La illenca que es va menjar el món

Versos místics que solquen els segles i tonades tradicionals arran de terra, fetitxes personalíssims i cites molt interioritzades a autors de l’altra vora del Mediterrani. Els concerts de Maria del Mar Bonet mai es limiten a un únic pla, van d’un port a l’altre facilitant el recurs de la metàfora, i així va ser ahir a la nit a Sant Feliu de Guíxols, en la presentació del concert Sempre hi ha vent al Festival de la Porta Ferrada.

Recital en què Maria del Mar Bonet va voler allargar la mà a dues veus que aprecia, que va presentar en l’obertura de la nit. La jove cantautora Neus Borrell va cantar amb sentiment i clàssica pulcritud, acompanyada dels arpegis de guitarra de Miquel Joan, citant Verdaguer i una peça popular de Còrsega Complanta corsa. Després, Borja Penalba, només amb la seva guitarra, va defensar el seu primer disc en solitari Giròvag (A ciutat-K amb Paul Valéry), i va afegir la seva adaptació del poema inèdit que Pere Quart va dedicar un dia a Bonet, amb el títol de Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll.

Vistes a Orient

Penalba es va quedar en escena, com un dels quatre pilars que és de l’ara remodelada formació que Maria del Mar Bonet va estrenar fa uns dies a Blanes. Després de l’arrencada amb Sempre hi ha vent, clamant per les cançons que estiguin per venir Digues amic va evocar Verdaguer i Llull, i el llaüt (de Toni Pastor) es va anar fent notar després de molts anys d’absència en els concerts de la cantant mallorquina (des que Leonard Cohen es va emportar Javier Mas, allà cap al 2007). Penalba es pot posar una mica punk quan vol, però també sonar melodiós amb el petit guitarró, entenent-se amorosament amb el llaüt a la peça popular Voldria tornar bellveure. Les tonalitats orientals van ser exquisides en l’exploració del desig de Bir demet yasemen, aquest must de l’àlbum Anells d’aigua (1985).

A Maria del Mar Bonet sempre li flota aquesta idea que les illes no són un lloc de reclusió, sinó tot el contrari: ningú en la cançó s’ha obert a influxos tan diversos i llunyans com ella. Ho va fer notar a propòsit del tema Illa, dels eivissencs de Projecte Mut. "Es pensen que els illencs estem atrapats, però tota l’illa és una sortida cap a fora". Va incidir en això l’Amorosa guajira de la seva aventura cubana Ultramar (2018), pont entre les Antilles i Mallorca.

Maria del Mar Bonet als quatre vents, jotera i trobadora, amb vista a l’art flamenc (Alenar), fidel a les seves cançons d’Horta (Me n’aniré de casa) i arrabassada en La cançó de na Ruixa Mantells (i en De sentir, a compte del paisà Joan Valent). I deixant per al final algunes de les cartes més reconeixibles, com Per Hipòcrates, Què volen aquesta gent? i La Balanguera, cançons, en la seva veu, portadores d’una energia i una càrrega màgica indestructibles.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Maria del Mar Bonet

Festival de la Porta Ferrada (9/8/2024)