CRÍTICA

Aclaparadora lliçó d’història

E l gener del 2023, John Fogerty va recuperar els drets de publicació del gloriós catàleg de cançons dels Creedence Clearwater Revival després d’un contenciós de gairebé mig segle i, per celebrar-ho, es va llançar a la carretera en una llarga gira mundial que ja dura més d’un any. The Celebration Tour, que així s’anomena la festiva expedició, va fer parada al festival de Cap Roig, en la segona presència de Fogerty en un escenari català en 60 anys de carrera, amb l’únic precedent d’aquella tardana però memorable estrena al Sant Jordi Club el juliol del 2009. La cita, per tant, ja mereixia l’apel·latiu d’històrica abans de començar, i el mínim que es pot dir del concert és que va estar a l’altura de l’adjectiu.

Després d’un innecessari vídeo introductori centrat en els inicis de la seva carrera, Fogerty i la seva banda de cinc músics (amb els seus fills Shane i Tyler a les guitarres) es van posar ràpidament a la feina amb Bad moon rising, sòlid tòtem del rock and roll nord-americà que va servir al públic per comprovar que, amb 79 anys, el venerable John conserva no només una cabellera envejable sinó també una sorprenent destresa a les sis cordes i una gola fenomenal (la seva veu no és, és clar, el raspós esgarip de fa anys, però continua resultant altament expressiva).

A partir d’aquí, amb un parell de parlaments intercalats, van anar caient, imbatibles i emocionants, els títols clàssics de Creedence Clearwater Revival: Up around the bend, Green river, Born on the bayou, Who’ll stop the rain, Lookin’ out my back door… Fins que no va arribar a la setena cançó no es va animar Fogerty a servir una peça de la seva breu però molt estimable discografia en solitari, la fantàstica Rock and roll girls. Més endavant, interpretaria també la balada del 1997 Joy of my life (que va dedicar a la seva dona Julie), The old man down the road i, ja en els bisos, l’incombustible himne Rockin’ all over the world, que fa ben poc va versionar Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic.

La resta del repertori va sortir dels discos dels Creedence amb l’única excepció de Fight fire, impetuós número de rock de garatge que el grup californià va gravar quan encara es deia The Gollywogs. A més de cançons tan cèlebres com Hey tonight, Have you ever seen the rain (corejadíssima), Cotton fields i Down on the corner, Fogerty i els seus van visitar també territoris menys previsibles, com l’exaltada Keep on chooglin’ (amb el cantant fent ostentació de manxa pulmonar al bufar l’harmònica) i la hipnòtica Effigy.

Per al tancament de la nit van deixar el vibrant al·legat antielitista Fortunate son (¿coneixia Fogerty el poc popular preu de les entrades del concert?) i en el territori de les propines un ineludible Proud Mary, que va fer posar dret el públic de Cap Roig. Una aclaparadora lliçó d’història.

John Fogerty

Notícies relacionades

Festival de Cap Roig

(19/7/2024)

Temes:

Discos Bruce Springsteen Festival de Cap Roig

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo