Fractura familiar i musical

E l director belga Dominique Deruddere va despuntar a finals de la dècada dels 80 amb els seus dos primers llargmetratges, Crazy love i Espera la primavera, Bandini, tots dos basats en novel·les d’escriptors dels marges, Charles Bukowski i John Fante, respectivament. Però el cineasta va anar perdent gas i espaiant els seus treballs: només ha rodat mitja dotzena de films des d’aleshores. El concurso de piano és l’últim i té poc a veure amb els que van fonamentar el seu efímer prestigi.

La pel·lícula se centra en una jove pianista i alterna dos temps. En el present, ingressa amb els altres 11 finalistes d’una prestigiós concurs de piano en un lloc anomenat La Capella, on s’ha de preparar alhora que aïllar-se de l’exterior: ordinadors portàtils i telèfons mòbils estan completament prohibits. En el passat, el de la seva infància, se’ns explica l’arrel dels traumes del present, amb una mare possessiva i obsessionada perquè sigui una pianista famosa, i un pare que destrossa amb una destral el piano que la mare li ha comprat.

El concurso de piano és un film acomodat sobre un comportament complex. El director utilitza un to massa acadèmic per a un relat que demana una mica més de visceralitat que la de les destralades del progenitor. La música, exquisida, clàssica, no sempre compensa el deambular emocional de la protagonista i dels qui l’envolten.

Notícies relacionades

Un nou concurs amb Micky Núñez

La tornada al col·le dels famosos

‘El concurso de piano’

Dominique Deruddere (Estrena: 25/7/2024)