Tècnica, nervi i carisma

La imatge de la pianista xinesa Yuja Wang trenca motllos en el món de la clàssica. Diumenge passat, en la clausura del Festival Peralada, lluia un vestit de lluentons cenyit amb obertures impossibles a l’esquena i la cuixa, però encara sorprèn més la seva forma de tocar. A l’església del Carme va exhibir virtuosisme, nervi i expressivitat amb un programa exigent amb l’ombra de Frederic Chopin i Claude Debussy sobrevolant l’ambient.

La intèrpret asiàtica, un dels màxims referents actuals de les 88 tecles, debutava en el certamen, canviant els grans auditoris per l’atmosfera intimista del temple. No li van fer falta paraules per estendre el seu encanteri sobre els assistents a base de tècnica i carisma.

La delicada remor del moviment de l’aigua que Maurice Ravel evoca a Jeux d’eau va obrir la vetllada, que va discórrer entre el romanticisme i l’impressionisme. La Fantasia en sí menor, Op. 28, d’Alexandr Skriabin, va donar pas amb el desafiador Estudi per a la mà esquerra, Op.3 6, de Félix Blumenfeld, interpretada de forma magistral amb una sola mà.

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

La immersió en Debussy va arribar a través dels preludis, com Le vent dans la plaine, Bruyères i Feux d’artifice, i va interpretar també la Toccata de Pierre Sancan, a una velocitat endimoniada, i les balades núm. 1 i 4 de Chopin per tancar. L’esforç que exigia el repertori i la xafogor de l’Empordà no van acabar de casar per complet, i Wang va haver d’interrompre el recital per refrescar-se en més d’una ocasió. Malgrat la incomoditat, va ser més que generosa amb els assistents i va recompensar les ovacions i els "we love you" que li dirigien amb nou bisos.

Prolofiev i Márquez van sonar en la tanda de regal, que va superar els 40 minuts, demostrant que si és tota una diva, no és per l’aspecte d’estrella del pop, sinó per la presència escènica magnètica i la perfecció en la digitació.