TV3 aspira a repetir l’èxit de ‘Crims’ amb ‘El forense’

Al periodista Manel Alías, premi Nacional de Comunicació 2022, no li agrada gaire la crònica negra. No obstant, quan va conèixer Narcís Bardalet li va fascinar aquest forense i pediatre («¡quina combinació!», recalca) amb més de 6.000 autòpsies a la seva esquena, com la del negre de Banyoles i l’embalsamament de Dalí. El primer dia que es van veure no va parar de donar-li consells i fer-li reflexions sobre la mort, que ell coneix tan bé: «Abans de morir, tothom hauria de destruir el seu mòbil» i «un mort és la persona més indefensa que hi ha» van ser algunes frases que li va dir. Per això va veure que era la persona perfecta per protagonitzar El forense, el nou true crime de TV3 amb el qual espera repetir l’èxit de Crims i Tor i que la cadena catalana estrena avui (22.05 hores) després del seu pas per la plataforma 3Cat.

El programa, creat i dirigit per Xavier Morral, és una espècie de memòries del meticulós Bardalet, «l’home que fa parlar els morts» i que té tota la seva vida registrada en uns anuaris. En cada un dels sis capítols, Alías conversa amb ell mentre repassen un dels seus casos.

«Malgrat la quantitat de cadàvers que han passat per les seves mans, és una persona molt vitalista, segurament perquè sap que morir-se és molt fàcil», assenyala el periodista, que creu que El forense és, sobretot, un programa sobre la vida, encara que comenci pel final.

«Part de la clau és entendre la mort com un fet molt més natural de com l’entenem», apunta el també editor i presentador del Catalunya nit de Catalunya Ràdio, que reconeix que fins i tot ell té una relació «difícil» amb el final de la vida.

«Acabo d’enterrar un dels meus millors amics. Hem tingut anys per saber que el un dia acabaria arribant i encara així ha sigut difícil. Potser el problema és que tendim a pensar en tot el que no ha pogut ser, i això no ens permet veure la gran quantitat de coses que sí que es van fer», reflexiona Alías.

Altres funcions

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Professionals com Bardalet no només tracten amb morts. També tenen un paper important en demandes d’accidents, en la investigació d’agressions sexuals i establint facultats mentals. Així que el programa recull testimonis de sanitaris que tracten amb pacients terminals, tècnics en tanatopràxia i tanatoestètica i persones que han vist de cara la mort. Com Jan Millastre, que fa anys va patir un accident laboral que l’ha fet passar per 33 operacions.

La seva experiència li va donar una nova perspectiva de la vida, com li ha passat a Alías quan ha exercit com a reporter de guerra a Ucraïna. «La influència que ha exercit ha sigut constatar que hi ha morts més absurdes que d’altres». «Una mort al final d’una vida, posem als 85 anys i ben acompanyat, és una mort natural, no ens hauria d’angoixar gaire. En canvi, veure la mort completament il·lògica causada per les aspiracions incomprensibles de determinades persones és una ferida molt més insuportable».