‘Hellboy’ compleix 30 anys amb còmic i pel·lícula nous

Acompanyen l’efemèride del gegant i una mica bèstia diable la publicació, el 23 d’agost a Norma, del volum número 31 del que ja és un dels clàssics del còmic independent dels Estats Units, i de l’estrena, el dia 30, de la quarta adaptació al cine Hellboy: The crooked man, dirigida per Brian Taylor i encarnada per l’actor Jack Kesy.

Nascut d’una bruixa descendent del rei Artur i del dimoni Azzael i invocat pel fosc Rasputin en connivència amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial, Hellboy té una gran força, una mà de pedra, cua i banyes, i és capaç de recuperar-se ràpidament de les ferides. Abans de convertir-se en heroi grandàs, el petit va ser rescatat de l’Infern i criat com a humà pel professor nord-americà Trevor Bruttenholm, fundador de l’Agència d’Investigació de Defensa Paranomal (AIDP), on el dimoni vermell va a totes per protegir la humanitat de criatures fosques i éssers fantàstics.

«Físicament és el meu pare»

«La personalitat de Hellboy és la meva personalitat, perquè no sabria com dotar-lo d’identitat d’una altra manera. Però físicament és el meu pare. Ell és un home molt més fort que jo. Era molt treballador, feia mobles de fusta i portava pesos d’un costat a l’altre. És un home dur bregat en la Segona Guerra Mundial i jo volia que Hellboy fos així, però amb la meva personalitat», explicava Mignola (Berkeley, 1960) en entrevista a aquest diari.

La sèrie de còmic, que va començar amb guió de John Byrne i que a Espanya va començar a publicar Norma un any després, el 1995, està plena d’influències de Lovecraft, de la mitologia nòrdica, russa i grega, del terror pulp i les històries de fantasmes victorianes. Mignola, no obstant, abans de pensar a convertir-lo en protagonista ja havia esbossat Hellboy en un dibuix en la Comic Con de San Diego de 1993, en una portada d’una publicació italiana i en un còmic del mateix Bryne.

La història principal va acabar fa uns anys i està recopilada en quatre integrals, però Mignola continua produint aventures, spin-offs i còmics paral·lels entorn de l’univers de Hellboy i l’AIDP (totes a Norma). En aquests s’emmarca Hellboy enamorat, publicat el maig, o el pròxim llibre, el 31, que s’endinsa en el passat en l’agència del gegant vermell en els anys 50 a través de sis relats.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

És també aquella època, amb el protagonista sent encara un agent novell de l’AIDP, que investiga un dimoni en una zona rural dels Apalatxes, la que revisita la imminent pel·lícula de Brian Taylor Hellboy: The crooked man. Basada en la historieta homònima (la favorita de Mignola), és el film més fidel al còmic original i fa un gir cap al terror fosc.

El treball de Taylor haurà de fer front al record de la bona acollida de les dues primeres adaptacions al cine, totes dues protagonitzades per un aclamat Ron Perlman i dirigides per Guillermo del Toro. La primera, del 2004, basada en el primer còmic Llavor de destrucció, i la segona, del 2008, una història original. En canvi, la tercera versió, de Neil Marshall i amb l’actor David Harbour, el 2019, va ser apallissada per la crítica per mostrar un Hellboy violent i cruel, a anys llum de l’encarnat per Perlman, un gigan tendre i bèstia que intenta dominar els seus instints demoníacs.