La litúrgia de la mort

Angélica Liddell (Figueres, 1966) ha defensat el seu espectacle i els seus atacs a la crítica a Dämon. El funeral de Bergman, que van causar polèmica al Festival d’Avinyó i van portar un crític a denunciar-la per injúries. "Ni tan sols són injúries, sinó un joc de paraules", va dir ahir l’artista, que va defensar la llibertat artística en la roda de premsa de presentació de l’espectacle al Grec. "La polèmica ha sigut molt bergmaniana. Ha legitimat l’obra. Ha donat tota la raó a Bergman. Crec que ell serà feliç i amb això n’hi ha prou", va dir. Se la veia satisfeta amb el resultat del seu nou treball que, a partir d’aquest dissabte i després de ser ovacionada en la seva estrena en la inauguració d’Avinyó, passarà pel Lliure de Montjuïc. No queden entrades.

Més enllà de rendibilitzar la polèmica, Liddell considera que el crític que va posar la denúncia va anar massa lluny: "No va entendre que era dins d’una obra de teatre, que l’art està per sobre de la vida i no és la vida". Considera que la polèmica "ha revelat que els crítics poden utilitzar mecanismes que no tenen a veure amb la llibertat d’expressió perquè ha anat a una comissaria per posar una denúncia" perquè "quan un crític, en lloc de recórrer a la llibertat d’expressió, va a la policia, alguna cosa va malament", va apuntar amb referència a l’acció empresa per Stéphane Capron, responsable de la secció d’espectacles a France Inter. El seu cognom, molt semblant a cabró, és una cosa que va ressaltar Liddell en la primera part de l’espectacle. En aquesta queda patent la nefasta relació que el cineasta suec, en qui s’inspira aquesta peça, va mantenir amb la crítica.

Imatges sense text

Dämon. El funeral de Bergman és la segona part d’una trilogia inaugurada al Temporada Alta amb Vudú (3318) Blixen, que completarà amb Eon la temporada vinent. Serà una obra amb imatges però sense text. "Em ve de gust emmudir, expressar-me d’altres maneres a través de cossos, coses i altres universos expressius. La paraula al final és una condemna", va declarar Liddell, autora, directora i performer de 57 anys que mira a la mort de cara i al pas del temps en la segona part d’aquesta trilogia. Barcelona és el primer lloc per on s’atura l’obra en sala després de l’estrena a l’imponent Cour des Papes d’Avinyó, un espai a l’aire lliure amb segles d’història de què va treure partit. En aquesta obra actua al costat d’una dotzena d’artistes i una quinzena de voluntaris que contracta allà on va.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu pla és "anar adaptant les dramatúrgies" allà on es representi Dämon i anar enfrontant-se a la crítica "de diferents maneres" però sense deixar les referències a la crítica francesa que han servit per armar la dramatúrgia original perquè són "de grans mitjans referents al món, amb un poder impressionant, capaços de posar i treure governs". Caldrà veure quins canvis incorpora al Lliure inspirant-se en l’esperit indomable d’Ingmar Bergman (1918-2007), autor d’El setè segell (1957), Persona (1966) i Secrets d’un matrimoni (1973).

Malgrat la grandesa que té en escena, Liddell es considera davant les grans corporacions com "l’home sol del tanc a la plaça de Tiananmen". I afegeix: "Pertanyo a una estirp de bufons, de bojos, d’alienats, d’actors, de denunciats". Faci el que faci a Barcelona, no deixarà indiferent. Que es prepari la crítica.