Montserrat: un mite del catalanisme

Montserrat és un mite religiós i cultural, però sobretot a partir del segle XX també ha tingut un paper principal en la política catalana. La muntanya ha desenvolupat una funció important en tots els grans moments històrics dels últims decennis: la recuperació de l’autoestima nacional, la guerra civil i la segona guerra mundial, el franquisme i l’oposició al franquisme, el catalanisme democràtic. I també, més recentment, la polèmica pels abusos sexuals a menors vinculats a l’Església catòlica.

Potser on es pot apreciar més bé la naturalesa ambigua de la relació entre Montserrat i la política és en el paper que va tenir durant la guerra civil. Una exposició a la Biblioteca de Catalunya revivia fa tres anys com la Generalitat va expulsar els monjos tot just iniciar-se el conflicte i com el monestir es va convertir successivament en impremta i en hospital militar de la República. Els Mossos que es van ocupar del desallotjament van remarcar la tristesa amb què els monjos havien encaixat el fracàs inicial del cop feixista a Catalunya, i també que es van trobar multitud d’armes al voltant del monestir.

Durant la guerra civil van ser assassinats 23 frares, cosa que s’ha de tenir en compte per valorar la proximitat que Montserrat i el règim de Franco van tenir en els primers anys del règim. "Paco i Carmen són molt catòlics", ressaltava sobre el dictador i la seva dona, Carmen Polo, l’abat Aureli Maria Escarré pocs anys després del final del conflicte armat, segons recull el periodista Andreu Farràs. Eren els temps en què Franco, que va propiciar la tornada dels monjos a Montserrat, hi entrava sota pal·li i utilitzava el monestir com a inspiració per a la construcció del Valle de los Caídos. Al principi d’aquella dècada dels 40, Montserrat havia rebut fins i tot la visita del jerarca nazi Heinrich Himmler, que hi buscava el Sant Greal.

El mateix Escarré, que va ser abat de Montserrat entre 1946 i 1966, és protagonista del punt d’inflexió en el posterior allunyament entre la comunitat benedictina i el franquisme. Si el dictador li havia concedit el 1945 la gran creu de l’ordre civil d’Alfons X el Savi, Escarré es va haver d’exiliar gairebé 20 anys després per unes declaracions a Le Monde molt crítiques amb Franco. "El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis de base del cristianisme", era el titular d’aquella entrevista, en què Escarré també afirmava que a Espanya no hi havia hagut fins aleshores 25 anys de pau, sinó "25 anys de victòria".

Banderes a la cripta

Malgrat que des d’aleshores el monestir es va convertir en símbol primer d’una certa contestació a Franco i després del catalanisme polític, l’ambigüitat de la seva relació amb la dictadura perdura fins als nostres dies. Fa menys de dos anys es va retirar, per iniciativa majoritària del Parlament, l’estàtua del requetè que commemorava les gestes del terç de Montserrat per a l’Exèrcit nacional durant la guerra. I en una cripta del monestir encara es guarden banderes i altres materials militars dels catalans que van lluitar per a la victòria de Franco.

El funeral d’Escarré, que es va celebrar al monestir el 1968, ja va ser escenari d’incidents amb la policia, per les proclames nacionalistes que es van llançar. Aquesta agitació catalanista i antifranquista seria la tònica a partir de llavors: el monestir va acollir, per exemple, la tancada d’intel·lectuals de 1970, en protesta pel procés de Burgos. I Convergència Democràtica de Catalunya, el partit que va vertebrar el nou nacionalisme català en l’últim quart del segle XX, es va fundar en una reunió clandestina a Montserrat el novembre de 1974.

En canvi, la relació entre Montserrat i Josep Tarradellas sempre va ser turbulenta. El president de la Generalitat a l’exili veia en el monestir, i sobretot en la revista Serra d’Or que editava, "una espècie de govern a l’ombra, com una brúixola orientadora de l’opinió catalanista, i això li semblava perillós per a la seva pròpia posició", segons citava l’historiador Joan B. Culla. "Soc catòlic, però no benedictí", deia per marcar distància amb Montserrat el mateix Tarradellas.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Durant el procés, Montserrat va estar en el punt de mira dels sectors més ultramuntans de l’Església espanyola, que atribuïen al monestir una proximitat a l’independentisme. Tot i que sempre va rebutjar la polèmica, l’abat fins al 2021, Josep Maria Soler, va visitar més d’una vegada a les presons els dirigents sobiranistes presos per l’1-O.

Soler també és protagonista de l’últim gran enrenou que ha afectat el monestir. En un vídeo gravat el 2015, que no va transcendir fins al 2019, l’abat va admetre que coneixia els abusos a menors d’un altre membre de la comunitat, el frare Andreu Soler, des dels anys 70. Malgrat aquestes dècades d’encobriments, i malgrat les queixes de les víctimes, el Parlament va proposar el mes passat entregar a Montserrat la medalla d’or pel seu mil·lenari.