Un clàssic de Terry Gilliam ressorgeix com a sèrie

El títol espanyol de Time bandits, tercera pel·lícula de Terry Gilliam, el gran cineasta sorgit de les files de Monty Python, era bastant benèvol: Els herois del temps anava en realitat d’un grup de bandits que se servien d’un mapa celestial robat (a l’Ésser Suprem, ni més ni menys) per saquejar riqueses al llarg i ample de la història. Era una fantasia bastant insòlita, entre diversos motius pel físic dels seus (d’acord) herois, interpretats per actors amb nanisme, un d’ells Kenny Baker, en aquella època també R2-D2 de la saga La guerra de les galàxies.

Gilliam la va escriure mà a mà amb Michael Palin, el seu espigat col·lega de Monty Python, que a més exercia com a parella còmica de la plorada Shelley Duvall en un parell de passatges simplement històrics. Més actors il·lustres: Ian Holm era un ressentit Napoleó, i Sean Connery, un noble Agamèmnon. El mateix George Harrison produïa a través de HandMade Films, a més d’aportar cançons. ¿Què més es podia demanar?

Sens dubte, ningú havia demanat un remake serialitzat. Però des que va saltar de les produccions modestes a jugar a les grans lligues (per exemple, dirigint dues aventures de Thor), res sembla fer por a Taika Waititi, que ajudat pels seus vells col·legues Jemaine Clement (amb qui va concebre l’univers El que fem a les ombres) i Iain Morris (cocreador de The inbetweeners), ha convertit un film de culte en una sèrie... bastant adorable.

Banda reformulada

A Los héroes del tiempo (Apple TV+, des d’avui), un altre xaval anglès anomenat Kevin (meravellós Kal-El Tuck), també amant de la història (cosa que no fascina a uns pares enganxats a les noves tecnologies), descobreix que la seva habitació és una estació de pas per a un peculiar grup de viatgers en el temps. La diferència principal, una cosa difícil d’acceptar al principi, és que aquí no hi ha actors amb nanisme en aquests rols principals. Per exemple, la líder s’acosta al metre vuitanta: és Lisa Kudrow, la Phoebe de Friends, una altra vegada traient or còmic de la falsa saviesa.

Com a Doctor Who o El ministerio del tiempo, les possibilitats (d’èpoques i llocs per visitar) són infinites.

Els nous bandits es colen a la Macau portuguesa de 1810 per conèixer la famosa pirata Zheng Shi en un moment climàtic per a ella; presencien l’aquí poc llegendària creació de Stonehenge, o es fiquen a les tripes del Cavall de Troya. Tot això mentre són vigilats de prop per les forces oposades de l’Ésser Suprem (o Déu, interpretat per Waititi) i el Mal Pur (pura broma, ja que l’encarna Clement).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per veure sense prejudicis

Waititi i col·legues es prenen gairebé excessives llibertats, és cert, però almenys intenten respectar el to de la pel·lícula, entre un sincer sentit de la meravella i un humor de vegades absurd, de vegades càustic. També busquen el tacte artesanal de l’original: vegin-se les increïbles criatures manufacturades per Weta Workshop, la companyia neozelandesa d’efectes pràctics i attrezzo tan aplaudida pel seu treball en les trilogies d’El Senyor dels Anells i El hòbbit. Es recomana (mirar de) deixar enrere els prejudicis de qualsevol mena i capbussar-se en aquestes aventures, sobretot si es té opció de compartir-les amb quitxalla.