Lillian al país de les meravelles

El currículum de Sean Price Williams com a fotògraf en el cine independent fa caure de cul: ha treballat amb Abel Ferrara, Sean Baker, Michael Almereyda i els germans Ben i Joshua Safdie. En el seu primer llargmetratge com a director en solitari, The sweet east, remodela la singladura de l’Alicia de l’escriptor Lewis Carroll fent-la travessar un mirall figurat, la llança a boca de canó a les derives d’un país trencat, els Estats Units, i l’enfronta a tota mena de personatges: un grup d’acció directa, un supremacista blanc, una parella de realitzadors afroamericans, una envanida estrella cinematogràfica blanca, un grup gihadista que escolta música tecno i una col·lectivitat de frares.

Cap al principi del film, una universitària interpretada per una irresistible Talia Ryder es cansa del viatge d’estudis que està fent amb els seus companys de curs i, davant el mirall del lavabo d’un bar, es posa a cantar. És la primera i rotunda pista de la filiació entre Lillian i l’Alicia de Carroll. Comença en aquell moment un excèntric itinerari que la portarà per Washington, Trenton, Nova York, Hollywood i Vermont.

Notícies relacionades

Tatxo Benet: "L’equip és el més rellevant de l’èxit"

Els rupturistes de l’art prenen la Virreina en el programa per al 2025

La Lillian s’apropia del que li explica cada un dels personatges que coneix en aquest viatge i va mutant d’identitat mentre contempla la crispació que viu tot un país. Especialment jocosa és la relació amb el supremacista, que l’acull a casa seva, li presta un llençol amb esvàstiques i és un gran expert en Edgar Allan Poe.

Cínica i crítica, divertida i aspra, la pel·lícula compta amb un Simon Rex pletòric com a supremacista, un vist i no vist Jacob Elordi que riu d’ell mateix, el disseny de so de Dean Hurley –col·laborador de David Lynch– i un bon guió de Nick Pinkerton, prestigiós crític cinematogràfic.