Lucas i Andy, no tot són amors

Els gaditans Andy i Lucas tornen a estar a primera línia després que el seu gran èxit, Son de amores, s’hagi convertit en un dels temes tendència a TikTok. Sembla que, passats els anys, la relació laboral del duo, que van ser amics a l’institut, és molt diferent de la que ens puguem imaginar.

Les Mamarazzis estem enganxades a Son de amores, però no a la cançó d’Andy y Lucas, sinó a la versió coreografiada de la tiktoker Lis Padilla. Lis, originària del districte d’Huicungo al Perú i mare de quatre fills, ens ha ensenyat a ballar el "amores que matan, pum, pum, pum" a cop de maluc i sentit de l’humor. El seu tutorial s’ha viralitzat i ja l’han vist més de 30 milions de persones.

Tot molt bé. Enhorabona, Lis. Però amb aquest boom de Son de amores hem investigat una miqueta en el món Andy y Lucas i ens hem quedat flipant. La realitat en què viu Andy ni ens la podíem imaginar. Aquest any, els gaditans s’acomiaden dels escenaris a causa d’una cardiopatia que pateix Lucas. Serà la seva última gira. I Andy deixarà de ser un assalariat.

"El pobre Andy"

Sí, sí, Andy és només un assalariat. És Lucas qui va crear Lucas Entertainment i qui gestiona tot el que té relació amb el grup. Als concerts, només Lucas camina cap al públic i saluda els fans. Andy sempre es manté en un segon lloc. No pot acostar-se fins que rep l’ordre. En les firmes i els meet and greet (trobades amb fans) és Lucas qui firma i atén, i Andy qui, una vegada més, es manté en un segon lloc. A les xarxes socials del grup, és Lucas qui apareix parlant i qui les gestiona i Andy està gairebé desaparegut. Un és el cap, el protagonista, el líder, el que gestiona, el que paga i l’altre, Andy, el que obeeix i es manté ocult esperant ordres.

Preguntant a molts dels que han treballat amb ells, ens expliquen a les Mamarazzis que el paper de subordinat d’Andy acaba incomodant els que presencien les seves dinàmiques de treball. Es refereixen a ell com "el pobre Andy" i ens asseguren que, malgrat l’estranyesa de la situació, no l’han vist mai queixar-se. Ell té clar que treballa en una empresa, on ell no és el cap, i compleix al peu de la lletra el que se li ordena.

Les Mamarazzis no ens havíem imaginat mai que la desigualtat entre els dos fos tan exagerada. En les entrevistes, simplement semblava que Lucas era molt més extravertit. Però no. Aquesta no és la causa del seu excés de protagonisme. Ho és el joc de rols que porten anys representant i del qual fins ara no érem conscients.

Arribats a aquest punt, i amb la dissolució del duet quan acabi aquest 2024, veurem si Andy és capaç de reinventar-se i seguir una carrera en solitari. Tant de bo ho peti i es pugui distingir lliurement pels escenaris.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La sororitat de Karol G

Al concert de Karol G, on Amaia Montero va pujar a l’escenari a cantar Rosas (no hi ha ningú que no sàpiga de què estem parlant) va quedar clar una vegada més la frase que "només les dones salvaran les dones". Feia dos anys que Amaia no actuava davant el públic i, malgrat que va estar a punt d’anul·lar la seva aparició, en tot moment Karol G va saber acompanyar-la. Davant les inseguretats d’Amaia, la colombiana li va trucar i va estar pendent de les seves necessitats. I sobre l’escenari, la seva generositat i empatia van ser claus. L’especialista en llenguatge no verbal Jordi Reche (@jordi.reche) ho analitza a la perfecció en un dels seus reels. Heu de veure-ho. Gràcies, Karol, per donar-nos a tots una lliçó de sororitat.