El gran llegat de Maria del Mar Bonet

A poc a poc, i sense que ningú ho planifiqués, un degoteig de senyals ens parla de la tendència a redescobrir (o, en molts casos, descobrir) Maria del Mar Bonet per part de nombrosos creadors joves. Dones, sobretot, atretes per la seva aura de figura determinada, la seva veu esplendorosa i la seva obra personalíssima i aferrada a l’arrel. L’adaptació del seu clàssic Alenar per la jove Maria Hein, publicada fa uns dies, en la qual fon el melisma mediterrani amb arranjaments electrònics, és l’últim avís que alguna cosa està passant entorn de la cantant mallorquina, a afegir a les pistes revelades per artistes com Júlia Colom, Desert, Tarta Relena, Neus Borrell o Lia Sampai.

Tot això conflueix amb l’auge, des de fa uns anys, de la sensibilitat per la música popular, tradicional o d’arrel, per les cançons de treball al camp i l’aliança amb la poesia, i fins i tot amb el fenomen en si mateix que representa el revival d’El cant de la sibil·la el drama litúrgic d’origen medieval, al qual Bonet es va acostar ja en les primeres etapes de la seva carrera (amb l’ajuda d’Enric Gispert, del capital grup de música antiga Ars Musicae).

Una de les cantants emergents situades en aquest corrent, la també mallorquina Júlia Colom, se sorprenia mesos enrere en aquest diari per aquest gir perceptible en l’escena musical. "De vegades penso: ‘quina gràcia que estigui passant això ara amb aquestes músiques, quan fa 50 anys hi havia un buit’", reflexionava, i afegia una reflexió simptomàtica de l’admiració que desperta Bonet. "No em vull imaginar el que devia ser per a ella, en aquell temps, envoltada sempre d’homes, ser la líder i sentir-se respectada".

Hein, també mallorquina (de Felanitx), ha parlat de Bonet com el seu principal referent ("la meva cantant preferida de tots els temps", va proclamar en l’últim Primavera Sound), i ella representa l’encreuament d’aquest influx amb les tendències modernes del pop urbà i, en particular, el k-pop. El seu Alenar representa un pas més després de la resignificació que Manel va donar a la cançó el 2019 fonent-la, en forma de sample en el seu tema Per la bona gent. També a l’avantguardista Sónar s’ha invocat Bonet: el duo electrònic Desert, amb la veu de Cristina Checa, va desplegar una adaptació de Me n’aniré a casa en el seu set de l’any passat.

Més senyals: el duo Tarta Relena va incloure al seu Pack pro nobis (2021) l’eroticofestiu So de pastera tema popular mallorquí que Bonet va gravar dècades enrere amb Al Tall. I pel que fa a Colom, va abordar en el seu Miramar (2023) un encreuament de la tradició amb tractaments innovadors, la seva versió de El cant de la sibil·la, així com algunes tonades de treball, tal com Bonet va fer (molt a contracorrent) en el seu primer àlbum, el 1969. S’adverteixen empremtes en altres veus, com la menorquina Anna Ferrer, vinculada al projecte Càntut i que ha col·laborat amb Toti Soler, i en la barcelonina, amb arrels a les terres de l’Ebre, Lia Sampai.

Ser elles mateixes

I tampoc no es pot deixar d’esmentar figures que ja van marcar tendència fa uns quants anys, com Sílvia Pérez Cruz (versions de Mercè i No trobaràs la mar) Maria Arnal (l’aproximació a la sibil·la amb Marcel Bagés) o Gemma Humet (que ha cantat Què volen aquesta gent? i L’àguila negra aquesta amb Judit Neddermann i Paula Valls).

¿I què diu de tot això l’artista al·ludida? "Han sortit cantants que canten molt bé i jo agraeixo molt les coses que diuen de mi. Són molt amables, són veus que comencen i s’agraeix que et tinguin com un referent, tot i que jo les escolto i no hi veig tant les similituds. Però si els agrado, em sembla fantàstic", raona Bonet. A totes elles els demana "que siguin elles mateixes, que disfrutin fent el seu i que ens meravellin amb les seves cançons".

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

En el concert de demà a Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols) actuarà com a convidada Neus Borrell, cantant i compositora amb tres àlbums, que adapta poetes com el seu pare, Perejaume, així com Pepe Sales, Maria Mercè Marçal o Jacint Verdaguer. "Té una veu preciosa i potent", apunta Bonet, i hi afegeix: "La veig com una cantautora més semblant al que jo feia".

El més sorprenent és que la que un dia va ser 14a integrant d’Els Setze Jutges no ha fet res en particular per provocar que sorgeixi aquesta nova generació de veus que l’evoquen, reivindiquen i/o adoren. No hi ha hagut cap operació (disc de tribut, concert col·lectiu en honor seu, política de duets...) que estigui a l’origen d’aquesta onada favorable a la seva figura i obra, i a moltes ni tan sols les coneix personalment. Bonet els dedica paraules d’agraïment, mentre també deixa anar una cordial advertència: "Tingueu en compte que, si agafeu les meves coses, també cantareu els meus defectes"..