La fantasia també arriba d’Àsia

El 2017, l’escriptora canadenca Fonda Lee va publicar Ciudad de Jade, la primera part de la trilogia Huesos Verdes, que barrejava màfia, màgia i kung fu i la publicació del qual a Espanya va culminar fa uns mesos amb Legado de Jade (Insólita). Ciudad de Jade li va valer el World Fantasy Award del 2018. Més o menys en aquell temps van arribar també La guerra de la amapola, de R. F. Kwang, i La gràcia de los Reyes, de Ken Liu. "I des d’aleshores hi ha hagut un canvi increïble, en menys d’una dècada, en la varietat de fantasia que pots trobar. En aquell moment no teníem referents similars", explica Fonda Lee, que ha participat en el festival Celsius 232 d’Avilés, igual com la també sinocanadenca A. Y. Chao, amb el seu primer llibre Shanghai inmortal (Minotauro). Com l’any passat ho van fer Tasha Suri amb la seva fantasia indo queer o la britànica malaia Zen Cho, o el taiwanès Wu Ming-Yi en l’últim Festival 42 de Barcelona.

"Una nova edat d’or"

"Jo vaig créixer llegint molta fantasia tradicional. Europea. Tolkien, vaig créixer llegint molta fantasia èpica tradicional. Tolkien, C. S. Lewis... Però l’ampliació d’inspiracions culturals està portant una nova edat d’or per a la fantasia", afirma Lee. "Quan era jove, el primer que vaig llegir amb presència de personatges culturalment mixtos va ser El club de la Bona Estrella, d’Amy Tan, i ja tenia 20 anys. Però tot va esclatar cap al 2017, amb Kwang, els K. Dramas a Netflix... La indústria ha vist que hi ha diners, però per a mi, producte d’un Canadà amb múltiples referències, veure’m reflectida és emocionant, i crec que això serà realment bo per als nens", apunta A. Y. Chao.

Tant Lee com Chao són exponents dels sinocanadencs de primera generació. I com en tots els llibres de què parlem, escrits per joves autors nascuts o criats als EUA, el Canadà, el Regne Unit..., el conflicte amb la família tradicional dels seus pares i avis apareix sempre d’una manera o altra. Però els referents culturals que fan servir Lee i Chao són diferents. Tot i que semblaria propi d’una mirada eurocèntrica titllar d’asiàtica una ambientació, en el cas de Lee sí que opta, per crear per al seu món secundari, per una combinació de diversos països d’Extrem Orient. En la saga dels Huesos Verdes, Lee imagina una illa que té com a recurs el jade, que dona capacitats màgiques als seus lluitadors i els permet convertir-se en un país independent i pròsper, regit per clans familiars més o menys enfrontats entre si.

"Volia que aquesta illa, Kekon, tingués una identitat pròpia. No hi ha ni una paraula específica d’una cultura d’Extrem Orient, sinó elements comuns, com la importància de la família, i una amalgama de característiques de Singapur, Taiwan, el Japó, la Xina, Hong Kong...", enumera.

Un Shanghai paral·lel

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Chao té una inspiració molt més acotada. Dos Shanghais que conviuen en el mateix espai, el 1935, el de les concessions internacionals, la mala vida, la Guerra Civil i les ferides de l’agressió japonesa, i un Shanghai paral·lel en el qual viuen (i interactuen amb el real) éssers inspirats en la mitologia xinesa, com el rei de l’infern, amb el seu tall d’esperits. Inclòs el seu inconformista protagonista, meitat vampir i meitat guineu.

En la trilogia de Lee apareixen altres referents, com la Yakuza o les tríades, i el jade, perquè (la seva carrera va ser durant un temps d’assessora corporativa) "volia explorar la idea de la màgia com una mercaderia, un recurs natural que proporciona poder, es pot exportar, robar, i pot funcionar com a substitut dels diners, o de les drogues".