Com enamorar sense cursileries

La millor comèdia romàntica del segle XXI no s’ha vist en cines ni té format llarg; es localitza en plataformes en format serialitzat. Penúltima mostra: Colin de cuentas (Movistar Plus+), delícia creada i escrita (íntegrament) pels seus dos protagonistes, Patrick Brammall i Harriet Dyer, casats en la vida real, una cosa que ajuda a fer que la química entre ells i les discussions resultin creïbles.

Tot arrenca amb una (no tan) bonica trobada. Ashley, estudiant de Medicina, té l’ocurrència d’ensenyar-li un mugró a Gordon, copropietari d’un bar i destil·leria, en el moment més inapropiat, mentre ell ha d’estar concentrat al volant. El damnificat és un gos de carrer, el Colin del títol, convertit en una espècie de fill adoptiu de dues persones que només acaben de conèixer-se i estan obligades a entendre’s i conviure pel bé de l’animal. Sorgeix la pregunta clau, és clar: ¿S’embolicaran o no? Una altra qüestió més específica que es pondera és si un home pot ser amic d’una dona després d’haver-li vist un mugró. Les qüestions més tontes poden derivar en les discussions més llargues, errants i hilarants.

Fenomen sorpresa de la tele australiana del 2022 Colin de cuentas va repetir èxit l’any següent al Regne Unit i els EUA abans d’arribar aquest gener a Movistar Plus+, que ahir va estrenar amb bastanta celeritat (a Austràlia va començar a veure’s al maig) la seva segona temporada.

Colin de cuentas ens recorda que només fan falta dues persones interessants i una habitació per mantenir l’atenció de l’espectador. Al contrari que molts herois i heroïnes de romcom, Ashley i Gordon són persones profundament normals, és a dir, amb nombrosos defectes, estirabots, detalls profundament uncool (vegeu el monocicle de Gordon) o fotos de genitals enviades per error. Sense ser tan escèptics respecte a l’amor, aquests dos poden ser tan desastrosos a nivell humà com els protagonistes d’Eres lo peor, una altra de les millors comèdies romàntiques d’aquest segle.

Un altre element saludable de la sèrie és la seva alegre falta de tabús (hi ha bones bromes sobre el consentiment o la mort), que es pot traduir en moments escatològics no necessàriament responsabilitat de la meitat masculina. Gràcies a la pel·lícula La boda de la meva millor amiga o, després, la sèrie Broad City, va quedar clar que el protagonisme femení i la indecència podien no estar disputats. Dyer fa honor a aquest llegat marcant-se moments inesborrables sobre moviments intestinals o micció. La igualtat entre gèneres també és això.

¿Havíem dit que amb dos personatges n’hi ha prou? Això seria menysprear un personatge clau, la mare d’Ashley, la seductora nada Lynelle (Helen Thompson), la relació de la qual amb la seva filla revela complexitats a mesura que avança l’acció. Sense arribar a ser una sadcom, Colin de cuentas té càrrega dramàtica. Bufar i fer ampolles per a Brammall i Dyer, que hem vist en rols molt més seriosos en la sèrie Glitch i la versió del 2019 d’El hombre invisible, respectivament.

Igual de bé que sempre

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

La segona temporada de Colin de cuentas s’enfrontava a les inevitables comparacions amb la primera, que va ser la millor sèrie còmica del 2023 segons l’Acadèmia de Cine i Televisió Australiana, els importants premis catòdics Logie o els primers Gotham de televisió. Però les crítiques han tornat a ser laudatòries: "Com la primera, té un to disfrutablemente dicòtom: encantador i agradable, però alhora maliciós i desmesurat", escrivia amb encert Luke Buckmaster a The Guardian.

En aquests nous episodis (si no ha vist els primers, potser hauria de deixar de llegir aquí), Gordon i Ashley són parella al cent per cent. Però hi ha un buit en la seva relació: el que ha deixat el pobre Colin, cedit pels protagonistes a una família perfecta que, una hora després, ja no el vol tornar. La missió impossible de la temporada és fer-lo tornar a casa. I la missió és també portar-se bé: que els nostres colomins estiguin junts no significa que, de cop, estiguin d’acord. Segons va dir Brammall a Esquire aquí la pregunta no és "¿s’embolicaran o no?", sinó més aviat: "¿S’haurien d’haver embolicat?". On acaben gairebé totes les romcoms comença aquesta nova entrega.