Sara Blanch torna triomfal a Peralada

El Festival Peralada va recuperar per a la seva programació a una artista que pràcticament va veure néixer i que ara ha tornat consagrada en importants escenaris: la soprano catalana Sara Blanch. Propietària d’una carrera en constant ascens, va ser artista resident del certamen empordanès el 2016 i ara ha tornat convertida en una estrella del seu repertori. I va triomfar.

La cantant de Darmós (Ribera d’Ebre) ha imposat la seva fèrria tècnica vocal i els seus sobreaguts de vertigen a tot arreu on ha estat, a què, aquesta vegada, s’hi va sumar la seva capacitat expressiva i el seu savi maneig de l’ornament. Blanch va escollir per a aquesta tornada un dels seus autors fetitxe, Gioachino Rossini, de qui ha demostrat conèixer molts dels seus secrets fins i tot a la meca del compositor italià, el Rossini Opera Festival de Pésaro, on també tornarà aquest estiu. El seu art, en tot cas, va molt més enllà, i, entre altres compromisos, debutarà al setembre a La Scala de Milà i tornarà al Teatro Real amb Mitridate de Mozart.

La jove soprano va estar acompanyada per tot un expert com és el pianista Giulio Zappa i pel baríton Paolo Bordogna, de presència habitual en el repertori buf, de gran simpatia i magnetisme, el material vocal del qual avui és lluny del virtuosisme de la catalana. En tot cas, els dos artistes, amb les seves taules, complicitat i coneixement del repertori, van delectar un públic que, una vegada més, va omplir l’església del Carme del castell de Peralada.

Programa exigent

Blanch va apuntar maneres ja des de la seva primera intervenció en aquest programa tremendament exigent amb la cavatina Fragolette Fortunate del rol titular de l’avui oblidada òpera Adina, per després impressionar per la seva intencionalitat dramàtica amb Tremare Zenobia?... Là pugnai... No, non piangete, de l’òpera seriosa Aureliano in Palmira, tot un repte per la seva extrema dificultat, en què va mostrar caràcter i potència.

El seu cant va continuar exhibint geni i línia a Squallida veste e bruna de Il turc in Itàlia així com, ja a la segona part, en l’ària Ah donate il caro sposo de Il Signor Bruschino per arribar directe al cor dels aficionats amb la seva ricament adornada Una voce poco fa de Il barbiere di Siviglia.

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Paolo Bordogna va interpretar àries de La gazza ladra, Il turco in Italia, L’italiana in Algeri i La Cenerentola, per tancar les dues parts del recital, al costat de Blanch, amb els duos Credete alle femmine de Il turco in Italia i el famós Dunque io son de Il barbiere di Siviglia.

Com a propines Bordogna va regalar Ombretta sdegnosa de La pietra del paragone i Blanch Già la lluna è in mezzo al mare de Soirées musicals per acabar miolant junts al Duetto buffi di due gatti.