Gigolós i ‘sugar babies’

Richard Gere i el director Paul Schrader van construir el 1980 una de les fantasies més assentades en l’imaginari de la generació X, la de l’home jove que viu de mantenir relacions amb dones grans, adinerades, atractives i sexualment disposades a descobrir cada porus corporal que amagui un plaer inesperat. La pel·lícula es deia American gigolo i, tot i que era un thriller, els boomers s’oblidaven de la identitat de l’assassí per idealitzar-se a si mateixos vestits d’Armani, al volant d’un Mercedes Benz, coquetejant amb la cocaïna i escoltant cançons de Blondie a l’encontre de dones disposades a resoldre’ls el present i potser el futur. Per assemblar-se a Richard Gere, la trenca d’aquella Espanya renascuda convidava a renovar una mica més que el fons d’armari. "Es el fin del invierno, / iré cerca del mar. / Vestiré como un dandy, / daré largos paseos, / pensaré en los detalles / de mi próximo plan" (Oscuro affaire, Radio Futura, 1984).

El sugardating, com es coneix al tipus de relacions separades per una àmplia franja d’edat, és un clàssic estival amb vocació de permanència. La intensitat de la freqüència amb què es canvia de parella i l’interès econòmic que hi pugui haver pel mig ve a ser el que diferencia les relacions convencionals entre adults de diferent edat de l’ànim crematístic dels gigolós o de les anomenades sugar babies, els dos germans bessons de la prostitució d’alt nivell.

Gigoló ve del francès gigolette, dona que es contractava com a parella de ball als salons de França a principis del segle XX. L’anglès el va adoptar com a neologisme i el va assentar en la seva actual accepció. Els termes sugar baby o sugar daddy arrelen en una etimologia literalment edulcorada. Una model californiana, Alma de Bretterville, va conèixer als 22 anys un home de 46, potentat de la indústria sucrera. L’anomenava sugar daddy. Ella va morir amb 87 anys el 1968; ell el 1924, amb 67. La relació en va durar 16. Alma va tornar a casar-se, aquesta vegada amb un ranxer, el 1939. Es va divorciar el 1943 a l’assabentar-se que ell li era infidel. En contra del concepte actual de les sugar babies, no se li van conèixer noves parelles i es va dedicar a la filantropia. A partir del 1961, després de morir un dels seus fills, va viure gairebé reclosa fins a la seva mort.

Milions d’usuaris

El portal My sugar daddy assegura que "el sugardating s’ha convertit en un mode de relació basat en l’intercanvi d’experiències entre homes madurs amb bona situació econòmica i dones joves atretes per l’experiència vital d’aquests homes". Digues-n’hi X. La plataforma té set milions d’usuaris, 182.000 a Espanya. D’aquests, un 28% són sugar daddies, amb una mitjana d’edat de 44 anys, i un 72% són sugar babies, amb una mitjana de 23. Les ciutats espanyoles amb més usuaris són Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Lugo, Sevilla i Las Palmas.

Vaig conèixer un gigoló. Es deia Ángel. Era el millor d’entre els del seu gremi. Va passar de playboy a gigoló sense fotre brot, ni tan sols en el trànsit, que se suposa que és aquesta edat en què un és massa jove per viure d’una senyora gran i massa gran per no aparèixer davant una d’uns vint anys com un penques amb arrugues i l’aspror al coll acostumat al Ducados. Ángel havia sigut militar. Noble, amb cara de perdonavides guapot i andamis de Tony Manero. A l’estiu s’ensenyoria amb una americana blanca i barret panamà.

Notícies relacionades

Vivia d’això d’allò, i a mesura que passava el temps, passats els 40 es va calçar una nòvia 20 anys més gran, comerciant amb negoci en propietat, exempta del do de la simpatia, una mica agra, però tan aferrada a aquell home que un dia va ser dandi que el lluïa pel carrer de seguida que en tenia ocasió.

Lluny d’avergonyir-se, Ángel es deixava passejar per aquella dona que deien que l’estimava. De vegades, passats de vi, se’ls veia discutir. Un dia ens vam assabentar que El Paraca havia mort. A ella la continuem trobant al taulell del seu negoci, agra com sempre, trista com mai. Res més lluny de Lauren Hutton en l’escena final d’American gigolo, quan li diu a Richard Gere que l’estima i ell respon: "Déu meu, Michelle. M’ha portat tant temps arribar fins a tu". Però aquests finals només passen a les pel·lícules.

Temes:

Barcelona Hivern

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo