Guédiguian, fidel al seu món

En un moment d’evident (i alarmant) uniformitat narrativa i estètica en la comèdia (pura o dramàtica), resulta curiosa i, d’alguna manera, admirable la fidelitat del director marsellès Robert Guédiguian al cine que ha fet durant tota la vida. Els temps canvien, les coses també canvien, però el director de Marius y Jeannette (1997) i ¡Al ataque! (2000) segueix fidel als temes (i a la manera de tractar-los), a la seva manera d’entendre i abordar el compromís polític en el cine, a l’escenari de les seves històries (Marsella, la seva ciutat), al tipus de personatges i als seus actors fetitxe, Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin i Gérard Meylan. A Que la fiesta continúe la primera encarna una infermera que, a punt de jubilar-se, es replanteja la seva vida: la relació amb la seva nombrosa família i la seva vida dedicada a ajudar els altres. En paral·lel, torna a enamorar-se.

És innegable la (aparent) facilitat amb la qual Guédiguian presenta i orquestra els personatges de les seves pel·lícules. Els descriu amb claredat, i amb també claredat explica els seus conflictes i els llaços pels quals estan units. En aquesta pel·lícula tot flueix amb naturalitat i s’alimenta de l’evident i càlid afecte del director (també dels actors) cap als personatges. Aquesta és la seva principal virtut. Es gira una mica en contra seu, això sí, certa tendència del cineasta al didactisme, especialment quan posa el focus en la dimensió política de la història.

Notícies relacionades

El Sant Jordi dels ‘best sellers’ de soca-rel: Propietats, Bosch i Falcones contra tots els altres

Qui té un defecte té un tresor

‘Que la fiesta continúe’

Robert Guédiguian (Estrena: 25/7/2024)