Suzanne Vega: «‘Luka’ va ajudar que es parlés de l’assetjament infantil»

Ve amb un catàleg de cançons que cobreix gairebé quatre dècades. ¿Com es porta amb les més antigues, que són les que el públic general espera?

Molt bé; em sento alleujada quan veig la gent contenta, traient els mòbils, aplaudint, ballant fins i tot... Són gestos espontanis i m’agrada proveir aquesta felicitat.

‘Luka’ era la seva cançó més coneguda, però amb el temps ‘Tom’s diner’, amb un dinàmic recitat ‘a cappella’, va ser una gran rival. ¿Què ha passat amb aquesta cançó?

És un fenomen bastant misteriós i això m’encanta. En el hip-hop i en la música alternativa han decidit integrar el ganxo d’aquesta cançó a altres usos. La música avui ha canviat. Molts cantants i compositors tenen el seu equip d’autors i samplegen melodies d’altres orígens. Així que, tant si és a través de la meva veu o d’algú que sona com jo, o una versió de Fall Out Boy, Tom’s diner s’ha convertit en una espècie de cançoneta guai que pots agafar i utilitzar. És una manera moderna de fer música i m’agrada.

Ara hi ha cançons amb llistes de crèdits de 10 o 15 autors.

És interessant, tot i que jo no treballo així. Quan fèiem el meu últim àlbum, deu fer uns deu anys, vaig insistir a Gerry Leonard perquè escoltés 50 Cent, perquè tenia coses que m’agradaven, i jo em preguntava: «¿Com podem fer aquest arranjament de corda?». I Gerry va dir: «¿Per què no ho samplegem?». I vaig pensar: «¡Déu meu, és clar!». Va ser un moment divertit, tot i que és l’últim que se m’acudiria, perquè estic acostumada a fer jo mateixa les coses. Soc una mica de la vella escola.

Quant a ‘Luka’, abordava una temàtica dura, d’assetjament infantil, relacionada fins i tot amb la seva història personal. Era 1987. ¿Sent que va ser una cançó avançada al seu temps?

Crec que sí, i al seu torn va ser oportuna i molt d’aquell temps, perquè va ser acceptada pel públic i per la ràdio i va ajudar que es parlés de l’assetjament infantil en els mitjans. Em sento orgullosa d’haver-ho aconseguit. Ara la gent parla més d’aquestes coses. Als 90 em van demanar que acudís al Dia de la Conscienciació Legislativa, quan estaven elaborant una llei sobre l’assetjament, i que cantés la cançó i n’expliqués el significat. Ho vaig fer i després la llei es va aprovar. Des d’aleshores, si envies flors a algú dient que són per al seu funeral, la policia pot actuar, quan abans haurien dit que eren només flors, sense més ni més. Estic orgullosa d’haver contribuït al canvi.

Quan vostè es va obrir pas,als 80, era temps de bandes i, òbviament, de predomini masculí. Això ha canviat molt.

Estic meravellada amb l’èxit de tantes dones. Taylor Swift representa un èxit econòmic sense precedents i m’enorgulleix veure una dona tocant la guitarra i cantant les seves cançons com ella fa. És com un imant. I totes les bandes de dones joves, com Boygenius i Wet Leg. ¡Omplen grans recintes! Això no era accessible quan jo era més jove i tocava en clubs. Només vaig omplir recintes de 4.000 persones quan vaig tenir èxit a la ràdio.

¿Se sentia incòmoda en aquells temps en un entorn professional dominat pels homes?

Això va ser abans, als 70, quan anava sola amb la guitarra. Era tímida, escrivia sobre temes seriosos i els homes llavors eren una mica grollers i em demanaven que somrigués més o que ensenyés les cames. Jo els ignorava. Però als 80 ja vaig treballar amb dones: la meva primera percussionista, la tècnica de llums, algunes de l’equip de la gira...

Notícies relacionades

El més nou del cine espanyol es llueix al festival de Toronto

L’intens final de ‘La amiga estupenda’

¿Com veu les coses després de la renúncia de Joe Biden?

Biden ha sigut un gran president, però, per la seva edat, és molt obvi que no estava en disposició de seguir. Ha fet el correcte. És pertinent que Kamala Harris hagi fet un pas al capdavant, tot i que hi ha altres figures amb aquesta ambició i que podrien tenir més possibilitats de guanyar. Ella m’agrada, però moltes coses dependran de qui elegeixi com a vicepresident.