Una ‘space opera’ en català

Una space opera en català, en sis volums, d’un autor gairebé novell. És un tipus d’aposta editorial poc habitual, o directament insòlita, i sens dubte arriscada, que segurament només és capaç d’assumir una editorial tan boja com Mai Més, que es va llançar a la publicació de la traducció d’una quarantena llarga de llibres de Terry Pratchett al català, i ja va per la dotzena. Parlem de Stella Signata, la sèrie en què s’ha embrancat el dibuixant de còmics Ricard Efa, de la qual ja han aparegut els dos primers volums, Els confins i la tenebra i Des de sempre fins a l’infinit.

Per resumir com comença el que en principi havien de ser tres volums de pes i que l’autor va reestructurar per publicar-los com a sis novel·les de poc menys de 300 pàgines, ens podríem quedar que l’escenari és un sistema solar on la humanitat va fer un reset i ha passat a oblidar el que va passar abans d’aquest punt zero. Alguna cosa impedeix que puguin sortir d’aquest espai, controlat de manera estable des de fa algun mil·lenni pels militars, una mà oculta de caires religiosos, el Consens, i amb corporacions industrials i agràries. Però l’equilibri entre aquestes institucions (i el conformisme amb el seu lloc a l’univers) comença a trencar-se. D’una manera que, promet l’autor, en la segona fase de la saga, resultarà ser molt diferent del que pensem. Tot escrit pensant en un lector generalista, que no necessàriament sigui fan del gènere.

"Intrigues i misèries"

"Al final, si traiem les naus espacials, queden les intrigues i misèries dels personatges", conclou. De fet, confessa, tot comença imaginant què passaria si un paisatge com el del seu Pallars Jussà a l’estiu, amb camps de cereals i recol·lectores a ple rendiment, fos el de tot un planeta. Perquè, diu, el seu mecanisme creatiu té un caràcter lúdic, en el qual parteix d’imatges i explora a partir d’aquestes "com un nen petit". I, a l’hora de construir, a part de la seva experiència dirigint joc de rol, recorda que és "lector de còmics i espectador de pel·lícules i sèries", i intenta aplicar els elements que les caracteritzen i que l’han fet "disfrutar".

Efa es guanya la vida com a dibuixant de còmic d’una de les poques maneres possibles, treballant per a algun dels mercats internacionals pròspers (en el seu cas, el francobelga), però fa temps que tenia la pruïja de crear les seves pròpies històries. Ho va fer primer amb la trilogia Noceà, ambientada en un món postpujada del nivell del mar, en què va passar a ser autor també del guió, publicada de manera primària en francès per una gran editorial com Dupuis amb traduccions al castellà i al català. "Mentre dibuixava anava escrivint guions, però també parlant amb tots els guionistes amb qui treballava, llegint molt i aprenent a estructurar arguments, fins que va arribar un moment en què creia que estava preparat", explica. I amb Les màquines del caos, una novel·la ciberpunk en què es va enfrontar per primera vegada a la novel·la i que va presentar en la seva recent traducció al castellà fa uns dies en el festival Celsius 232 d’Avilés. "Feia anys que intentava entendre els processos de l’escriptura, i va ser una promesa d’any nou, el gener del 2019, començar a escriure sistemàticament", confessa.

En aquest procés, troba similituds i diferències amb el dibuix de còmic. "Fas un esbós, cerques les línies de composició d’un personatge... Però, en el cas del còmic, una vegada tens una arquitectura feta, hi ha decisions que ja no pots canviar, mentre que en l’escriptura pots continuar prenent decisions sobre la veu, el vocabulari dels personatges, reestructurar capítols, refer seguint els consells editorials, que agraeixo...".

Notícies relacionades

El Gran Teatre del Liceu entrega les seves Medalles d’Or

La mítica ‘Bola de drac’ tornarà a 3Cat i SX3 el 26 de novembre

L’autor diu que només un autor com Jaume Valor ha intentat un projecte d’aquesta amplitud recentment, amb la seva truncada sèrie de steam punk romà La República Pneumàtica, i que en català els referents en el gènere de la ciència-ficció se circumscriuen més aviat al gènere juvenil, amb Sorribes i Pedrolo, o, en el cas dels dos autors que considera com els referents de la novel·la de gènere en català contemporània, Marc Pastor i Albert Sánchez Piñol –"són els que han obert les portes, van demostrar que es podia fer gènere seriosament en català per a un públic adult que estava disposat a llegir-lo"–, transiten per senders una mica diferents.

De Stella Signata es pot dir perfectament que està en la línia de la ciència-ficció actual i internacional que estan publicant nombroses editorials independents, com la de Stark Holborn, publicada per Chronos (en català) i El Transbordador (en castellà).