Equador de l’estiu amb Américo

Cada any per aquestes dates, en ple equador de l’estiu, coincideixen a Barcelona una sèrie de grans festes generalment ignorades en guies turístiques i programacions culturals pro. Quan, en realitat, suposen un dels viatges més genuïns que podem fer sense sortir de la ciutat. Festivitats nacionals de països llatinoamericans que aquest cap de setmana afronten dos dels seus plats forts al recinte del Fòrum: dissabte, 3, el dia de Bolívia; i diumenge, 4, el de l’Equador. I aquest últim comptarà amb un concert del rei de la cúmbia més emocional: el sensacional Américo.

Domingo Johnny Vega Urzúa, en realitat es diu, però va optar pel nom del seu pare quan, sent encara un nen, va començar amb ell a guanyar-se la vida cantant. Panamericana figura, ja des dels seus primers èxits: és xilè i es va convertir al seu país en un fenomen social cantant cúmbia a l’estil peruà. Però a l’Equador tampoc el veuen ni de bon tros com a aliè. Ni en molts altres països americans, amb presència fins i tot al Brasil o els EUA (on sol residir). A Nova York precisament el van designar com El Rei de la Cúmbia. "Va ser en una entrevista per a la CNN", explica Américo al telèfon des de Marsella, on ha fet escala abans d’arribar a Barcelona. "Em van posar ells el títol, i després el van agafar al meu país i altres llocs. A mi al principi em xocava molt: m’agrada ser pudorós en aquestes coses, no ostentar ni creure’m més que ningú. Fins que ho vaig assumir i vaig aprendre a rebre’l com una mostra de carinyo".

Una veu prodigiosa

Gaudeix d’uns esplèndids 46 anys, vitalment i artísticament. Té quatre fills i manté aquesta dolça i prodigiosa veu que el va coronar el 2011 al Festival de Viña del Mar, després de vendre el que no està escrit del seu emblemàtic A morir. "Va batre xifres històriques, i això que llavors el disc físic anava ja camí de desaparèixer", recorda. La commemoració d’aquell treball coincideix amb més i més col·laboracions i un últim àlbum, Cumbia despechada, en el qual s’aproxima a l’anomenat regional mexicà. "Va trigar a publicar-se, ja que el vam gravar una mica abans del boom internacional d’aquest estil, avui viu, i va costar que apostessin per això". Encara en plena pandèmia, com el seu àlbum anterior, Por ellas: un interludi purament baladístic de cançons popularitzades per dones. ¡I moltes en el seu mateix to! "Només en vam baixar alguna una miqueta, però es tractava d’això; de la mateixa manera que en vam respectar les lletres sense ni tan sols canviar el gènere de la persona". I l’obria versionant el seu compatriota, també de panamericà perfil, Mon Laferte.

¿Se sent Américo més cantant romàntic o de música tropical? "El que defenso i continuo fent és la cúmbia", assegura. "Però sí que és cert que ho faig des d’un costat més sentimental. Forma part de la meva personalitat. I no només cantant, també en molts altres aspectes de la meva pròpia vida: pateixo perquè m’estimin, i sempre vull complaure. Si no soc romàntic, no sé que soc", afegeix rient. Tot i que reconeix haver après a no obsessionar-se tant amb la seva professió. "Em prenc també la feina de viure millor per a mi".

Festes nacionals

Notícies relacionades

"Miro enrere i m’encanta el que veig"

Beckett s’apropia de la vinyeta

Américo serà, doncs, aquest cap de setmana, la punta de l’iceberg d’una àmplia llista d’artistes vinguts per a l’ocasió de diferents països llatins que actuaran al Parc del Fòrum. Però no es tracta d’un festival, sinó de dues celebracions completament independents que se sumen a les que fa pocs dies van tenir lloc commemorant la festa nacional de Colòmbia (al mateix recinte) i la del Perú (a La Farga de l’Hospitalet). Cada una amb la seva pròpia organització i en jornades pròximes a la data exacta de la seva festivitat nacional (que casualment, tractant-se a més de nacions veïnes, se succeeixen gairebé en el calendari).

Coincideixen també en l’horari i el preu: del migdia fins a una mica abans de la mitja nit per 13 mòdics euros (i els nens gratis). Celebracions que solen convocar molts més propis que estranys, d’insòlita autenticitat. Festes familiars amb els més acolorits tipismes de què disfrutar: gastronomia, artesania, danses folklòriques, celebrities del país i música a raig.