Per i per a la música

La notícia, diumenge a la nit, sorprenia per inesperada. La seva agència de representació artística lamentava la mort del mestre Miguel Ángel Gómez-Martínez, tot i que no s’han donat a conèixer més detalls sobre la causa de la seva mort ocorreguda a Màlaga després d’una setmana en què va patir diversos problemes de salut. Amb ell marxa una de les batutes més il·lustres de la seva generació, un granadí de 74 anys que ja apuntava maneres quan als 7 anys va dirigir el seu primer concert de la banda municipal de la seva ciutat. Era el començament d’una trajectòria que el portaria a ocupar el podi d’alguns dels teatres d’òpera més importants del món i a posar-se al comandament de les orquestres de més prestigi internacional.

Aquest fill de músics i estudiant brillant de composició, piano i violí, es va formar a Espanya per perfeccionar-se més tard als Estats Units i a Viena (Àustria), on va aprendre a ser metòdic i detallista i es va convertir en un gran coneixedor de la veu lírica que va conformar un ampli repertori tant operístic com simfònic. Per al mestre la música era la seva vida. De fet, el seu lema era Per i per a la música. Fidel a la partitura i al dictat del compositor –i moltes vegades també inflexible amb el metrònom–, va ser responsable artístic del Teatre de La Zarzuela de Madrid, de l’Euskadiko Orkestra Sinfonikoa i de la New Finnish Nacional Opera Helsinki. També va ostentar les titularitats d’orquestres com les de Mannheim, Hamburg –va ser nomenat director honorífic a perpetuïtat de la seva Simfònica–, València, de la del Festival de Pasqua de Bayreuth i de l’Orquestra i Cor de RTVE; va ser director general de Música del Teatre de Berna i director resident a la Deutsche Oper de Berlín, però una de les seves vinculacions més estretes la va tenir amb la Staatsoper de Viena, en què va dirigir un ampli ventall de títols com a director resident. Va ser convidat habitual de teatres d’Alemanya, Itàlia i els Estats Units i de festivals com els de Macerata, Granada, Santander, Sant Sebastià, Peralada, Savonlinna, Salzburg, Bucarest o Varsòvia. Gràcies al seu mestratge li van ploure reconeixements en ciutats com Múnic, Bonn, Madrid, Granada o Houston.

La seva carrera com director simfònic el va consagrar en podis com els de les simfòniques i filharmòniques de Viena, Berlín, Londres, Hamburg, Denver, Buenos Aires, Tòquio, Osaka, Oslo, Budapest, Copenhaguen, Maggio Musicale Fiorentino, Gewandhaus (Leipzig), Bruckner (Linz), Staatskapelle Dresden o la Suisse Romande, al costat de les de teatres d’òpera de París, Roma, Nàpols, Palerm i Venècia i a orquestres de ràdios com les de Baviera, Colònia, Berlín, Holanda o Copenhaguen, així com de les principals orquestres espanyoles.

Àmplia discografia

Amb una àmplia discografia, al terreny de la composició destaquen el seu Sinfonía del Descubrimiento, Sinfonía del Agua, Cinco Homenajes en cuatro movimientos (Tercera Sinfonía), Un Requiem español, l’òpera Atallah i concerts per a diversos instruments solistes.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Al Gran Teatre del Liceu, en canvi, la seva saviesa no va brillar gaire, sent convidat només un parell de vegades per dirigir Aida de Verdi (temporada 2003-2004) en l’espectacular muntatge de Mestres Cabanes –del qual existeix un registre editat en vídeo–, i una raresa, les dues primeres òperes de Puccini Le villi i Edgar en una única audició en forma de concert (2004) gràcies a una visita de l’Orquestra de València.

Eternament acompanyat per la seva mare allà on actuava fins que va morir fa alguns anys, el 2010 va contraure matrimoni amb Alessandra Ruiz-Zúñiga Macías.