Montserrat i el Barça: la Moreneta del Camp Nou

Els països que no tenen un poder administratiu real es veuen obligats a construir centres de poder simbòlic per reforçar la cohesió de la seva gent i alimentar una certa idea de continuïtat històrica. A la Catalunya subjugada pel franquisme, les institucions que van exercir aquest paper amb més eficàcia van ser el monestir benedictí de Montserrat i el Futbol Club Barcelona. La repressió desplegada per la dictadura va convertir un santuari marià i un equip de futbol fundat per protestants en les eines més útils d’expressió de la catalanitat i el catalanisme, i en aquell tràngol es va forjar un estret i durador vincle entre els dos (una relació que potser devia escamnar una mica la Verge de la Mercè, que al cap i a la fi és la patrona de la ciutat que, com deia Josep Lluís Núñez, porta el nom del club).

El primer document més o menys oficial en el qual s’assenyala que el Futbol Club Barcelona es troba sota l’advocació de la Moreneta data de 1955. Se sap, no obstant, que el club ja havia donat un llum votiu al monestir l’abril de 1947, coincidint amb les festes de l’Entronització de la Verge de Montserrat, una celebració que avui dia està considerada com el primer gran acte de reivindicació de la identitat catalana després de la Guerra Civil. Els llaços van quedar clarament consolidats sota la presidència de Francesc Miró-Sans, quan una rèplica de la Moreneta encarregada als monjos de l’abadia i sufragada per subscripció popular (a sis pessetes la butlleta) va presidir l’acte d’inauguració del Camp Nou el 24 de setembre de 1957 (festivitat de la Mercè, ja veuen quin embolic).

A coll pel camp

La talla de la Verge havia sigut presentada poc abans al santuari de Montserrat, en una romeria en què van participar centenars de seguidors barcelonistes. El dia de la inauguració del nou estadi, la imatge va ser entronitzada en una missa impartida per l’arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (cosí de Nicolau Casaus, que més endavant va ser el vicepresident del club), va donar la volta al camp a coll d’un grup d’aficionats i va acabar instal·lada sobre un pedestal de roca extreta de la muntanya santa en un espai habilitat al costat del túnel dels vestidors.

Amb el temps, aquell habitacle es va convertir en un magatzem de trastos vells, fins que els membres de la Penya Solera (tot un poder fàctic en el Barça d’aquella època) van obtenir el permís per transformar-lo en una petita capella montserratina on durant dècades es va celebrar una missa d’inici de temporada amb l’assistència dels jugadors del primer equip i en la qual, per exemple, es van vetllar les restes mortals del llegendari Josep Samitier el maig de 1972.

Però la relació entre el FC Barcelona i la patrona de Catalunya no va quedar circumscrita al reduït espai de l’oratori del Camp Nou. Només dos mesos després de la mort de Samitier, el santuari de Montserrat a Monistrol va acollir la primera trobada de penyes barcelonistes. Més multitudinari encara va ser el gran aplec de socis culers que es va fer al complex monàstic el 17 de novembre de 1974, en el marc de les celebracions del 75è aniversari del club, una excursió que diverses desenes de polítics catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Miquel Roca van aprofitar per, camuflats de penyistes del Barça, muntar una reunió clandestina en una sala de les dependències del temple i fundar Convergència Democràtica de Catalunya.

Un ritual ineludible

A partir d’aquell moment, allò de pujar a la muntanya santa per oferir a la Verge Negra els trofeus obtinguts es va convertir en un ritual inexcusable en el món barcelonista. En anys de penúria esportiva, les peregrinacions dels directius i el cos tècnic a l’abadia constituïen, per infreqüents, tot un esdeveniment. Després d’una llarga sequera de lliga, en la temporada 1984-1985, els jugadors es van comprometre a pujar amb bicicleta Montserrat si guanyaven el títol. I així ho van fer, en una històrica escalada en la qual l’alemany Bernd Schuster es va imposar amb insultant autoritat als seus coéquipiers.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La plantilla blaugrana va repetir la gesta el 1992, després de conquerir a Wembley, la primera Copa d’Europa del club. Els jugadors van completar la dura etapa amb l’ajuda de ciclistes professionals com Periquito Delgado, Melcior Mauri, José Luis Laguía i Laudelino Cubino i el suport de milers de seguidors. Albert Chapi Ferrer, que va arribar a la meta en vuitena posició, va ser declarat guanyador després que els set futbolistes que l’havien precedit fossin desqualificats per fer part del recorregut agafats a un cotxe.

En l’actualitat, la rèplica culer de la Moreneta està guardada en una caixa, a l’espera de ser restituïda a la capella un cop s’hagin acabat les obres del nou Spotify Camp Nou.