«Mostra el que és la societat catalana»

Al film es parla tant en català com en castellà. «És com vivim a Catalunya», apunta Vilarasau

El director Dani de la Orden i l’actriu Emma Vilarasau revelen alguns secrets del rodatge de ‘Casa en flames’ en un col·loqui amb seguidors.

No és habitual que la gent vegi la mateixa pel·lícula dues vegades al cine, i menys en un moment en què costa tant atraure gent a les sales amb produccions de petita escala. Però amb Dani de la Orden això no importa. Casa en flames ja és el fenomen del cine català (i en català) de l’any i en només un mes ja n’hi ha que l’han vist dues vegades. Això és el que van fer moltes de les persones que van assistir al col·loqui que organitzava el cine Mooby Bosque dijous juntament amb el director i la protagonista, Emma Vilarasau. «És la segona vegada que la veig», va assegurar un dels més de 300 fans de la pel·lícula durant la trobada. «¡Jo també!», va cridar més de la meitat de la sala.

«El que ha passat amb Casa en flames és una cosa bastant única per al cine català i en català», va assegurar De la Orden, després de sumar més de 150.000 espectadors en un mes des de l’estrena del film, produït per Sábado Películas i Playtime Movies. No obstant això, aquesta xifra no sembla suficient per a Vilarasau. «Em va sorprendre perquè esperava que fos més. Som més de set milions de persones a Catalunya, ¿tant costa omplir sales? 150.000 persones gairebé caben al Camp Nou», va manifestar l’actriu. «Santiago Segura ha fet en un dia el que nosaltres nosaltres hem fet des que va sortir», va detallar per la seva banda el director La realitat és que per ser una pel·lícula en català, les xifres no són baixes. «N’hi ha que no veuen cine espanyol o català, persones que només veuen Deadpool y Lobezno», va fer broma el cineasta, tot i que des de l’admiració més gran: «¡Que no passa res, jo la veuré demà!».

Notícies relacionades

El secret darrere de l’èxit de la pel·lícula no queda gaire clar. «Mostra molt bé el que és la societat catalana», va apuntar una de les assistents. Al film es parla tant català com a castellà, gràcies a la participació dels madrilenys Macarena García i Alberto San Juan. «Per a mi era natural que alguns personatges parlessin català i d’altres castellà», va considerar el director. «És com vivim el dia a dia a Catalunya. Tot i que la gent que només té un idioma ho veu estrany», va apuntar, per la seva banda, Vilarasau.

Al ser una pel·lícula coproduïda i finançada per 3Cat (a més d’Atresmedia Cine i ElioFilm), la cinta havia de tenir un 80% dels diàlegs en català. «Ha de ser així perquè el cine, la literatura i la música són maneres increïbles per propagar un idioma», va reflexionar el director.

Temes:

Sumar Pel·lícules Cine

Inicia sessió 0 Comentaris

"Miro enrere i m’encanta el que veig"

Beckett s’apropia de la vinyeta