Luis García Montero: "Barcelona és una de les grans capitals mundials de l’espanyol"

Des de la seva fundació, la nostra missió és difondre la cultura espanyola i en espanyol, però també es treballa amb l’eusquera, el gallec i el català. Pel que fa al català, tenim la possibilitat d’oferir cursos de llengua catalana i els dos últims anys n’hem impartit 96. A part, desenvolupem activitats culturals amb una mitjana de 8.000 a l’any. Els últims tres anys, unes 4.500 tenia algun protagonista català o estaven relacionades amb la llengua catalana.

¿Ajudarà aquesta reunió que per primera vegada es realitza a Barcelona a recolzar més la llengua i la cultura catalanes?

Afirma la voluntat de defensar el bilingüisme i la diversitat cultural i lingüística com un valor democràtic. Barcelona i Catalunya són bilingües. La riquesa cultural d’Espanya té a veure amb la diversitat cultural de les seves nacionalitats. Però no cal oblidar que Barcelona és una de les grans capitals mundials de l’espanyol. Més enllà de la gran lloança de la ciutat a El Quixot, n’hi ha prou recordant el boom llatinoamericà als anys 60 amb l’activitat cultural de l’agència de Carmen Balcells, que va convocar a Barcelona escriptors com García Márquez o Vargas Llosa.

En la segona part de Don Quijote de la Mancha, un capítol destaca aquesta ciutat com a "archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única".

Per a nosaltres és important no només reivindicar la qualitat de la cultura en català sinó Barcelona com a capitalitat cultural. És una manera d’integrar-la a la programació cultural amb vista al futur. L’any que ve, per exemple, se li dedica la Fira del Llibre de Guadalajara a Barcelona. També el 2025 es realitzarà a Barcelona el Mondiacult: reunió de ministres de Cultura de països iberoamericans. I l’any vinent la xarxa de ciutats cervantines celebrarà aquí el seu ple. Cal recordar que aquí el Quixot hi va veure una impremta o que Cervantes hi va viure i va tenir aquí una casa. El responsable de la xarxa de ciutats cervantines té una proposta: un itinerari que recordi els llocs cervantins com ja n’hi ha en altres ciutats del món.

¿Per què ha trigat tant a fer-se aquí sent la capital catalana una ciutat tan cervantina?

Ens semblava absurd que encara no s’hagués fet una reunió anual de l’Institut Cervantes aquí. Des que vaig entrar a ocupar aquest càrrec he volgut estar allà on no s’havia estat abans en representació de la diversitat. Va ser un èxit la reunió a Sant Sebastià fa dos anys i ara s’han donat les condicions naturals per fer una reivindicació de la cultura catalana i espanyola a Barcelona. Hi ha un ambient general que ho propicia gràcies a unes relacions de millor convivència que en anys més difícils per tota la complexitat del procés i les seves conseqüències.

Barcelona no sol presumir del seu passat cervantí. ¿El vincle de la ciutat amb Cervantes i el Quixot s’hauria de reflectir en una relació més afectuosa en el futur?

Aquesta trobada és un punt de partida de col·laboració. Portar els directors de tota la xarxa internacional del Cervantes serveix no només per homenatjar la ciutat, sinó perquè coneguin totes les possibilitats culturals, turístiques, gastronòmiques i de tot tipus que es puguin estendre a través de la nostra xarxa. Avui, l’alcalde Collboni ha anunciat que es posarà en marxa el Premi Miguel de Cervantes per a estudis que analitzin la relació de Barcelona amb l’autor i que es posarà al pati de les escultures una de Julio González de Miguel de Cervantes. L’any que ve col·laborarà en el ple de la xarxa de ciutats cervantines. Tot això contribuirà a revaloritzar tot el que va suposar Barcelona per a Cervantes.

¿Quin és la relació de l’Institut Cervantes amb el català?

