Sidecar reneix com a Club Sauvage

Després de les successives falses alarmes dels últims mesos, amb concerts ajornats setmana rere setmana perquè les obres de reforma no s’acabaven, la sala de la cantonada de la plaça Reial amb el carrer de les Heures està a punt per a la resurrecció, avui amb el concert del col·lectiu barceloní de música urbana Chäckra. Serà el punt de partida d’una nova vida en què, definitivament, la marca Sidecar passarà a la història: el local canvia de nom i es converteix en Club Sauvage, conservant la seva línia de programació de concerts i afegint-hi l’oferta de cocteleria.

Havien de ser dos mesos d’obres i n’hauran sigut gairebé sis (l’etapa anterior es va tancar el 31 de gener) perquè ha calgut renovar aspectes tècnics i confeccionar a mida molts elements de la decoració, i "després de la covid no hi ha estocs, ni materials, ni equips, i tot s’acaba endarrerint", explica Joan Ruiz, que ha sigut el director de Sidecar durant 15 anys i que segueix al seu lloc.

"Canvio de cara"

"Hem volgut fer-li un canvi de cara i actualitzar-lo, perquè el local té més de 40 anys i en feia més de 25 que es tocava". S’han fet, afegeix, millores d’insonorització i s’ha renovat l’equip de llums i el de so. L’aspecte ha canviat, si bé les barres i l’escenari segueixen on eren.

¿Per què s’ha liquidat el nom històric de Sidecar? "El que determina això és el target de públic que ha de venir, que és gent jove", explica Albert Taberner, el nou propietari de la sala, juntament amb tres socis, equip que també regenta el bar Sauvage, al Born (també és amo del venerable London Bar i de la Grill Room Bar Thonet). "A mi el nom de Sidecar m’agradava molt i l’hauria mantingut, però entenc que, per edat, ja no dono el perfil de la gent que vindrà. Hi podrà venir tothom, però entenem que la gent jove no identifica tant el nom de Sidecar com la més gran, i això ens ha portat a fer un canvi".

Música en directe

El més important: es digui com es digui la sala, la música en directe segueix. Després dels dos concerts dels pròxims dies (dimarts actuarà el grup colombià El Caribefunk), el club farà vacances i tornarà el 5 de setembre amb l’actuació de Kid Congo and the Pink Monkey Birds, banda del llegendari excomponent de The Gun Club, The Cramps i els Bad Seeds de Nick Cave. I es preveu que l’agenda ja no doni respir, amb una mitjana d’entre deu i quinze bolos al mes. "Per al novembre, un mes fort, en tenim disset de programats, i ja estem treballant el 2025", diu Fátima Mellado, una altra veterana de Sidecar, responsable de programació, que igualment conserva el seu lloc.

La rumorologia popular d’aquests mesos, i certes pulsions pessimistes (alguns precedents hi podien convidar), van encoratjar els mals presagis, alimentats per titulars sobre un "tancament de Sidecar" que no era el que semblava. "Molts programadors ens han preguntat: ‘Ah, ¿però continueu?’. I tant, canvia el nom, però continua sent una sala de concerts al mig de Barcelona, per a 250 persones, que és molt necessària," assenyala Mellado, que destaca la permanència dels compromisos que Sidecar mantenia amb cicles com el Curtcircuit (de l’Asacc, associació de sales), GPS (Girando por Salas, de l’Inaem) o Artistes en Ruta (de l’AIE).

Albert Taberner assumeix que "la gent opina i diu coses, però no s’hi ha de donar gaire importància", afirma. "Quan la sala obri, ja veuran que la decoració s’ha actualitzat, però que hi continua havent música en viu i que la idea continua sent la mateixa". Veu el club com una sala de concerts i una mica més, "un lloc on vagi la gent a passar-s’ho bé".

¿Buscant potser el públic guiri? "Som a la plaça Reial i, per tant, aquest públic hi serà, però si haguéssim volgut fer un local per a turistes, hauríem muntat un Irish pub amb cervesa i pantalles per veure el futbol", diu Taberner. "Volem un local per a tothom, gent de Barcelona, sobretot, però si s’ho passen bé, els estrangers se n’adonaran i també vindran. Som una ciutat on hem de conviure tots".

Canvis a la plantilla

Notícies relacionades

Un nou concurs amb Micky Núñez

La tornada al col·le dels famosos

El compromís de mantenir la plantilla íntegra, revelat a aquest diari al seu dia per qui va ser propietari de Sidecar, Roberto Tierz, no s’ha complert, admet el nou amo del local. "En una operació així, assumeixes el personal, però després de vegades hi ha perfils que no encaixen amb el que vols fer a la teva empresa. És normal. Passa a tot arreu, en qualsevol lloc del món", explica Taberner. S’ha quedat el 80% del personal propi de Sidecar, apunta Joan Ruiz. "Entre els que no han seguit hi ha alguns treballadors que volien canviar de vida i amb qui s’ha arribat a un acord. I s’ha creat algun lloc nou, experts en cocteleria".

El rètol del Club Sauvage és a l’entrada des de fa uns dies, i els del ja extint Sidecar, exteriors i interiors, se’ls estan quedant els treballadors i amics de la casa, igual com altres ingredients de mobiliari amb valor sentimental. "El Roberto no va voler quedar-se res. Un d’ells l’hem tallat lletra a lletra, i les estem repartint", explica Joan Ruiz. La sala gira full i s’entreveu el mes de setembre com a arrencada de la nova era després de l’impàs estiuenc. "Hi haurà una festa d’inauguració amb cara i ulls. La veritat és que estem molt il·lusionats".