El futur de l’eix d’oci del Front Marítim continua pendent

Malgrat l’anunci el 2022 que els tres primers locals (amb llicència de restaurant i discoteca) es destinarien a l’ampliació d’instal·lacions del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), actualment l’equip de l’alcalde Jaume Collboni busca noves ubicacions alternatives per fer créixer "millor" el projecte científic. Preveu tenir preparada una nova proposta a final d’any. Serà llavors quan dictarà sentència sobre aquest pol d’oci nocturn.

Por d’invertir en millores

En l’actual situació els operadors no s’atreveixen a invertir en millores, davant la incertesa. Segons el seu parer, els escenaris més previsibles són dos: un pacte o permuta entre ajuntament i Govern que interessi a tots dos perquè un nou ús (sigui o no el del CSIC) rellevi l’oci, fet que posaria el sector en peu de guerra atesa la minvant oferta nocturna a la capital catalana; o la subhasta final dels enclavaments per part de l’Estat. Ja va passar amb altres immobles carismàtics del litoral el 2020, quan van sortir al mercat locals com el Bestial (ara tancat), Pacha i l’antic Catwalk. seu futur.

El col·lectiu d’afectats, units com a Associació Front Marítim, manté vigent el seu projecte per a la reforma dels locals i la urbanització de l’entorn, presentat fa quatre anys. Si aconsegueixen la continuïtat, remarquen. Reivindiquen la seva funció social, els premis, l’impacte econòmic i els avenços en seguretat per consolidar el seu ús.

No hi va haver acord

Aquella primera subhasta de fa quatre anys es va produir després d’anys de tensió política. Una gran quantitat de peces clau en aquest àmbit maritimoterrestre entre la ronda Litoral i el mar havien passat de tenir la consideració de béns demanials (de domini públic però afectats a l’ús general o al servei públic) a ser patrimonials, de manera que Patrimoni de l’Estat (dependent del Ministeri d’Hisenda) ja els podia vendre. En el punt de mira estaven tant vials i terrenys qualificats d’equipaments (que es van oferir a l’exalcaldessa Ada Colau) com negocis: una gasolinera, el McDonalds de la Vila Olímpica, les discoteques i el casino de l’Hotel Arts, entre d’altres. No hi va haver acord perquè l’ajuntament liderat pels Comuns exigia quedar-se els locals d’oci (les seves concessions per 30 anys havien finalitzat), però aquests havien passat a ser béns de gran interès econòmic per a l’Estat.

La polèmica subhasta es va saldar amb 93,3 milions d’euros, en bona mesura abonats per Archer Hotel Capital (propietari de l’Arts) per quedar-se amb el màxim nombre d’espais del seu entorn. En paral·lel, es va optar per una treva temporal per als tres restaurants discoteca, més el restaurant Agua i l’Ice Bar, amb un acord extraordinari de lloguer. Per a Opium era de dos anys prorrogables d’un en un fins a un màxim de tres més (acaben de firmar l’última d’aquestes, confirma el Ministeri), i per a la resta era de cinc anys. El tic-tac implacable del calendari no ha desencallat la falta de consens sobre el futur de la zona. El primer club sentenciat era el del grup Costa Este, Opium, perquè es tracta del més gran de la zona (i de Barcelona) i va protagonitzar un protocol per propiciar que els seus més de 2.500 metres quadrats servissin per a la primera fase d’ampliació del CSIC. Si tot seguia el seu curs, Shôko i Carpe Diem havien de seguir la mateixa sort.

Operació qüestionada

Però aquesta operació, que va ser anunciada a so de bombo i platerets el 2022 per l’equip de Colau i en especial els seus regidors de Ciutat Vella, no sembla ferma en aquests moments. Necessita una inversió milionària i un aval veïnal consistent. Fa un any l’Associació de Veïns de la Barceloneta es va pronunciar en contra del pla, ja que prioritzen altres inversions al barri. Actualment, la particular arquitectura dels restaurants–club, a peu de platja, al passeig i sense més entrada de llum que les terrasses, no sembla la més apropiada per allotjar usos científics. I a molt pocs metres al nou Port Olímpic ja s’ha dissenyat una àmplia oferta de locals vinculats a l’economia blava.

