L’home que va convertir Lovecraft en un joc

El 1981 arribava al mercat Call of Cthulhu. Un joc que redefiniria les regles del joc de rol, que quatre dècades després continua jugant-se després d’haver engendrat infinitat de derivats i que molt probablement va fer molt per la popularitat de l’obra de l’escriptor d’horror còsmic H. P. Lovecraft. El seu creador, Sandy Petersen (San Luis, Missouri, 1955), no es va quedar aquí i la seva inventiva, amb un paper més o menys protagonista segons el cas, és darrere de videojocs tan populars com Doom, Quake, Civilization o Age of Empires. Si en anys anteriors el festival Celsius de terror fantasia i ciència-ficció, que celebra aquests dies a Avilés la 13a edició, havia convidat cada any un venerable pare fundador de la ciència-ficció clàssica, aquest any el paper de patriarca li correspon a Petersen, algú que encara està ple d’idees per als que busquen la jugabilitat com a estratègia en tota mena d’activitats

¿Quin va ser el gran canvi que va introduir respecte al joc que definia el joc de rol en aquell llunyà 1981 Dracs i masmorres (D&D)? "Lluitaves contra els dolents, obtenies tresors, milloraves, lluitaves contra un tio dolent més gran... A CoC t’enfrontes a una cosa que podria amenaçar el món sencer, no intentes combatre, sinó evitar-ho, i en lloc de lluitar estàs investigant i descobrint foscos secrets. I en lloc de millorar, empitjores a mesura que coneixes coses terribles", resumeix. Aquest empitjorar es tradueix en una dinàmica de joc que llavors va ser revolucionària i que reflectia el descens en la bogeria dels personatges de Lovecraft, els punts de seny. "A D&D tens un guerrer, o un sacerdot. A CoC n’ets un".

"Seriosament divertit"

Veure un grup d’adults entorn d’una taula podria portar a concloure fàcilment que s’estan prenent massa seriosament una cosa que els nens de fa moltes dècades anomenaven jugar a aventis. Petersen al·lega que, en tot cas, el que fan és "seriosament divertit", però sobretot divertit. "Els jocs de rol poden involucrar les emocions d’una manera forta. En general, quan veig gent jugant a CoC, tant és com d’aterridores siguin les coses que estan passant, els jugadors generalment són feliços, somriuen i es diverteixen. És com quan veig una pel·lícula de terror, fa por, però la disfruto. Perquè és divertit tenir por".

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Lovecraft no va elaborar una taxonomia organitzada i completa dels éssers que amenacen la humanitat des de les profunditats o el més enllà. "No, no ho va fer. Vaig haver de fer-ho per ell", riu. Tot i que August Derleth, i la resta d’escriptors del Cercle de Lovecraft, reconeix, "va intentar organitzar" aquest món, una altra de les aportacions de Petersen (zoòleg, per cert) ha sigut concretar-lo. Molt del que la gent entén ara com a lovecraftià beu més de la imatgeria de Petersen. Tot i que ja li sembli bé que "els autors lovecraftians moderns estiguin desmantellant aquesta estructura que va armar Derleth i facin un horror còsmic més cru, més orientat a l’espai exterior i altres universos i menys religiós, i sovint sense els monstres". Perquè aquesta és, reconeix, la idea central de l’escriptor de Providence, "un món incidint en el nostre". "A Lovecraft se li va acudir una història anomenada El color fora de l’espai, que tracta sobre un ésser extraterrestre que és un color. No és un gas, és un color. ¿Com es lluita contra un color? I quan les coses són infectades per aquest alienígena, comencen a mostrar aquest color. És un concepte molt inusual, però ¿qui més ho ha fet? Aquest és Lovecraft".

"En les històries de Lovecraft –prossegueix Petersen– ets al món normal, després apareix alguna cosa i t’adones que el món normal era una il·lusió i això és la realitat real. I llavors no pots tornar a parlar".