Guia d’estiu pel Pirineu ‘noir’

Des que Dolores Redondo va obrir la porta de la navarresa vall de Baztan o que Carles Porta va estrenar el seu ‘true crime’ de Tor, la serralada pirinenca s’ha consolidat com un excel·lent escenari de novel·la negra rural.

Guia d’estiu pel Pirineu ‘noir’
5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La hora del lobo és la segona entrega de la trilogia noir que el barceloní Toni Hill va estrenar el 2023 amb L’últim botxí. Aquella primera transcorria a Barcelona i el colofó també ho farà, revela. "Però les segones entregues de les trilogies sembla que queden en terra de ningú i li vaig voler donar un tret distintiu: que fos la novel·la del Pirineu", afegeix l’autor, que la va ambientar als pobles de la vall de Boí, a la comarca del Pallars Sobirà. I el Pirineu, amb els seus petits pobles envoltats de natura i d’hiverns freds, on tothom es coneix, amb una atmosfera més que particular, entre opressiva i idíl·lica, ha sigut i continua sent un escenari perfecte per a la novel·la negra.

Tant que ja se’ls pot reconèixer amb una etiqueta pròpia dins del rural noir, aquest subgènere de la novel·la negra ambientat en llocs que estan als antípodes de les zones urbanes. Des del Pirineu atlàntics a la zona del País Basc i Navarra fins al català, passant per la muntanya aragonesa i pel costat francès de la serralada, es pot marcar una ruta estiuenca seguint les empremtes dels Pirineu noir més recents i d’alguns dels històrics més sonats, entre aquests últims, és clar, la sèrie amb què Dolores Redondo va descobrir als lectors els mites i les llums i ombres de la vall navarresa de Baztan, iniciada amb El guardià invisible, o el true crime Tor, del popular supervendes Carles Porta, que acaba de tornar a la muntanya del Pirineu de Lleida amb Tor. Foc encès per actualitzar les pistes sobre aquest cas real tan fosc.

TRILOGIA DE LA VALL DE BAZTAN

Dolores Redondo (Columna/Destino)

A l’espera de saber si en la seva nova novel·la, anunciada per a aquest octubre, però de la qual encara no s’ha revelat res, l’autora donostiarra tornarà a la vall navarresa de Baztan, que ha convertit en un escenari negre banyat de mites basconavarresos com el Basajaun, tenim la trilogia que va iniciar amb El guardià invisible, protagonitzada per la policia Amaia Salazar, a la qual va sumar la preqüela La cara nord del cor.

’TOR. FOC ENCÈS’

Carles Porta (La Campana/ Reservoir Books)

Cal remuntar-se tres dècades enrere, a Tor, per arribar a l’origen de l’èxit de l’avui supervendes i mediàtic periodista Carles Porta, el rei del ‘true crime’ (ja sigui en llibre, pòdcast, ràdio o televisió). Aquest Sant Jordi donava noves pistes sobre aquella seva primigènia investigació del llegendari i fosc cas real ocorregut en aquest minúscul poble del Pallars Sobirà, al Pirineu català, amb 13 cases i 3 morts.

‘EL VALLE’

Bernard Minier (Salamandra Black)

L’autor francès ha traslladat els escenaris del nord del Pirineu en què va passar la seva infància, la recent sisena entrega del comandant de la policia de Tolosa, Martin Servaz. Aquest policia es desplaçarà a la vall pròxima a l’abadia cistercenca d’Aigües-vives després d’una misteriosa trucada de la mare del seu fill adoptiu. Un ensorrament que talla la carretera el confinarà en una claustrofòbica atmosfera al Pirineu francès.

‘L’ILLA DEL SILENCI’

Laia Vilaseca (Rosa dels Vents/Suma)

L’autora catalana es va inspirar en un poble pirinenc del Berguedà que coneix bé per a la seva última novel·la, que transcorre en la fictícia població de Sant Jordà, de la mateixa manera que ambientava el seu primer èxit, La noia del vestit blau, en l’inventat Treviu, a la mateixa zona. En L’illa del silenci, el fill del policia que va investigar un triple i macabre assassinat desapareix quan es disposava a rodar un documental sobre el cas.

‘PIRINEO NOIR’

María Pérez Heredia (Roja&Negra)

El Pirineu aragonès, focalitzat en el fictici i turístic poble d’As Boiras, a l’Alt Aragó, és el lloc on apareix el cadàver de la filla d’un influent senador francès. El seu modus operandi recorda el del Carnicer de la vall, un psicòpata que va actuar 30 anys abans. Mentre el comissari de la policia francesa Kevin Girard investiga l’assassinat, la seva dona hi tindrà molt a dir en el cas original, que va viure de prop.

‘DONDE NO LLEGAN LAS SOMBRAS’

Jordi Llobregat (Destino)

L’escriptor i director de València Negra es manté fidel als escenaris pirinencs que ja va transitar en No hi ha llum sota la neu amb la subinspectora Álex Serra. Aquí, de nou en un clima fred, amenaçador i fantàstic, entre mites i llegendes de la Vall Fosca, al Pirineu català, diverses nenes apareixen assassinades i l’exagent hi veu paral·lelismes amb la desaparició de la seva germana 20 anys enrere.

‘EL ECO DE LAS SOMBRAS’

Txemi Parra (Harper Collins)

L’actor i guionista de sèries com Aida, El internado i Águila Roja va ordir aquest thriller d’ombres oníriques i secrets oblidats al Pirineu aragonès. Personatges solitaris que transiten pel centre històric de Jaca cap a les glaceres i les estacions d’esquí, on durant una tempesta desapareix una mare soltera en un telecadira. El cap Simón Ventura, amb la seva gossa Avellana, investigarà el cas.

‘EL PAÍS DELS CREPUSCLES’

Sebastià Bennasar (Clandestina/Alrevés)

El periodista mallorquí i director del festival Tiana Negra va buscar el 2016 el fred i les primeres neus de la vall de Boí per portar-hi un assassí que deixa els cossos torturats i martiritzats de les seves víctimes a les esglésies d’aquests paratges, Patrimoni de la Humanitat. Serà el comissari Fuster qui s’enfrontarà al mal, però també a les antigues supersticions medievals.

‘NUNCA ES TARDE’

Jerónimo Tristante (Algaida)

Notícies relacionades

L’autor murcià, creador del policia Víctor Ros i enamorat del Pirineu aragonès, hi va situar un poble fictici, El Valle, per desenvolupar la trama negra que li va valer el premi Ateneo de Sevilla 2017. En aquest poble hi desapareix una nena el dia de Halloween. No serà l’única, i Isabel Amat, una dona enganyada pel seu marit, descobrirà paral·lelismes amb uns crims de 1973.

‘DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS’

Pep Coll (Proa)

Sent nen, Pep Coll va descobrir en boca dels seus grans la història d’un crim real de 1943 que va quedar impune, ocorregut al poble de Carreu, en un racó del seu Pallars Jussà natal. Un cas de picabaralles i odis ancestrals, amb molts paral·lelismes amb A sang freda, de Capote, que el mateix escriptor va investigar i va desenvolupar en aquesta novel·la, guanyadora del premi Crexells i del Premi de la Crítica.

Temes:

Barcelona