Tarragona recupera i reivindica la figura de Josep Maria Jujol

Sovint, el patrimoni romà acapara totes les mirades de locals i turistes de la ciutat i eclipsa l’interès per qualsevol altra època d’esplendor de l’arquitectura, l’art o la història de Tarragona capital. I potser per una qüestió de proximitat amb una ciutat, Reus, molt més avançada en aquest sentit, es fa difícil encapçalar la presència del modernisme al Camp de Tarragona i el seu gran llegat arquitectònic. Però això vol començar a canviar: Tarragona també té ganes de reivindicar-se com una ciutat de finals del segle XIX i principis del XX i és aquí on entra, amb força, la figura de l’arquitecte més important que ha sortit mai de Tarragona: Josep Maria Jujol.

Aquest 2024 es compleixen 145 anys del naixement i 75 anys de la mort de l’arquitecte, i l’Ajuntament de Tarragona ha volgut aprofitar l’ocasió per celebrar l’any Jujol i posar-se al dia en el panorama modernista. Si la ciutat compta amb un catàleg molt limitat d’edificis i decoracions amb el segell d’Antonio Gaudí segurament és perquè el seu deixeble Jujol va saber aconseguir la seva pròpia ciutat. Avui dia és difícil no conèixer el nom de l’arquitecte, lligat a alguna de les seves obres, una llarga llista que encapçala un dels seus treballs més reconeguts: el teatre Metropol.

Estàtua de bronze

L’Ajuntament de Tarragona, enmig de la celebració, va inaugurar el juliol passat una estàtua de l’arquitecte al mig de la rambla Nova, just davant del seu teatre Metropol. Una estàtua de bronze, obra de l’escultor Joan Serramià, que farà la competència a la de l’Avi Virgili per les mirades interessades dels passejants. La nova peça inaugurada va sobre una base amb el nom de l’arquitecte amb una tipografia que imita la seva cal·ligrafia i amb detalls modernistes com la Tau tarragonina, la lletra de l’alfabet grec tradicionalment associada a la patrona de la ciutat, Santa Tecla.

El teatre Metropol és, precisament, l’element més icònic de l’arquitecte modernista i que sobresurt per sobre de la resta. Per això, les decoracions i l’estructura demostren com Jujol es va recrear amb el seu disseny, amb un esquelet que era, per a l’artista, un vaixell que conduïa tots els fidels cap als mars de la salvació. A l’interior, nombrosos elements decoratius que recorden el mar: les baranes i passamans amb motius mariners, dedicatòries a la Verge Maria i peixos a les parets. Un autèntic espectacle per als espectadors del teatre, que està en obres des de fa unes setmanes per a la seva restauració.

L’agulla de la façana

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però l’empremta de Jujol a Tarragona s’allarga molt més enllà del Metropol. La coneguda Casa Ximenis, canonge de la catedral, va ser reformada el 1914 per l’arquitecte tarragoní, de qui també és el disseny de dues peces molt singulars del convent dels Pares Carmelites Descalços: l’agulla que corona la façana i la llanterna del camerino. També són de Jujol les decoracions d’una capella lateral de l’església de Sant Francesc, així com un gran ventall d’elements del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, encapçalats pels dissenys dels passos de la Setmana Santa de l’entitat: el Sant Sepulcre i La Pietat. I, també, el disseny de l’escut i la bandera del Nàstic de Tarragona.

Sens dubte, una important herència artística i arquitectònica que mereix l’atenció que ara se li vol donar.