Talent cubà a Peralada

Una calorosa i merescuda ovació va acomiadar Acosta Danza a El Mirador. La tornada de la companyia cubana que dirigeix Carlos Acosta va demostrar la qualitat i versatilitat d’uns joves i talentosos ballarins que van fluir en sintonia amb cada una de les tres peces presentades. Va obrir el programa Paysage, soudain, la nuit, una proposta de conjunt de Pontus Lidberg que transporta l’espectador a l’interior de l’illa de Cuba, on la dansa contemporània s’impregna de la tradicional acompanyada d’una deliciosa música de Leo Brouwer i Stefan Levin. Tant en grup com en duos o trios, els ballarins transmetien vitalitat, frescor i joie de vivre.

Notícies relacionades

Sateliot, preparada per posar en òrbita 20 satèl·lits el 2026

Depardieu: "Em vaig agafar al seu maluc per no relliscar"

La segona peça, Soledad, va ser molt diferent. L’exigent duo de caires dramàtics de Rafael Bonachela reflectia la tensió entre una parella. Patricia Torres i Enrique Corrales van brodar aquest exigent duo amb moments de passió, de dolor, de ràbia i de violència. Totalment entregats van reflectir els matisos que remarquen una banda sonora amb temes com La llorona, de Chavela Vargas, i Homenaje a Piazzolla, de Gidon Kremer. Una intensa peça molt aplaudida, fins i tot abans d’acabar.

A Híbrido, el conjunt va tornar a brillar amb una obra potent creada pel tàndem cubà Norge Cedeño-Thais Suárez. En aquesta els ballarins es rebel·len contra els lligams en un món gris i fosc per acabar ballant al ritme d’alegres percussions després d’alliberar-se de qualsevol imposició. La dansa molt física i acrobàtica que van desplegar va enganxar els espectadors, especialment el duo que van formar l’elàstica Liana Taly i el fornit Alejandro Silva. L’únic que va faltar va ser la màgia del gran escenari a l’aire lliure del festival. Esperem que Peralada el recuperi aviat. n