Beczala brilla a Perelada

A mb la pompa que mereix l’ocasió i la presència de representants de la classe política, empresarial, cultural i de la societat civil, va arrencar ahir a la nit l’edició d’estiu del Festival Perelada 2024 comptant amb un dels tenors del moment, Piotr Beczala.

A l’església del Carme, en la primera cita d’un certamen que sdurarà fins a l’11 d’agost, el cantant polonès, que ja ha actuat en dues ocasions en el festival, va voler oferir un programa amb el seu segell personal. Sense oblidar-se de l’òpera i incloent el seu idolatrat Stanislaw Moniuszko, va dedicar la meitat del programa a nou de les extraordinàries cançons de concert de Piotr Ilitx Txaikovski, un compositor fascinant i turmentat que va plasmar en la seva música la bellesa i la tragèdia per la qual va transitar durant la seva vida. Amb recurrents problemes econòmics i amb l’ànima sempre acomplexada per la seva latent homosexualitat, una forma de ser que li va implicar mil penúries, les seves superbes partitures, ambicioses i que miren a Occident quant a forma i contingut no sempre van ser bé rebudes en la seva època, quan imperava un nacionalisme que exigia tenyir de folklorisme les creacions artístiques per ser acceptades.

Beczala, acompanyat amb sencera correcció per Sarah Tysman des del piano, va realitzar una detallista selecció del cançoner de l’autor rus, moltes amb unes proporcions i dificultats tècniques i expressives pròpies d’autèntiques àries operístiques, com ha donat a conèixer el tenor. Els temes els va portar al disc fa un parell d’anys, però el registre no ha pogut veure la llum, entre altres raons per la guerra d’Ucraïna. Per això mateix, el repertori era prou madur i decantat en la veu del cantant, que el va revisar amb tendresa, dramatisme i més d’un brillant sobreagut.

La primera part va acabar sempre amb Txaikovski, però amb la coneguda ària Kuda, Kuda, de l’òpera Evgeni Onegin, ("que perfectament podria ser una cançó més de Txaikovski", segons afirma el cantant), i ja amb el públic guanyat va començar a abordar àries d’alguns dels personatges que l’han fet famós arreu del món, com la del Príncep de Rusalka, de Dvorák, i les dues del protagonista d’Un ballo in maschera de Verdi; tot això, és clar, després d’impressionar amb l’ària del tenor de l’òpera La casa embruixada de Moniuszko, autor amb una obra que el cantant no es cansa de divulgar, perquè assegura que "és tan interessant com bonica, fins i tot en comparació amb les de Puccini".

Del compositor italià, precisament, van ser les dues últimes àries del programa, Recondita armonia i E lucevan le stelle, totes dues del seu consolidat Cavaradossi de Tosca, abans de regalar un parell de propines, incloent-hi un Core ‘ngrato fabulosament.

Piotr Beczała

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Festival de Perelada

(19/7/2024)