Luis Miguel, atòmic i amb guant de seda

Dolç domador de tonades pop, bolerista consumat, crooner a punt per imprimir el swing precís i Sol de Mèxic recolzat pels seus daurats mariachis. Però no hi ha diverses versions de Luis Miguel, només una, l’única, la del tità de l’escenari i el vocalista torrencial que tot ho porta a la seva unitat de mesura, figura devastadora amb guant de seda. Crescut, si és possible, respecte a la seva última visita, sis anys enrere, més entregat i també més ballador, impecable amb 54 anys.

Si el 2018 li va sobrar més de mig Sant Jordi, ahir la xifra d’assistents es va duplicar i es va enfilar fins als 14.000 (i avui, segona sessió). Inescrutables claus del vaivé popular. La bonança va estar alineada amb la bona forma d’un Luis Miguel que, després d’obrir a tot tren amb Será que no me amas, no es va reservar ni va deixar res per a les postres, i a la quarta cançó Culpable o no, ja el vèiem suant i vibrant amb la intensitat d’un bis. Sense salutacions ni parlaments. Són les cançons les que ho diuen tot.

Luis Miguel va saber com ordenar-les, accentuant primer el toc pop-funk de Suave i traient or i espurnes de la balada Hasta que me olvides, que li va compondre Juan Luis Guerra. D’allà, a aquells idil·lis que als 90 van divulgar els boleros entre una nova generació. Sengles medleys amb cites a Armando Manzanero, Agustín Lara, Pedro Junco… Al seu dia, allò va ser discutit pels boleròlegs, però, en fi, és on és, i el seu Nosotros va fondre els ploms al Sant Jordi.

Viatge després a l’estàndard americà, a un Smile (Chaplin) en duet virtual amb Michael Jackson, i aquest Come fly with me compartit amb Sinatra (prenguem nota dels seus alts referents). Un swing que va connectar amb Un hombre busca una mujer, al galop, amb Luis Miguel brodant-hi les melodies que per a ell va escriure un altre gran, Juan Carlos Calderón. Molta diversió, seducció a gran escala. I la secció de mariachis, una vintena. Bandera XXL de Mèxic. La Bikina i una atòmica La media vuelta, de José Alfredo Jiménez.

Va ser un concert d’imponent dinamisme, sense pauses ni caigudes de tensió. I un clímax en el qual, invocant els seus primers èxits (doll de veu per a la memorable La incondicional), Luis Miguel ens va convidar a adonar-nos que hi ha molt pocs nens cantaires prodigiosos que continuïn omplint grans recintes quatre dècades després. Ell hi continua sent, i no sembla que la seva estrella deixi de brillar..

Notícies relacionades

Una polèmica foto del fill de Mette-Marit acorrala la casa reial de Noruega

Affleck nega un ‘affaire’ amb Kick Kennedy

Luis Miguel

Palau Sant Jordi (17/7/2024)