L’ajuntament de Jaume Collboni inicialment va donar a entendre als afectats que la seva prioritat no era erradicar l’oci a la zona, que els mateixos socialistes van impulsar durant l’etapa de l’alcalde Hereu atorgant llicències de disco a locals que llavors eren restaurants i bars musicals. Mentre que sí que està interessat a descomprimir la saturació noctàmbula del centre de Ciutat Vella i altres zones de més densitat veïnal, on la convivència d’oci i descans és més complicada.

Fonts municipals assenyalen ara a aquest diari que "l’Ajuntament de Barcelona, tant des del districte de Ciutat Vella com des de tinença d’alcaldia" de Seguretat, està treballant des de fa mesos una "nova proposta que permeti desenvolupar millor el projecte d’ampliació del CSIC, centrat en la divulgació científica i la preservació del Mediterrani". No aclareixen si estaria lligada al nou centre de recerca per al CSIC a la Ciutadella, anunciat fa un any. Recalquen que actualment avaluen una "possible nova ubicació", sense més senyals, amb idea de tenir-ne una "proposta definitiva" a final d’any. I seria llavors quan valorarien "quins usos hauria de tenir en el futur el Front Marítim". Asseguren estar ja en converses amb el CSIC i amb l’Estat.

Per la seva banda, el Ministeri afegeix que estan pendents de les propostes que presenti o no el consistori. A la pràctica, això podria anar des d’un pla alternatiu per a la zona a alguna mena de permutes. Si Barcelona finalment desistís de liquidar aquest pol d’oci nocturn, com reivindica el sector, el pas següent seria possiblement la sortida a subhasta dels béns, en la qual tindrien dret preferent de compra els actuals llogaters. Ara bé, les xifres es podrien disparar i no estar a l’abast d’aquests.

Aquest dret va permetre per exemple que la disco Pacha continuï en mans del grup Costa Este, que la tenia llogada des de fa anys. No va ser l’adjudicatari inicial però va poder retenir el local a l’igualar l’oferta presentada per l’Hotel Arts.

El sector de la nit espera en tensió aquest desenllaç, que arriba en un moment singular. El nou equip de govern forja un pla especial per a l’oci nocturn, així com la creació d’un alcalde de la nit, sabent que la ciutat necessita espais de diversió conciliats amb altres usos. I en un context en què les associacions de veïns, aglutinades en la FAVB, han acostat posicions amb les patronals de l’oci per arribar a un pacte que ho permeti. Aquest juliol han plantejat conjuntament la necessitat d’encaixar aquesta activitat a nous enclavaments de la Barcelona metropolitana.

Així que eliminar un epicentre d’oci que atrau 1,7 milions d’usuaris a l’any, segons dades de prepandèmia, i que aporta 165 milions d’euros anuals al PIB català i 3.000 llocs de treball directes i indirectes, segons un informe recent, s’ha convertit en una decisió molt complexa. Convé tenir en compte també que els problemes de convivència estan més apaivagats avui que quan es va obrir la crisi, en un moment en què encara bategaven els conflictius pubs del vell Port Olímpic i en què la dotació policial a la zona era anecdòtica.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Les discoteques han finançat més vigilants privats i la col·laboració amb els cossos de seguretat s’ha reforçat, diuen operadors i veïns del barri mariner consultats.

La patronal Fecalon insisteix a defensar l’activitat, perquè erradicar-la suposaria reduir com mai l’oferta a la capital catalana i empènyer milers de noctàmbuls cada setmana a zones ja de complexa gestió, com l’eix del carrer Tuset, el triangle golfo del Poblenou o la mateixa Ciutat Vella. "I també està en joc que Barcelona perdi un referent de l’oci com és el Front Marítim", amb gran poder d’atracció per al turista, i amb alguns dels locals amb propostes per a públic d’alt poder adquisitiu, remarquen.