CRÍTICA

Sarsuela amb sal i pebre

Recital Pasión a cargo de Sonya Yoncheva e Ismael Jordi con Rubén Fernández Aguirre

Recital Pasión a cargo de Sonya Yoncheva e Ismael Jordi con Rubén Fernández Aguirre / Miquel González

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

E l Festival Perelada és, com ja se sap, un festival amb especial predilecció per la corda de tenor. I a l’esdeveniment faltava un dels grans representants de la corda liricolleugera del país, Ismael Jordi, de Jerez, que amb aquest recital per fi ha debutat davant el públic empordanès. Ho feia de la mà de la soprano Sònia Iontxeva en un recital a duo centrat ni més ni menys que en el repertori espanyol.

¿Una soprano búlgara cantant sarsuela? Sí, l’estrella de l’última Norma del Liceu tornava a Peralada després de la seva presentació el 2022 amb un programa que se centrava en el gènere castís, un repertori, d’altra banda, que el festival sempre ha sabut tractar amb carinyo i altura de mires. El programa, que va comptar des del piano amb Rubén Fernández Aguirre, acreditat en aquests combats, ja l’havien provat la soprano i el tenor l’octubre de l’any passat a Sofia, Bulgària. Iontxeva és una artista interessada en tota mena de repertoris, i fins al Barroc ha format part de la seva trajectòria. Quant al gènere sarsuelístic, el seu interès és més que evident, ja que el 2021 va oferir un concert al teatre de La Zarzuela de Madrid interpretant algunes de les romances més cèlebres.

Entrades esgotades

Ismael Jordi, que combina l’òpera amb protagonistes d’autèntiques obres mestres com són Señora Francisquita, Los Gavilanes o Luisa Fernanda, comença el curs vinent ni més ni menys que amb La Traviata, a la seva tornada a la Royal Opera de Londres. Per això no és estrany que les dues veus, amb la sàvia complicitat de Fernández Aguirre, acabessin sent ovacionades per un públic expectant, que havia esgotat les entrades.

La cantant búlgara, amb una dicció espanyola diàfana i més que suficient, va fascinar tant en les seves intervencions a duo com en solitari, transformant-se amb capacitat expressiva en Katiuixka, Marola, Valentina o Ascensión, imposant uns mitjans vocals extraordinaris, acolorint amb gust, arribant als extrems del registre sense problemes i controlant sempre el fiato.

Notícies relacionades

Ismael Jordi, per la seva banda, va brillar amb poder en totes les seves intervencions, com a les romances de La pícara molinera, Francisquita, Luisa Fernanda o en un "Adeu Granada" antològic, aprofundint en el text i traien partit a la seva classe, als seus extraordinaris aguts i al seu fraseig sempre elegant.

Tots dos van unir les seves veus en duos de La tabernera del puerto de Sorozábal i de l’òpera El Gato Montés de Penella, que va posar el públic dempeus, sent recompensat amb tres propines, l’havanera de Carmen, "Rossignol" de Le Chanteur de Mexico y Granada a duo.