Un grup d’amics, familiars i cineastes

Produïda per a Apple TV, Los instigadores és una tradicional buddy movie, barreja de thriller i comèdia amb parella masculina protagonista que va estar en voga a partir dels 80 gràcies a l’èxit de Límit: 48 hores, en què el seriós era Nick Nolte, i el burleta, Eddie Murphy. Aquí no se sap qui és més matusser, dramàtic o humorístic.

En tot cas, aquesta atropellada història sobre dos individus que perpetren un atracament més que desastrós i acaben fugint de tothom amb la terapeuta d’un d’ells com a ostatge té una carta segura, la presència de Matt Damon i Casey Affleck. El primer és un exmecànic dels marines que vol resoldre els conflictes amb el seu fill. El segon encarna un exconvicte. Però l’assalt a un restaurant i un furgó blindat se salda amb un policia mort i el descobriment que l’alcalde de la ciutat (Ron Perlman) és un corrupte. Ara els persegueix l’oficial de policia expeditiu interpretat (Ving Rhames), els funcionaris corromputs i el mafiós que els va contractar.

La temible parella d’atracadors són l’antítesi dels lladres de casinos cool d’Ocean’s eleven (2001), la pel·lícula en què van coincidir Damon i Affleck, també en clau híbrida de comèdia i intriga. Allà, Damon era un dels habilidosos lladres reclutats per Brad Pitt i George Clooney, i Affleck, un expert en automòbils.

Va ser la primera trobada cinematogràfica dels dos actors, però la relació venia de lluny, a través de Ben Affleck, germà de Casey, i de tot l’ecosistema del cine independent en què han participat, i que inclou també Pitt, Clooney, Steven Soderbergh, Gus Van Sant, Kevin Smith, Rooney Mara i Joaquin Phoenix.

Damon (1970) va tenir el seu primer gran èxit quan va aconseguir l’Oscar al millor guió per El indomable Will Hunting (1997). El film el va escriure a mitges amb Ben Affleck (1972), el van interpretar tots dos –juntament amb Robin Williams– i el va dirigir Van Sant. L’associació entre Matt i Ben seria molt fructífera. El mateix any van protagonitzar Perseguint l’Amy, de Smith, film en què també es va colar Casey.

Aquest, nascut el 1975, va estar casat entre el 2006 i el 2017 amb Summer Phoenix, germana de Joaquin i River Phoenix, i han tingut dos fills. La relació amb el seu cunyat Joaquin també ha sigut estreta: junts idearien I’m still here (2010), un curiós fals documental construït a partir de la notícia que Phoenix deixava el cine per dedicar-se al rap, i que va suposar el debut en la direcció de Casey. A part d’engrossir amb Damon el nou rat pack liderat per Clooney i Pitt en les tres pel·lícules de la saga Ocean’s eleven, Casey es va avenir molt amb aquests dos, ja que ha treballat com a actor en alguns dels films fets per Clooney i va encarnar l’assassí de Jesse James interpretat per Pitt en L’assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford (2007). El director d’aquest superb western, Andrew Dominik, va equiparar Casey amb el mateix Bob Ford, adduint que l’actor "sap el que és viure a l’ombra d’algú". Ford ho va fer a l’ombra de James, i Casey, durant un temps, a la del seu germà Ben.

Però, a més de relativa, la qüestió no té avui gaire fonament. Casey ha sobreviscut –entre altres coses a una acusació d’abús sexual– mentre que Ben, amb més fusta d’estrella, s’ha pegat uns quants mastegots tant cinematogràfics com personals. Amb tot, una de les millors interpretacions de Casey és la d’Adeu, nena, adeu (2007), excel·lent adaptació d’una de les novel·les policíaques de Dennis Lehane amb què Ben va debutar com a director.

Fa 22 anys

Perquè Los instigadores és la cinquena pel·lícula de la companyia Artists Equity, productora fundada el 2022 per Damon i Ben Affleck, i que va debutar amb el llargmetratge Air, protagonitzat pels dos i realitzada per Ben. Los instigadores té, a més, Casey com a coguionista. Ells ho cuinen, ells ho mengen. Com ja va passar fa 22 anys amb la que continua sent la gran col·laboració de Matt i Casey, Gerry, film gairebé experimental de Van Sant escrit junt amb els dos actors.

Damon, més veterà, afirma aprendre dels riscos que corre Casey. Aquest diu de Matt que, malgrat no dirigir, pensa com un director. És evident que la carrera de Damon és més rutilant que la del seu company en Los instigadores: ha treballat amb Spielberg –va ser el soldat Ryan que calia salvar–, Coppola, Scorsese, Eastwood, Gilliam, Smith, Christopher Nolan –amb Casey va coincidir també a Interstellar–, Payne i regularment amb Soderbergh, Van Sant i Clooney.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

El mateix passa amb Ben Affleck, malgrat els severs revessos que ha experimentat: Affleck ha sigut Batman, i Damon, l’agent Jason Bourne, dos personatges que han rebentat taquilles. Casey es mou segur en una altra direcció. Per exemple, va substituir el mateix Damon a Manchester frente el mar (2015), un dels drames més intensos dels últims temps sobre el dolor de la pèrdua i la culpa. Un altre exemple: els seus treballs amb Rooney Mara i el director David Lowery, especialment A ghost story (2017).

Damon i els Affleck representen el millor d’una generació d’actors que han sabut moure’s entre el cine independent del que van sorgir i el de gran producció. No sembla que hagin perdut les arrels. I Doug Liman, que ja va fer la primera pel·lícula de l’agent Bourne, s’afegeix a la causa dels amics i coneguts dirigint-los en Los instigadores. En família.