Intentem recollir una aposta europea. Davant els EUA, que van intentar imposar només un idioma, l’anglès, apaivagant-ne qualsevol altre, la Unió Europea es va consolidar respectant la diversitat lingüística com una riquesa democràtica. Hi ha 24 llengües oficials i estem recolzant la integració de tots els nostres idiomes oficials a Europa. L’Institut Cervantes vol reflectir la diversitat de la nostra cultura.

¿En què han treballat avui a Barcelona?

Hem fet una reflexió sobre les diferents llengües. L’espanyol té 500 milions de parlants natius i 100 milions més que l’han après o heretat. És una llengua hegemònica al món on hi ha unes 7.000 llengües. Les llengües hegemòniques no han d’intentar predominar sinó ajudar la convivència lingüística i el respecte a les llengües maternes. El català és una llengua forta que no està en perill d’extinció. El gallec i l’eusquera, sí. Els hem de donar suport, són part fonamental de la nostra cultura. I també al català, perquè no és una de les grans llengües i les xarxes socials i la IA el poden afectar.

Llavors...

Al Cervantes, per fer un curs d’espanyol, posem un mínim de 10 alumnes perquè sigui rendible, però per a català o eusquera, el mínim és tres. Encara que no sigui rendible, permet mantenir un diàleg respectuós amb llengües amb un nombre de parlants mitjà o petit. El registre de matrícules per aprendre espanyol o una altra llengua oficial d’Espanya va estar entorn de 165.000.

¿Per què als EUA les seves seus només ofereixen classes de castellà i no d’altres idiomes de l’Estat?

Això depèn de les possibilitats que hi ha i de la demanda. Si un grup vol posar en marxa cursos de català, ho fem. Tenim col·laboracions amb universitats on sí que s’estudia català. El problema als EUA ara és que cal defensar una cultura hispana que va voler ser descrita com a llengua de pobres per la ideologia conservadora i Trump. Ha sigut prioritari reivindicar l’espanyol i el bilingüisme espanyol–anglès. Hi ha 65 milions de parlants natius d’espanyol, hem potenciat l’ensenyament d’espanyol com a llengua d’herència perquè els fills no s’avergonyeixin de la llengua dels seus pares.

¿Com pot afectar una victòria de Trump al castellà al món?

Trump va aixecar la bandera del "només anglès". Va intentar crear dinàmiques que avergonyissin els infants que parlaven espanyol a les escoles. Va criminalitzar tant els migrants que parlaven espanyol que va desembocar en dinàmiques racials. Considerava els migrants un perill. És el mateix que fa aquí l’extrema dreta amb tot el que ve de fora. Quan va arribar a la presidència, va retirar la versió en castellà de la web de la Casa Blanca, va maltractar 65 milions de parlants natius d’espanyol amb nacionalitat nord-americana. Representa un discurs molt agressiu, supremacista, autoritari. Tot el que no signifiqui imposar una identitat concreta ho mira amb poca simpatia

La política influeix en la cultura. N’hi ha prou amb veure el que va passar amb el valencià, per a vostè està clar que no és un idioma sinó un dialecte.

Els grans filòlegs com Lázaro Carreter van deixar clar que el valencià és una forma de realització del català. Una de les coses formidables de l’espanyol és que ha sabut mantenir la seva unitat en la diversitat. Ningú té el control d’un idioma dient qui parla bé i qui malament. A Barcelona, Sevilla, Salamanca i Mèxic el castellà es parla d’una manera diferent. La diversitat caracteritza el nostre idioma.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Durant anys es parlava de diversitat però no es defensava com ara. ¿Què ha canviat?

La diversitat és una riquesa democràtica però es va enterbolir per raons polítiques i ara comencem a superar aquesta tensió. El més natural en democràcia és la diversitat. ¿Quin sentit té que els catalans aprovin un Estatut i un govern a Espanya decideixi que és anticonstitucional per articles considerats constitucionals a l’Estatut andalús? Quan s’introdueix la perversió ideològica per fer mal i soroll s’ofèn la gent. I a un no li agrada que es fiquin amb la seva mare.