25 anys de ‘Les eXXcursionistes calentes’

No és habitual que un actor, director, productor i guionista de pel·lícules pornogràfiques rebi una trucada del Parlament de Catalunya. Per això, quan la veu a l’altre costat del telèfon es va identificar com a representant de la Cambra legislativa, Conrad Son (Barcelona, 1966) es va alarmar més del compte. "Si et truquen d’Hisenda, no penses que et regalaran diners", apunta. El temor aquella vegada era injustificat. L’afany de Conrad Son per promoure el porno en català havia despertat l’interès del llavors líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, que amb el temps va arribar a dedicar grans elogis (i alguna subvenció) al cineasta barceloní. Tot això va passar fa un parell de dècades; "ara això seria completament impossible", diu Son. El desencadenant va ser una pel·lícula, Les eXXcursionistes calentes, que acaba de complir 25 anys i que ha quedat per a la història com la primera –i fins ara única– gran fita del cine per a adults en llengua catalana.

La commemoració de les bodes de plata d’aquest film seminal ha sigut l’objecte d’una de les sessions del Cerdanya Film Festival, que se celebra aquests dies a Puigcerdà (de l’1 a l’11 d’agost). La mostra ha acollit també l’estrena de l’última pel·lícula de Conrad Son, Tot allò que no et vaig dir, un drama centrat en la salut mental que no té res a veure amb els treballs del director en el terreny de l’entreteniment per a adults. La connexió del cineasta amb la Cerdanya és estreta, ja que la cinta a la qual deu la seva fama es va rodar íntegrament en paratges de la comarca.

"Fot-li, que és de Reus"

L’argument de Les eXXcursionistes calentes es despatxa ràpid: diverses parelles i trios s’entreguen en un entorn rural a variades pràctiques dionisíaques que sempre impliquen treure’s la roba. El gran encert de la pel·lícula està en un doblatge al català, responsabilitat d’Agustí Díaz Balanza, trufat d’expressions i referències toponímiques que semblen tretes del Costumari de Joan Amades. Frases com "això és un túnel i no el del Cadí", "fot-li, que és de Reus", "te la fotré pel broc gros", "vols botifarra amb seques?" i "xarrupa, que vessa" amb escenes hilarants, com una en la qual un niu flirteja amb unes noies cantant-los L’estaca de Lluís Llach ("si tu m’estires fort per aquí..."), van propulsar la popularitat del film molt més enllà del món del cine porno.

"No hi havia cap doble intenció més que passar-ho bé, trempar i riure –assenyala Conrad Son–. Tot era una conya marinera, una broma de catalans per a catalans. Per això vam ficar en el doblatge unes veus tan exagerades, com d’Els Pastorets. A la pel·lícula no hi ha mals rotllos ni coses rares, tot és pura alegria. I el fet que es convertís en un fenomen mediàtic, polític i social tan bèstia ens va agafar una mica per sorpresa. Però crec que la gent s’ho va prendre tot amb molta intel·ligència i sentit de l’humor. Avui potser seria diferent, perquè les pells s’han tornat més fines".

Al marge de la gràcia que fessin a Catalunya la carta lingüística i l’ús de localismes, Les eXXcursionistes calentes se les van apanyar per travessar fronteres i triomfar també en altres mercats i idiomes. El film es va traduir a l’anglès (Hot trippers), el francès, l’italià i l’alemany. "Aquí la repercussió va tenir a veure amb la llengua –comenta Son–, però a fora va cridar l’atenció perquè era una de les poques pel·lícules d’aquestes que es feien a l’aire lliure, perquè fa 25 anys el cine porno es gravava en apartaments i hotels, on fos fàcil de controlar la temperatura i la presència de gent aliena al rodatge".

Per evitar pertorbar la jornada d’alguna família a la muntanya, l’equip rodava sempre a primeríssima hora del matí, i això obligava els actors a quedar-se en pilotes a temperatures per sota dels 10 graus. "Feia fred, però no recordo que hi hagués problemes", aclareix el director.

Conrad Son va abandonar la realització de pel·lícules per a adults el 2012. "Ho vaig deixar perquè em demanaven coses que no em venia de gust fer. A mi, tot el que no faci la sensació que la gent s’ho passa bé, no em ve de gust. Ara ja no es fan pel·lícules, es fan continguts. A més, ha deixat de ser un negoci, perquè tu agafes la teva parella, us graveu amb el mòbil, el puges a internet i ja estàs competint amb mi directament. S’ha abaratit molt. No dramatitzo, ¿eh? És el que hi ha, però a mi no em va".

També ha canviat, afegeix, la relació de la societat amb el porno, que, tristament, sembla que ha deixat de ser cine per a adults. "La cortineta negra al videoclub podia tenir mala fama, però era un element determinant. El problema és que ara un noi de 12 anys pot veure porno coreà en una xarxa social i a mi això em sembla aberrant. ¿De qui és la culpa? Si un nen es compra una ampolla de vi i s’emborratxa, el culpable no és qui fa el vi, sinó qui l’hi ven".

Entre altres projectes, el cineasta barceloní està embarcat en la preparació d’un documental sobre Les eXXcursionistes calentes. "Vull parlar del fenomen que va suposar i vull intentar explicar com han canviat les coses en aquests 25 anys". Son assegura que no li molesta haver-se convertit en un one hit wonder i ser recordat per un sol títol després d’una vida de treball. "Georgie Dann va fer centenars de cançons i era un saxofonista extraordinari, però la gent el recorda per El chiringuito. Doncs això igual. Però no em sap greu, encara gràcies que em recorden".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tragèdia mediterrània

De moment li toca presentar Tot allò que no et vaig dir, un drama intimista rodat en escenaris naturals de Blanes i Malgrat de Mar "amb el pressupost que altres pel·lícules dediquen a cafès". És, diu, "una tragèdia mediterrània", com el mar de fons que no es veu als anuncis d’Estrella (estètica que copia deliberadament en un parell de plans). "Al final m’agradaria pensar que la gent ha rigut i s’ha trempat amb una pel·lícula meva i que ha plorat amb una altra –declara Conrad Son–. Això seria meravellós, perquè en la vida hi ha d’haver moments per a tot".