‘Del revés 2’ El boom de l’ansietat (i altres emocions)

A Espanya ja ocupa el primer lloc d’aquest rànquing: per ara voreja els 35 milions d’euros de recaptació en taquilla (la xifra exacta el 14 de juliol era de 34.840.237 euros). Més de cinc milions d’espanyols, en concret 5.227.614, han anat al cine a veure-la. Un fenomen que la situa a dalt de tot del podi del cine des de començament d’aquest 2024, molt distanciada de la segona posició, que és per a El regne dels planeta dels simis, amb 1.013.688, i a l’espera del previsible bon resultat que obtindrà Padre no hay más que uno 4.

Sospirs d’alleujament

Aquestes dades tan enlluernadores hancausat molts sospirs d’alleujament tant als despatxos de Pixar, una companyia que feia temps que passava ànsia per la crisi creativa i comercial i que necessitava urgentment un triomf com aquest, com entre el conjunt de la indústria de Hollywood, que durant el primer semestre de l’any havia aconseguit unes xifres de taquilla generalment decebedores. Per descomptat, ningú esperava que Del revés 2 fracassés comercialment; però, de la mateixa manera, ningú li augurava un èxit tan aclaparador. I per això és lògic preguntar-se: ¿què ha passat?, ¿com s’explica tanta capacitat per atraure el públic?

Alguns dels arguments que ho justifiquen són més o menys previsibles. En primer lloc, si bé les famílies pot ser que segueixin menys inclinades que abans de la pandèmia a anar a les sales –i Pixar, que durant la covid va estrenar les pel·lícules directament en streaming, n’és en certa manera responsable–, el cine animat dirigit principalment a un públic infantil sol funcionar bé a la taquilla, en part perquè els nens sempre van al cine acompanyats; també estrenada aquest any, Kung Fu Panda 4 ha recaptat més de 500 milions de dòlars, i Super Mario Bros va aconseguir convertir-se en la segona película més taquillera del món el 2023, amb una recaptació de gairebé 1.400 milions de dòlars.

Del revés 2, així mateix, ha tingut l’avantatge de poder explotar la impecable marca creada per la pel·lícula de la qual és continuació Del revés (2015), una de les produccions de Pixar més valorades per la crítica i estimades pel públic. En aquest sentit, no ha tingut gaire importància que aquesta predecessora s’estrenés fa gairebé una dècada perquè, gràcies a al mercat estatal primer i a l’streaming després, fins i tot els que llavors no havien nascut o només eren nens de pit van tenir ocasió de retre’s als seus encants abans d’estrenar-se la seqüela. I els que en el seu moment van veure l’original al cine sent adolescents, avui són adults ansiosos per anar a veure’n la continuació amb els fills, si és que en tenen.

No costa garie trobar altres interpretacions al poder de convocatòria de Del revés 2; per exemple, que a l’estrenar-se no va tenir grans competidores per enfrontar-s’hi a la cartellera, i que el món camina necessitat de més pel·lícules que, encara que toquin temes molt seriosos, ens facin sortir del cine somrient. En qualsevol cas, la més excepcional i interessant de totes les interpretacions és aquesta: com molts altres blockbusters, Del revés 2 ha basat bona part del seu atractiu comercial en la popularitat del personatge principal. I el que distingeix aquesta protagonista és que, a diferència de James Bond o Spider-Man, connecta igual amb marrecs, adolescents, joves de vint anys, pares i avis. Es diu Ansietat.

Del revés (2015), recordem-ho, es va introduir al cap d’una nena, la Riley, per observar les interaccions entre l’Alegria, la Tristesa i la resta de les emocions que la controlaven, i per constatar com acabava entenent l’Alegria que important que és el paper que compleix la tristesa en les nostres vides mentre creixem. I a Del revés 2 el món de la Riley ha entrat en crisi a causa de la seva sobtada arribada a la pubertat i el seu imminent ingrés a l’institut. Pel domini de la seva ment hi pugnen emocions noves, entre les quals cobra de seguida un protagonisme absolut l’ansietat.

Com una epidèmia

Es tracta d’una premissa amb enorme capacitat per generar empatia perquè, com sap qualsevol que hi hagi prestat un mínim d’atenció últimament, aquest problema de salut mental en particular s’ha convertit en una cosa semblant a una epidèmia tant entre els adolescents –sobretot– com entre els adults a conseqüència de les xarxes socials, la pandèmia i la nostra relació amb l’àmbit laboral. En tot cas, la connexió que ha establert el públic amb la pel·lícula té una explicació més complexa.

Des de fa temps, la salut mental ha esdevingut un tema omnipresent en la conversa pública. Vivim l’apogeu d’una cultura terapèutica –el sociòleg Philip Rieff va ser qui en va parlar primer, a mitjans dels 60-, en la qual el llenguatge i els conceptes de la psicoteràpia es han propagat més enllà dels confins de l’esfera clínica per envair el llenguatge social en conjunt. A conseqüència d’això, avui el coneixement psicològic més estès prové del que anomenem psicologia pop, la transmissió de teories i conceptes del ram a través de manuals d’autoajuda, revistes, programes de televisió i xarxes socials.

L’auge d’aquest fenomen sens dubte ajuda a explicar tant l’èxit de la pel·lícula de Pixar com el d’El monstre de colors, un conte infantil creat per Anna Llenas que d’ençà que es va publicar el 2012 ha sigut traduït a més de 40 idiomes i ha venut 6 milions d’exemplars. La simplista estratègia que comparteixen aquestes dues obres, reduir la identitat de la persona a un grapat d’emocions compartimentades, en qualsevol cas s’ha mostrat efectiva de cara a l’aprenentatge emocional de nens i adolescents.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Que també els adults la considerin útil –la seva resposta a Del revés 2 demostra que sí– seria una altra conseqüència de la cultura terapèutica. Tal com va avançar Christopher Lasch a La cultura del narcisismo (1979), la societat moderna ha convertit en patologies el que antigament no eren més que respostes emocionals desagradables davant les pressions de la vida. En altres paraules, l’individu s’ha tornat menys tolerant i més vulnerable a situacions desagradables que abans es consideraven quotidianes; més infantil, si es vol, i més necessitat de l’aprovació i l’afecte que pot proporcionar Instagram.

Les xarxes socials són plenes d’influencers que ens donen receptes per tractar els nostres problemes psicològics, de milions de posts amb hashtags com #trauma o #depression, de milers de pòdcasts dedicats a la salut mental que no sempre són un exemple de rigor en l’ús de conceptes com TOC o TDAH. La popularització dels trastorns mentals corre el risc de convertir-los en una cosa trendy, com un símbol d’estatus, o com aquests penjolls que va treure a la venda fa uns quants anys la firma nord-americana Bando, personalitzats amb paraules com depressió o bipolar. Aquestes joies van ser criticades perquè mercantilitzaven la malaltia mental. ¿Diran el mateix del ninot Ansietat, un dels productes de marxandatge generats per Del revés 2 que triomfen més a les botigues de joguines.