Perifèria Cultural qüestiona "el model dels macrofestivals"

Concerts de petit i mitjà format a càrrec d’artistes situats als marges del mainstream en localitats de Catalunya que no solen formar part dels circuits i associant la música en viu a una proposta gastronòmica aferrada al territori. En aquest marc es desenvolupa Perifèria Cultural, un cicle el títol del qual ho diu tot i que planteja "posar la perifèria al centre", qüestiona "el model dels macrofestivals" i deixar anar la pregunta de si aquest "és el més idoni i agradable perquè la majoria de la ciutadania disfruti d’una experiència de creixement cultural", explica Marçal Girbau, que dirigeix el cicle junt amb l’actriu i escriptora Estel Solé.

L’edició d’aquest estiu, la tercera, va arrencar al juny i es desplega fins a l’octubre vinent, i ofereix una quinzena d’actuacions aquest mes d’agost, integrades a una programació completa de 29 concerts, 17 dels quals cartells dobles. Cartell paritari que, avui, ofereix Clara Peya i Montse Castellà a Riudarenes (comarca de la Selva) i Quico Pi de la Serra i l’Eduard Gener Sextet a Santa Maria de Meià (Noguera). Els seguiran en les pròximes setmanes artistes com Pep Sala, Pedro Javier González, Les Kol·lontai (els tres al Port de la Selva), Roba Estesa amb Mesclat (Vilanova de Meià, Noguera), Roger Mas (a Ciutadilla, Urgell), Carles Belda & Badabadoc (Alt Àneu, Pallars Sobirà), Joan Chamorro Trio (Verdú, Urgell), Xarim Aresté (Riudarenes)… Ampli ventall d’estils, amb cançó d’autor, pop, rock i jazz, i escenaris molt singulars, alguns ideats per a l’ocasió, "en localitats on no hi sol haver programacions musicals".

Sense ‘foodtracks’

L’altre tret distintiu de Perifèria Cultural és l’oferta gastronòmica, que tal com indica la seva irònica narrativa publicitària, es desmarca dels "foodtracks amb entrepanets a preu de bar d’aeroport" i ofereix degustacions de productes i plats locals, amb la qual cosa eviten al seu torn els grans proveïdors del sector de l’alimentació. "En tots els àmbits hi ha monstres que s’ho mengen gairebé tot, però sempre hi ha uns Astèrix i Obèlix que miren de fer les coses d’una altra manera, amb els petits productors, anteposant la qualitat a la quantitat. Així, ens ajustem a cada lloc i oferim, per exemple, xai al Lluçanès o cabra al Montsec", assenyala Marçal Girbau. "Reivindiquem aquests productors perifèrics i artistes i llocs que també ho són".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que Perifèria Cultural va néixer fa dos anys, aquesta edició s’ha pogut beneficiar de la recent línia d’ajudes de la Generalitat, a través de tres conselleries, a l’"organització d’esdeveniments culturals d’interès agroturístic". Un total de 210.902 euros, que representen prop de la meitat del pressupost del cicle (436.000). "La Generalitat ha valorat que estem fent concerts en llocs on no n’hi ha, i això ens ha permès créixer", prossegueix Girbau. A aquestes ajudes cal sumar-hi les de la Diputació de Lleida (24.000 euros) i Girona (6.000).

Amb els seus aforaments situats majoritàriament entre les 150 i 300 localitats, Perifèria Cultural representa una esmena frontal al "model de creixement sense límits de molts festivals", assenyala Marçal Girbau, que afegeix que el cicle "vol ser una resposta a tota la moda urbanita que va de moderna, de grans festivals boutique estesos sobretot per la costa i el Pirineu, on més enllà de l’estètica, costa trobar un relat i un compromís cultural o nacional". La vocació és de representació de l’escena musical dels Països Catalans, amb "com a mínim un artista de cada lloc".