Els reis són per a l’estiu a l’"hotel" Marivent

Felip VI s’estima Mallorca per sobre de la majoria dels seus residents. Visita l’illa mitja dotzena de vegades a l’any, sovint d’incògnit. Ha absorbit el seu paisatge fins al punt que percep, abans d’aterrar a la base aèria de Son Sant Joan, la proliferació desordenada de la massa forestal. Adverteix les autoritats respecte a l’amenaça de foc, tot i que, per desgràcia, sense temps per evitar l’incendi devastador que hi va haver el 2013.

Si algú pot disputar-li a Felip VI la passió per Mallorca és Joan Carles I. Abans del desterrament informal a Abu Dhabi, es va consumar l’expulsió de l’illa on el refundador de la monarquia estiuejava des de petit. El primer rei de la democràcia havia difós la seva voluntat de reconquerir el palau de Marivent a través dels seus íntims amb l’excusa de participar en la copa de vela que porta el seu nom. Així ho vam publicar, però el fill i titular de la direcció de l’Estat va apuntar el polze cap a baix, una condemna que mai serà oblidada.

¿Joan Carles desitja tornar a Espanya o es conformaria amb Mallorca? L’illa defineix millor que Madrid la imatge pública dels dos caps d’Estat, perquè no hi ha res més revelador que un vestit de bany i els reis són per a l’estiu. Sense oblidar el pare i avi Joan de Borbó, instal·lat permanentment al iot Giralda del Club de Mar de Palma, sota la tutela financera de Mario Conde.

Convé desterrar, d’entrada, la imatge que Joan Carles I es distancia de Mallorca per perseguir les seves aventures extraconjugals per mig planeta. El llavors Rei s’absenta de Marivent perquè no suporta que la seva dona l’hagi inundat de grecs, els membres de la seva família sencera de gorrers apinyats en un palau que es beneficia del seu rang palatí i sobretot de la seva ubicació, perquè en superfície no supera les mansions de Puerta de Hierro.

La frase històrica "Marivent sembla un hotel" és una confessió literal que Joan Carles I em va fer mentre esperàvem per motius diversos l’aterratge de Constantí de Grècia a la sala d’autoritats de l’aeroport de Palma. Un atrafegat cap d’Estat ha d’acudir en persona a recollir el seu cunyat, i aquí no es pot parlar de negocis, a diferència de la recepció a peu d’avió a Lakshmi Mittal, el bilionari rei de l’acer. O Nursultan Nazarbàiev, el dictador de Kazakhstan complimentat per la família reial espanyola al sumptuós hotel Mardavall.

Tres viles

Marivent és un hotel, més aviat un resort, amb diverses unitats independents. El Govern balear va arrodonir el palau principal amb tres viles, una per a cada fill dels Reis. I les despeses de manteniment són assumides íntegrament per la comunitat autònoma. En l’actualitat, aquestes propietats tenen una titular indiscutible, Sofia de Grècia, tot i que seria més apropiat anomenar-la Sofia de Mallorca. Viatja contínuament a l’illa amb el seu to ordenancista de "no soc la reina mare ni la reina emèrita, soc la reina Sofia". Durant els anys que van estar a punt d’ocasionar una ruptura definitiva entre la família reial encongida i l’illa, les fugaces estades de Letizia i les seves filles només servien de coartada per mantenir el vincle del complex amb la seva sogra.

Els Borbons i Mallorca és una altra manera d’escriure la història d’Espanya. En aquesta recargolada familiaritat poden distingir-se quatre eres geològiques. La prehistòria sense corona ni massa registres fòssils, que es remunta als anys 50; l’esplendor de Marivent; la fase de ruptura del vincle, que va estar punt de resultar definitiva, i l’espectacular regeneració actual. El ressorgiment es deu a un dels prodigis més inesperats: la seducció mediterrània de la reina actual.

Al contemplar les imatges captades a Mallorca diumenge passat, amb Letizia Ortiz contemplant, extasiada, l’octogenari Michael Douglas, s’ha de valorar la trajectòria simètrica de les dues personalitats. Van ser atrets pels seus cònjuges a una illa que no coneixien i pressuposaven que no sintonitzaria amb els seus temperaments dominants. A poc a poc van ser intoxicats per l’atmosfera relaxada, fins a sentir-se còmodes en el lloc més inesperat.

Res d’això era predictible quan el nen Joan Carles de Borbó estiuejava a la cartoixa de Valldemossa amb el seu amic i company d’internat suís, Jaime Carvajal i Urquijo. El president de Ford Espanya tenia una poderosa personalitat no llastada per la supèrbia: era acollidor sense perdre la distància. La seva filla Victoria Carvajal, una excel·lent periodista, va ser la primera nòvia de Felip de Borbó abans de casar-se amb un hereu Entrecanales.

És a dir, el rei que odiava la música clàssica disfrutava de l’estiueig al veïnat de la cel·la cartoixana on Chopin va escriure els seus Nocturns, sota la tutela de la imperiosa George Sand. La vinculació amb Mallorca es manté després del matrimoni amb Sofia de Grècia, que atrau a l’illa la seva mare, el seu germà i la resta de la tribu. El refugi vacacional era llavors un hotel autèntic, el Victoria, que avui porta el segell de Meliá.

En aquells temps no hi havia distància de seguretat. O, millor, no hi havia distància ni seguretat. Dos homes de sensible estatura baixen amb prou feines d’un Mini Cooper, aparcat sense gaires precaucions en un carrer de Palma. Intercanvien rialles, es donen la mà amb familiaritat. Són Joan Carles de Borbó i una altra vegada Constantí de Grècia, que disfrutaven d’estiuejos menys saturats que els actuals.

