Lluna d’agost

Gaby Hurtado,el murri

Gaby Hurtado,el murri

CEDIDA

4
Es llegeix en minuts
Jorge Fauró

La història de Gaby s’escriu paral·lela a la d’altres espanyols que, tot i estar en la vintena, es van erigir en latin lovers de costa entre finals dels 80 i principis dels 90 del segle passat; els últims dinosaures d’una espècie hereva del mascle hispà de l’incipient turisme del desarrollismo i l’estereotip del qual, tal com el vam conèixer, es va acabar amb el nou segle fins a la pràctica desaparició del mite i la llegenda, devorats per l’empoderament femení i la popularització d’una nova cultura de les relacions personals apuntalada per Badoo, primer, Tinder, després, i altres aplicacions que atallen la necessitat d’un bon bronzejat i hores de postureig a la barra d’una discoteca.

Gaby Hurtado,el murri /

GH

Gaby Hurtado (Madrid, 62 anys) va ser un d’aquells prototips que la costa espanyola semblava fabricar en sèrie. Hibernaven en grans ciutats per després llançar-se a la platja a l’estiu i tornaven al setembre a les seves casernes d’hivern, on esperaven proveïts en una vida corrent fins al juliol o l’agost següents, que fondejaven puntuals a les platges d’Eivissa, Mallorca, Benidorm o la Costa del Sol per al gaudi de la vida nocturna i l’engruiximent d’unes estadístiques que –se’ns assegurava– convertien els espanyols en els millors amants d’Europa. Ens convenia creure-hi i ningú es va molestar a comprovar-ho.

"He estat amb més de 600 dones", assegura Gaby des de les Canàries, on s’està ara complint la seva principal afició, viatjar, que ha depassat en ordre de preferències a les relacions amb el sexe oposat. El pas del temps, l’edat i tres ruptures amoroses en 26 anys van alterar la seva escala de valors. A cal ferrer, ganivet de fusta. "Vaig tenir una relació de quatre anys, una altra de set i una altra de 15, totes acabades per infidelitats. I no per la meva banda", lamenta l’home de les 600 dones. "Luna de agosto (...) / Tú que te bañas / en este charco sagrado, / lleno de mosto morado / que nadie puede probar" (Radio Futura, 1987).

Un dúplex llogat

Encara en la vintena, Gaby va aterrar a Benidorm, va llogar junt amb diversos amics un dúplex que van acabar batejant com La polvorera i allà va tornar puntual cada un dels següents estius. Dotat d’una singular capacitat per a la insolència, una constitució física dins del cànon i unes faccions que no el convertien en guapo, tot i que sí en guapot, va guanyar quatre concursos de bellesa i vivia folgadament de les relacions públiques. En ple agost, tant s’embotia en una jaqueta de muscleres com en uns pantalons de lli que feien honors a l’arruga és bella, aquell eslògan publicitari amb què es va donar a conèixer Adolfo Domínguez.

A mesura que La polvorera anava guanyant-se el nom, el nostre home va aprofitar la tirada dels concursos de misses, les desfilades de models a les millors discoteques i l’imaginari mític de les sueques per viatjar al país nòrdic i contractar 12 models que l’estiu següent ja eren 40. A Benidorm no s’havia vist res igual des del landisme. Abans que la dècada de 1990 arribés a l’equador, i conscient que els seus anys de playboy passaven a millor vida, Gaby es va plantar a Amsterdam i després a Göteborg i Estocolm, per acabar a Västerås, a la Suècia central, amb unes estades breus a Madrid. "Recorda que vaig sortir a Tele 5 i vaig sopar en privat amb Julio Iglesias, que em va tractar molt bé, per cert". Suècia continua sent el seu país de residència.

Notícies relacionades

¿Que com un espanyol que ja passava dels 30, no tenia currículum acadèmic i desconeixia l’idioma va ser capaç, primer de sobreviure, i després de ser un membre respectable de la correcta i exigent societat de Malmö? És molt probable que en aquell moment de finals de segle els suecs ja tinguessin calat el playboy espanyol barrut i al·lèrgic a l’horari d’oficina, però no eren tants els que havien llegit El buscón de Quevedo, La vida de Lazarillo de Tormes o el Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán.

A base d’ajudes del Govern, Gaby Hurtado va passar de latin lover a convertir-se en el Lucas Trapaza de Fernán Gómez al país d’ABBA, un murri de manual que va aprendre l’idioma local, es va treure el batxillerat, va iniciar un parell de carreres universitàries que no va arribar a acabar i es va anticipar a l’auge del castellà que començava a coure’s a Suècia. Des de fa 21 anys exerceix com a professor d’espanyol i és propietari d’una casa amb jardí, antagonista d’aquella antiga polvorera. L’home de les 600 dones fa sis anys que no té parella. "No em puc queixar, he sigut un privilegiat, la vida m’ha tractat molt bé".

Temes:

Espanyol