Un estiu... ¿sense cançó de l’estiu?

Però, ¿s’està diluint aquesta categoria? En l’actualitat, la diversificació del consum musical fa que cada vegada sigui més difícil saber quina és la cançó de l’estiu. Segurament, la peça que més pot respondre a aquest títol en els últims temps és Bzrp Music Sessions, Vol. 52, la col·laboració entre Quevedo i Bizarrap més coneguda com a Quédate. Una cançó que data del juliol del 2022. I aquest sembla, més enllà de la inesperada irrupció de la Potra salvaje, d’Isabel Aaiún, un estiu com l’anterior, és a dir, sense cap peça que sobresurti (a l’espera de la calor que desperti el primer single en un any de Rosalía, amb Lisa, de Blackpink, titulat New woman, publicat aquest divendres), tot i que cadascú, és clar, tingui la seva cançó de l’estiu.

El concepte cançó de l’estiu prové dels anys 60, sobretot en el panorama europeu. Ho explica en un informe publicat recentment José Sánchez-Sanz, professor de Música Aplicada a Mitjans Audiovisuals a la Universitat Europea: "Va sorgir amb l’explosió de la indústria musical en aquella dècada. A Espanya, es relaciona amb l’auge de la radiofórmula moderna amb Els 40 Principals, el 1966".

Indústria d’èxits

El cert és que el fenomen ha anat intrínsecament lligat a una indústria productora d’èxits per al moment. "És la cançó que més sonava als llocs estiuencs, xiringuitos, discoteques... Era una cosa molt transversal, la ballaven tant els nens com els avis", il·lustra Luis Troquel, compositor i periodista, col·laborador d’aquest diari.

Allò, que va començar com una simple tendència de la indústria pop per erigir-se com la banda sonora de l’època estival, ha evolucionat amb els anys. L’entrada d’Internet, les plataformes digitals, les xarxes socials i fins i tot els processos de creació i promoció de les cançons han canviat. "A TikTok busquen que la cançó tingui més impacte, i això passa no només amb la cançó de l’estiu, sinó amb totes les que aspiren a tenir èxit entre el gran públic", comparteix Xavier Dalmau, programador musical a Ràdio Flaixbac.

Un altre factor que remarquen els experts és l’aparició (ara tardana) dels possibles temes de l’estiu. "Començaven cap al febrer, però ara ha canviat", detalla Troquel. "Aquest any ens hem trobat que fins i tot ben entrat el mes de juny no hem tingut clar quines serien les cançons de més repercussió", afirma Dalmau.

Enganxoses, divertides, que provoquen ganes de ballar... Si alguna cosa té una cançó de l’estiu és aquest ritme que fa que no te la puguis treure del cap. Una mena d’efecte Baby Shark –aquest tema infantil que no es pot deixar de taral·lejar–. "La cançó de l’estiu porta la música comercial a la seva màxima expressió i es caracteritza per un ritme ballable i tornades enganxoses", recull en l’informe Sánchez-Sanz. Va més enllà d’allò purament musical, "és el vehicle amb què exterioritzar l’eufòria pròpia d’aquestes dates i quan triomfa es converteix en alguna cosa així com un himne", afirma Troquel.

Però, ¿existeix alguna fórmula? No hi ha cap truc que aconsegueixi convertir aquest tema en el hit més viral, sinó utilitzar allò més senzill, com és la repetició, una de les bases de la música en general. La resta recau en un bon cop de sort. "Crec que si hi hagués alguna fórmula, ja no només en la cançó de l’estiu, seria tot molt previsible", declara Troquel.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Podria semblar que la cançó de l’estiu va lligada al nombre d’escoltes a les plataformes, però no necessàriament ha de ser així. "De seguida es remeten a les reproduccions, pot coincidir, però moltes de les cançons de l’estiu de la història no han sigut el hit més escoltat de l’any", comparteix Troquel. I, enmig de tot plegat, el paper protagonista en la viralitat de TikTok, que marca el ritme de propagació del pop actual. "Ara tot es consumeix en diagonal i d’una manera bastant supèrflua i ràpida. Això fa que les cançons busquin tenir un efecte immediat", explica Dalmau.

¿I quina és la cançó d’aquest 2024? És complicat esmentar-ne una de sola. En aquest sentit, Dalmau explica que hi ha dues cançons que han destacat bastant. A Catalunya, La Marina Sta Morena, del duo Figa Flawas, ha arribat a un nivell de repercussió molt alt des de la seva publicació, sumat al fort impacte generat a TikTok gràcies al trend de ball. D’altra banda, a nivell internacional i estatal, l’èxit de la colombiana Karol G Si antes te hubiera conocido ha sonat repetidament a les principals emissores del país. El denominador comú: els ritmes llatins i urbans, que ocupen cada vegada més espais en les llistes d’èxits i en la radiofórmula, ja sigui hivern o estiu.