Cine en perpètua transició

La Parra presenta el seu projecte com a Filmoteca en transició. "El que volia remarcar amb aquest terme –ens comenta– és que el cine sempre està en transició, la seva única constant al llarg de la història és el canvi. En aquest sentit, la Filmoteca ha d’estar reinventant-se constantment perquè la seva matèria de treball, que és la cultura cinematogràfica, sempre està en mutació".

És important el grau de complicitat amb altres cinemateques, ja que els últims anys són organismes vius que incideixen tant en el llegat com en el present del cine. "Tot i que potser des de fora es veu com un món immobilista, el de les filmoteques està ple de debats ben vius", remarca. "La digitalització és la gran qüestió que ha obligat les filmoteques a adaptar-se de manera molt ràpida a un escenari canviant".

La tradició normalitzada de col·laboracions amb altres cinemateques és evident en la de Catalunya, i la intenció del nou director és "no només consolidar les col·laboracions existents, sinó multiplicar-les a escala estatal i internacional". Posa com a exemple d’aquesta diversitat Arsenal, l’Institut de Cine i Videoart de Berlín, "una filmoteca molt heterodoxa", models més flexibles a nivell de programació i d’obertura de les seves col·leccions.

Eixos bàsics

Els eixos bàsics de la Filmoteca són clars: digitalització, patrimoni, preservació i difusió. Per La Parra, "una filmoteca és una institució molt complexa i polièdrica. Això vol dir que hi ha una part amb menys visibilitat pública, que és el que fem als nostres laboratoris de Terrassa, fins a la projecció massiva amb 350 persones a la sala d’una pel·lícula d’Agnès Varda". Entremig hi ha una sèrie de processos de documentació, catalogació, repàs de còpies, que articulen tota aquesta qüestió. "L’objectiu principal del meu projecte és multiplicar la coordinació i col·laboració entre les diferents àrees de la Filmoteca". La Parra imagina un centre del futur molt obert i amb una gran porositat .

També és essencial la sostenibilitat, una cosa que fins fa poc no es contemplava, però que ara es comença a tenir en compte. Per La Parra "es tracta d’un punt molt important. Nosaltres fem un treball que, per les seves característiques, té un consum energètic i una petjada de carboni molt fortes, no només perquè hem de mantenir en unes condicions precises d’humitat i temperatura específiques els materials que preservem, cosa que significa uns consums grans, sinó perquè la preservació digital té un impacte mediambiental molt fort".

La setmana passada es va presentar un informe de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) amb un càlcul de la incidència ecològica dels serveis, i les dades són molt eloqüents: "El 2CR, el nostre centre de preservació de Terrassa, és responsable del 41% de les emissions totals de tota l’activitat de l’ICEC. Els pròxims anys hem d’incorporar, amb absoluta naturalitat, l’aspecte de la sostenibilitat. A la seu del Raval s’hi instal·laran en pocs dies panells solars".

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Després de les eleccions anticipades del maig passat, ha quedat pendent l’aprovació de la llei de la Filmoteca. "Tenim l’esperança que el pròxim govern serà sensible a aquesta demanda". Amb l’aprovació d’aquesta llei, la Filmoteca passaria a deixar de dependre de l’ICEC i a ser un equipament nacional amb personalitat jurídica. Significa també reconèixer el cine com un eix cultural amb ple dret del país, com hi ha un Teatre Nacional o una Biblioteca Nacional. "Normalitzar el que és normal", en paraules de La Parra.

La programació obeirà a processos interns col·lectius, molt treballats amb l’equip i de manera més reactiva, "no només perquè vivim en un present vertiginós, sinó que perquè l’àmbit de la preservació cinematogràfica ha canviat molt i es fan constants restauracions, hi ha un boom de festivals especialitzats en el que s’anomena cine de patrimoni". La seva idea és reivindicar que a la Filmoteca hi caben moltes pantalles, dissenyar una programació pública de cine oberta a tothom.