Jeff Mills el gran pensador del techno

El recurrent epítet de llegenda està més que justificat amb algú com el dj i productor techno Jeff Mills (Detroit, 1963). És llegenda per les seves abracadabrants tasques als (tres) plats d’emissores i clubs de la seva ciutat natal durant els vuitanta, sota el mític àlies de The Wizard. És llegenda per haver sigut mig fundador (amb Mad Mike Banks, músic de sessió de Parliament-Funkadelic) del col·lectiu de techno conscient Underground Resistance. En solitari, és llegenda també com a gran as de guia del minimal techno i intens cercador de noves fronteres conceptuals per al gènere.

És a dir, al festival Soundit s’han posat alt el llistó elegint Mills per inaugurar la seva nova iniciativa Reflejos (avui al Parc del Fòrum, a partir de les 17.00 h), on figures icòniques de l’electrònica comparteixen cartell amb noms més joves que es miren al mirall d’aquelles; en aquest cas, Juliana Huxtable (companya de SOPHIE a Analemma), Ogazón, CCL & Objekt i Jehia.

L’art de la sessió

Si encara avui, després de gairebé quatre dècades ocupant cabines, Mills s’entusiasma davant la idea de punxar, és perquè ho entén com una activitat gairebé egoista. "En realitat no és una cosa que faci totalment per al públic", confessa en entrevista telefònica amb EL PERIÓDICO. "Em serveix per saber si funciona la música que estic preparant o que altres artistes m’han proposat per al segell [Axis, fundat per Mills el 1992]. Intento provar coses, descobrir una cosa nova. Hi ha molta experimentació en marxa tota l’estona. Potser només jo ho sé [riu], però és així".

En els últims temps, Mills ha buscat maneres de combinar la música gravada amb l’ús de la caixa de ritmes TR-909, amb la que es pot marcar solos èpics. "He utilitzat caixes de ritmes des de mitjans dels anys vuitanta –explica–, però mai d’aquesta manera. És una cosa que expandeix la idea de què és un dj i que ho porta tot, per moments, a la frontera de la música en directe. Diria que altres artistes haurien de mirar en aquesta direcció".

La improvisació no és una cosa que lliguem al techno, però el nostre entrevistat l’ha cultivat a consciència també amb Tomorrow Comes The Harvest, projecte que va formar el 2018 amb Tony Allen, el mític bateria de Fela Kuti, mort dos anys després. El grup (electrònica, teclats, taula) combina jazz i techno de maneres misterioses. "No hi ha res predeterminat en les actuacions; cada actuació és improvisada. Mai sabem què passarà fins que pugem a l’escenari. Apareixem allà i toquem. Volem crear moments especials que no tornaran a passar".

Des de 1992, quan el seu grup X-102 va publicar l’àlbum Discover the rings of Saturn, Mills s’ha entossudit a redibuixar la idea del techno a través d’àlbums conceptuals progressivament més audaços. Només en els tres últims anys ha publicat The clairvoyant (2021), una espècie de banda sonora per a una sessió espiritista; The trip – Enter the black hole (2024), elucubració sònica sobre l’experiència de travessar un forat negre, o el recent i inquietant The eyewitness (2024), un relat distòpic en què mira d’imaginar la sensació d’entendre que aquest cop no hi ha marxa enrere, que cert succés, un gir indeterminat, ho ha canviat tot.

La majoria de nosaltres acudim a clubs o festivals per escapar de les realitats del món, però Mills vol fusionar l’experiència hedonista amb la presa de consciència: "Em sembla estrany estar en aquesta atmosfera d’alliberament alhora que, de cap a cap del nostre planeta, tenim tanta gent trasbalsada fent coses trasbalsades. Tot i que estiguis de festa, estàs de festa en aquest món, on estan passant algunes coses que ens afectaran a nosaltres, a la gent que estimem, als nostres fills, a la nostra família. Creus que no t’afecta, però afecta el món on vius. I el món està canviant. Només és qüestió de temps que t’afecti a tu".

Posat a fer música, Mills vol fer-la per motius (encara més) significatius que l’evasió. "En la meva generació vam creure en el potencial de la música per informar la gent", recorda. "Als Estats Units, durant els anys vuitanta, els rapers la utilitzaven per explicar-nos el que estava passant. Sempre vaig pensar que l’electrònica podia complir també aquesta funció i que si aconseguíem difondre la música arreu del món, uns als altres ens podríem informar de coses que necessitàvem saber. Sé que aquesta manera de pensar és minoritària en el techno, però ara mateix estan passant massa coses per ignorar-les".

Quan vaig entrevistar Mills el 2017, se’l veia amb ganes de compondre per al cine. Ja havia assajat en aquesta matèria creant bandes sonores i cinemixs per a pel·lícules mudes, entre aquestes la llegendària Metròpolis de Fritz Lang, que encara avui busca ambientació musical. "Ahir a la nit mateix vaig fer un cinemix amb ella", diu. "Fa un temps estava molt interessat a treballar en pel·lícules noves, però al final m’he adonat que l’important és la pel·lícula per si mateixa, sigui nova o antiga".

Fan de la ciència-ficció

Notícies relacionades

Espanya s’aboca en felicitacions al director

Almodóvar toca el cel a Venècia

Fanàtic de la ciència-ficció des de petit, quan es va enganxar a les reposicions de Perduts en l’espai, continua intentant estar al dia del que es fa en el gènere. "Comença a ser-me difícil perquè no faig més que girar. Però Netflix i Prime Video són de gran ajuda. Ara mateix estic veient la sèrie Outer range [per desgràcia per a Jeff, acabada de cancel·lar]. Es desenvolupa a Colorado, on descobreixen un gran forat negre obert misteriosament a la terra. És bastant interessant, una mica David Lynch".

Forats negres i planetes semblen dominar la seva imaginació: ara mateix treballa en un projecte sobre Júpiter, o per ser precisos, els vuit ciclons que es produeixen al seu pol nord.