‘Emily in Paris’, tot un plaer culpable

Una comèdia romàntica de trames senzilles.

Es tracta d’una comèdia romàntica de situació arquetípica, plena de clixés –sobretot la primera temporada, que mostrava els parisencs com uns esnobs i indolents, amb la Sylvie, la cap de l’Emily i la malvada de la sèrie, com a clar exponent– i de trames senzilles. El romanticisme que exsuda la ficció porta a relacions bastant platòniques (i quan són carnals, només el mínim) i la realitat aspiracional que projecta ens fa comprar situacions inconcebibles com que la Mindy no guanyi ni per al lloguer i vagi vestida de grans marques (cosa que també passa amb l’Emily). Els nois que l’envolten i festegen són guapos com prínceps blaus (i gens canalles) i els seus estilismes estan molt pensats. La ficció té coneguts referents: la seva cap és tan odiosa com la malvada Miranda Priestly d’El diable es vesteix de Prada, i el modista Pierre Cadault sona a Pierre Cardin, però els seus dissenys estan inspirats en Balenciaga.

L’Emily, un ésser adorable (malgrat qui pesi).

L’Emily, tot i que resulti adorable, és bastant naïf i positiva (un valor poc cotitzat) i contraresta totalment amb les protagonistes de les noves sèries actuals (tot i que ja en la primera temporada la noia deixi el seu edifici sense llum a l’intentar endollar el Satisfayer en una nit de soledat). La seva empatia i lleialtat fan que renunciï a l’amor del Gabriel per no trair la seva amiga i la seva resiliència davant les crítiques i els menyspreus la converteixen en un ésser carismàtic que la resta de personatges i els teleespectadors adoraran (si no ho creieu així, ¿per què la continueu veient?). El cine i les sèries (sense oblidar la literatura) tenen altres exemples d’americanes a París, com les pel·lícules Abril a París (amb Doris Day, el 1952), Una cara con ángel (Audrey Hepburn, 1975), el curt Hotel Chevalier (Natalie Portman, 2007), el film Julie i Julia (Meryl Streep, 2009) i la sèrie The Eddie (Amandla Stenberg, 2020). Fins i tot el personatge de la Carrie (Sarah Jessica Parker) de Sexe a Nova York passa uns dies a París. Però aquest és el moment de l’Emily.

‘Looks’ impossibles que creen tendència.

Tot i que l’Emily arriba a París per ocupar temporalment el lloc de la seva cap americana amb un parell de maletes, aviat anirà adoptant un look francès ben extravagant que farà de cada una de les seves aparicions a l’oficina, passejos amb les amigues o cites una desfilada de tendències tan difícils de seguir que provoquen el desig d’imitar. Les robes que vesteix, de grans firmes com Channel i Dior, han creat tendència i a Instagram hi ha comptes de fans (emilyinparisoutfit, emilyinparisoutfits) que donen pistes sobre la marca i el preu (no hi falten peces de Zara i H&M) o similars i TikTok està ple d’espontànies amb roba de Shein per intentar aconseguir un look Emily (tot i que amb poca fortuna). Mención especial mereixen les boines (en la primera temporada es van duplicar les seves vendes), sense oblidar els barrets de pescador (versió glamur) i els accessoris.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Una nova ruta turística per París.

Els llocs on transcorre la sèrie s’han convertit en un lloc de pelegrinatge per als fans de la ficció. Per començar, la Boulangerie Moderne, una deliciosa pastisseria del districte V que acumula cues per demanar un sol producte: el pain au chocolat que tant li agrada a l’Emily. Uns passos més enllà, hi ha el coquetó restaurant del Gabriel, que en realitat es diu Terra Nera i serveix cuina italiana. A la Place de l’Estrapade s’alça l’edifici on viu l’Emily, concretament, a l’últim pis. Altres llocs arxiconeguts, com la torre Eiffel, l’Òpera Garnier, l’exclusiva zona de Saint Germain des Prés i el Jardin du Palais Royal són llocs molt instagramejables per a l’Emily i per a la seva legió de fans.