

"Recentment vaig aprendre a no tenir por de ser exigent i a aprendre a gaudir del temps lliure. Els rodatges són molt absorbents, i m’he adonat que per a mi és important compaginar-los amb la resta de coses que m’agrada fer. He decidit que em centraré en personatges que realment m’enamorin, que em facin sentir que la meva vida depèn d’interpretar-los".