Montserrat i els nazis: Himmler visita la Moreneta

El 23 d’octubre de 1940, una setmana després de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys al castell de Montjuïc i el mateix dia que Franco s’entrevistava a Hendaia amb Hitler, un dels lloctinents del líder nazi, el Reichsführer Heinrich Himmler, arribava a Barcelona procedent de Madrid i realitzava una històrica visita al monestir de Montserrat. ¿Va ser el Sant Greal el que va portar el temut cap de les SS, un dels arquitectes dels camps d’extermini, a trepitjar la muntanya sagrada i a observar amb una inquietant mirada la Moreneta, la verge negra, a un pam de la seva cara i alçada al seu altar per sobre d’ell?

D’aquell impagable instant dona fe una fotografia de l’arxiu Pérez de Rozas que els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova rescataven al llibre Nazis a Barcelona (L’Avenç, 2017). Molt s’ha escrit de la inusitada i tensa visita, mancada de contingut polític, del dirigent nazi a l’abadia benedictina en un moment d’estretes relacions entre els dos règims feixistes i en una Espanya de la primera postguerra amb un franquisme al qual encara li interessava ser germanòfil. Sens dubte, el motiu més llaminer sobre el que s’ha especulat té el Sant Greal com a protagonista.

Al calze que Jesús va utilitzar en l’últim sopar i que després es va utilitzar, segons les Escriptures, per recollir la seva sang una vegada crucificat, la llegenda li atribueix poders sobrehumans que tenen a veure amb la vida eterna, qualitats que podien garantir a Hitler guanyar la guerra. Himmler, amant de l’ocultisme, seguia la seva pista i donava per bo que Montserrat podia ser Montsalvat, la muntanya on s’ocultava el sagrat calze, segons el poema del segle XIII de Wolfram von Eschenbach, que va inspirar a Wagner la seva famosa òpera Parsifal. A més, un vers del Virolai, el cant en honor a la Moreneta compost el 1880, associa la muntanya a "la mística font de l’aigua de la vida".

Els arxius

El líder nazi va ser rebut al monestir per mossèn Andreu Ripol, que parlava alemany i a qui el llavors abat, Antoni Maria Marcet, i el prior Aureli Maria Escarré van encarregar a desgrat seu que exercís d’amfitrió i evitar així una trobada incòmoda. Ripol sempre recordaria com d’"arrogant, antipàtic, altiu, incòmode en el tracte i despectiu" es va mostrar Himmler, explicava a aquest diari Capdevila.

"Al ministre no li interessa el monestir, només vol veure la natura sublim de la muntanya", van etzibar des del nodrit seguici nazi a Ripol, que per això en va fer cas omís i va guiar la comitiva pel museu, la basílica i la biblioteca. Va ser allà on Himmler va exigir que li mostrés els arxius sobre el Sant Greal, però, segons relatava el 2007 l’historiador i religiós de Montserrat Hilari Raguer citant Ripol, aquest va negar l’existència de cap document al·legant que van ser destruïts en les guerres napoleòniques i els va dir que allò del Greal amagat a Montserrat s’ho havien inventat els alemanys. Es referia als romàntics del XIX, com Wilhelm von Humboldt, que va quedar tan impressionat i meravellat després de visitar Montserrat el 1800 que ho va explicar per carta a Goethe: "És un lloc màgic, de retrobament amb un mateix". Allò li inspiraria la famosa frase "L’home no troba la felicitat i la pau més que en el seu propi Montserrat".

"Crist era ari, no jueu"

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La visita es va mantenir tensa a l’arribar al museu, davant les restes d’un esquelet ibèric de gran mida. "¿Veu? És un nòrdic, com nosaltres", va deixar anar Himmler, que no va fer cas de la correcció de Ripol i va concloure que "els ibèrics descendien dels nòrdics". Va abonar l’enuig i l’estupefacció del religiós, que es va mossegar la llengua, que el líder de les SS assegurés que Crist era ari i no jueu. La tensió va culminar al telefèric que els pujava a dalt del pic de Sant Jeroni, al desencadenar-se una discussió entre el nazi i el monjo quan el primer va presumir de perseguir l’Església catòlica a Alemanya. "Veig que no ens posarem d’acord. Quan arribi a Alemanya li enviaré un Mein Kampf perquè el llegeixi i després parlarem", va concloure Himmler. "Mai va arribar", constatava Capdevila.

Detalls que quadren amb la missió per a la qual Himmler havia creat l’Ahnenerbe, un institut d’investigacions arqueològiques, antropològiques, mèdiques, filològiques... que reunia aventurers i místics però també respectats professors en expedicions finançades pel Tercer Reich al Tibet, l’Iraq, Finlàndia... Buscaven relíquies i proves que ajudessin a reescriure la història de la humanitat donant predomini als aris sobre altres pobles per justificar l’extermini de la resta de races. De fet, abans de viatjar a Barcelona, Himmler va visitar a Madrid el Museu Arqueològic Nacional, on es va interessar per les sales visigòtiques i les de vestigis ibèrics.