Només amics íntims

Així va ser fins que la Diputació de Mallorca va donar un tomb a l’estiueig de la família reial a l’habilitar com a residència règia estiuenca el palau de Marivent, donat pel magnat Joan de Saridakis a la població de Mallorca. El magnat romanès Constantin Dragan es va construir una rèplica a escassos metres, d’on se sap que l’estructura interior s’articula entorn d’un saló interior central i que disposa d’una una galeria d’habitacions al pis superior. No convé exagerar les seves facilitats. Ateses les estretors, només amics íntims de l’adolescent Felip de Borbó podien compartir la residència, com el seu inseparable Kyril de Bulgària, amb qui es barallava a la coberta d’un iot, hi ha reportatge gràfic al respecte.

Marivent val tant com la seva façana de cara al mar, on una fragata vigila aquestes nits la tranquil·litat de la família reial comprimida. És l’únic palau reial amb una parada d’autobús a les portes. Joan Carles de Borbó va inaugurar un veí Mercadona de luxe. Una anècdota permetrà avaluar la riquesa paisatgística del complex.

És l’estiu de 1990, Saddam Hussein ha envaït Kuwait. A Madrid, Pedro J. Ramírez i Julián Lago se salten el pacte tàcit de la inviolabilitat periodística de la monarquia i assageten a duo la frivolitat del pare navegant en vela i del fill cavalcant una moto aquàtica. Joan Carles de Borbó tenia el geni curt. En la subsegüent audiència protocol·lària amb Félix Pons, esclata el monarca:

–Estic fart de Mallorca, tot són crítiques, no sé per què vinc.

L’auster president del Congrés es limita a aixecar en silenci el braç amb la mà cap a dalt, per mostrar al Rei l’estampa mediterrània a la seva esquena. Joan Carles calla i concedeix.

En comparació amb els telegràfics estiuejos de Felip i Letizia, Joan Carles i Sofia s’instal·laven durant gairebé dos mesos seguits a Marivent, per no parlar de les vacances de Setmana Santa i de les visites empolvorades la resta de l’any. La dependència era tan absoluta que la Casa del Rei no informava de l’oci estival, sinó que se sentia obligada a expressar amb escassa convicció que "el Rei trasllada el seu despatx a Marivent".

Joan Carles, igual que Felipe González, mai va tenir un despatx a l’ús. Durant els anys del glamur de Marivent, només un cap d’Estat el va superar en magnetisme popular. Bill Clinton, per descomptat, el president dels Estats Units, va viatjar a Mallorca amb Hillary Clinton mentre esclatava l’escàndol de Monica Lewinsky. Aleshores, el Rei d’Espanya ja havia derrotat en carisma Mikhaïl Gorbatxov i Václav Havel, o havia conquerit Lady Di fins a extrems hermèticament segellats. Mentrestant, Sofia instruïa la dona de Carles III d’Anglaterra en les facultats de sordesa i ceguesa indispensables en una reina.

Com en un bolero, Joan Carles li va arrencar a la seva tia Lilibet, també coneguda com Isabel II d’Anglaterra, un definitiu "només he sigut feliç a Mallorca". No obstant, el cuc ja havia niat a la poma. En una jornada estiuenca, Iñaki Urdangarin va convidar el president balear Jaume Matas a jugar al pàdel a la pista adossada a Marivent, amb el resultat que tots dos van acabar a la presó. Mentre el jugador d’handbol declarava davant el jutge Castro, la seva llavors dona, enamorada, es debatia a soles al palau mallorquí, com la Joana d’Isabel i Ferran. La infanta repetia una jaculatòria: "Iñaki ho explicarà tot". Amb perspectiva, sort que Iñaki no ho va explicar tot.

Retorn dels hereus

Les fissures es van convertir en esquerdes. Felip i Letizia ronsejaven pel Carib per saltar-se la missa de Pasqua familiar a la catedral de Palma. El llavors Rei llança un ultimàtum, i el precipitat retorn dels hereus se salda amb un incident internacional. Joan Carles imposava la seva etiqueta desenfadada. Al rebre a l’aeroport de Palma el rei Balduí de Bèlgica i el president uruguaià Luis Alberto Lacalle, els assenyala amb autoritat al coll perquè es treguin de la corbata, incompatible amb l’estiu mallorquí. I l’obeeixen, és clar.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els setciències insistien que les acusacions periodístiques implicarien que ni Cristina ni Iñaki tornarien mai més a Mallorca. Malgrat tot, quan va sortir de la presó, l’exduc es va allotjar en una luxosa habitació d’un hotel mallorquí de primera línia d’Escarrer i Coderch. ¿On apuntava la seva terrassa? A Marivent, de cara.

Es podria seguir indefinidament, i la detallada història queda per explicar. És possible que l’encanteri no arribi a la generació d’Elionor i Sofia Borbó Ortiz, perquè Letizia va interrompre el vincle marítim que suposa el cordó umbilical dels Borbó amb Mallorca abans que Mariano Rajoy privés l’avui emèrit del iot Fortuna. Però no descartin el més difícil encara, i que la pròpia Reina deixi de rondar, suada, pels jardins del palau mallorquí, farcits de magnífiques escultures de Joan Miró, per embarcar-se en un veler de competició. És probable que Michael Douglas l’hi aconsellés.